Ahir parlava amb una amiga de coses de la vida que han passat recentment. I de sobte, txas, la bombeta, la revelació. No us ha passat mai de veure-ho tot clar, de cop i volta? Bé, tot, tot, el que se'n diu tot, no. Però sí que em refereixo a allò que us preocupa i que us heu remirat mil cops de dalt a baix, del dret i del revés. Doncs bé, xerrava amb ella i de sobte vaig comprendre la successió dels fets. Tot el seguit d'accions, converses, fets que semblaven inconnexsos van prendre sentit... així de fàcil.
I és ben cert que l'home (la dona, en el meu cas) és l'animal que s'entrebanca més vegades amb la mateixa pedra... sí, sí, sempre igual, patxatp! de peus a la mateixa bassa de fang. Però bé, bufen aires nous, renovadors, reconfortants. Respiro fons, tanco els ulls i vull somriure. M'he desenpellegat d'un pes considerable, del fatalisme, de la negror. A mi m'agrada veure els colors de les coses, les olors, l'escalfor i la calidesa. No estic feta per al fred.
Per tant, vull un gran sol, no pas una gran ombra. Tota per a tu, te la regalo! I també el complexe de nina inflable. Apa, toooot per tu... sí, ai, txass... la bombeta quan s'encén i il·lumina la foscor i ens fa veure, ai las, quantes coses tenim al nostre voltant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada