És dimecres, però tant li fa!

Ep!

M'aturen els mossos

I em treuen tres punts,

Pugem a un taxi

I ens vol estafar... Però m'és igual!

Avui estic de bon humor!

 

Ja som a casa,

I escoltem The Cure,

La cançó de l'aranya

Que em feia por de petit.

 

Caminem de quatre grapes

A les sis del matí,

Com si el pis fos la sabana

I nosaltres gaseles i felins!

 

Ei! Estira't aquí!

Que surt el sol

I no vull dormir!!!

 

It's been a hard night's day

And I've been drinking like a sponge!

It's been a hard night's day

We should be sleeping like dogs!

 

But when I get home to you

Tell me baby

What we're gonna do...

That makes us feel alright!

 

Eeeei! Estira't aquí!

Que surt el sol

I no vull dormir!

 

[un aplaudiment!!!]

Collage

He obert els ulls, he fet un salt del llit i m'he rentat la cara amb aigua freda. De cop i volta, ja no hi eres! Llavors, m'he vist al mirall i m'he adonat que el meu cap avui s'ha despertat en forma de terrat florit i atapeït... hi tinc un garbuix enorme i caòtic de paraules, somriures, vi negre, mirades, petons, muscat, paisatges, carícies, rom añejo amb cola i llimona, rius d'aigües verdes i peixots de pam i mig...

Voldria posar-hi una mica d'ordre, destriar el gra de la palla, per poder allargar al màxim les bones vibracions que em deixes, i sempre em queixo del mateix: la tranquil·litat és quelcom* molt cotitzat...ja m'estan fotent pressa perquè no has vingut a la transpinedenca, on eres ahir al vespre?, no arribaràs a temps a la xeringada, a les 7 la plantada de gegants, a les 9 a les mèlies per anar a sopar, els rasons, el glop de mar, els insershow... 

Ai, prou... 

La tècnica del collage sembla senzilla, però no ho és tant. S'ha de jugar amb les textures, les tonalitats, les formes dels retalls... cal fer un conjunt amb una certa harmonia i gràcia, si no, tot s'acaba convertint en un bunyol de paperots i cola.

Doncs això!

Per cert, a Pineda estem de festa major!!! Avui segur que plou! 

----------------------------------------------------

* Quelcom, paraula curiosa que no he utilitzat mai en aquest blog...

L'Alcover Moll en diu coses interessants:

(ant. escrit també queacom, queucom, calcom, caucom); cast. algo. 
Fon.: (en el llenguatge popular viu):
kaɫkɔ́m (Andorra);  
kəɫkɔ́m (Perpinyà, Ceret, La Jonquera, Campmany, Palamós, St. Feliu de G., Eiv.);
kɛɫkóm (Cerdanya);  
kuɫkɔ́m (Puigcerdà, Agullana, Banyoles);
kəwkɔ́m (Agullana).
Etim.: la mateixa del prov. calacom, quezacom i queacom, per al qual s'han donat diferents explicacions: llatí qualecŭmque, llatí quiddamcumque; però Spitzer les refuta (Misc. Fabra 264-269) i proposa un ètim llatí quale-quomŏdo, ‘qual com’.

Que sí! que sí! que sí!

(aquesta nit les estrelles m'ho han dit a l'orella...)



Avui tinc ganes de cantar!

El 31 d'agost, Mazoni a l'Acústica!!!

Rasons de Festa

 

Hi esteu tots i totes convidats!!!

Mel

La mel dels llavis es fon com un terròs de sucre en una tassa de cafè, apaivaga totes les amargors i a poc a poc, un eixam de papallones em recorren amunt i avall, juganeres. De cop, i gairebé sense avisar, prenen la forma de milers d'espurnes que il.luminen fins a l'últim racó.

De vegades, m'agradaria poder-ne guardar  un grapat en una capseta per conservar totes les olors, o els colors i les formes dels somriures estampats a la pell...

I mentre al cap d'unes hores el sol em porta aquest record tan viu, em distrec amb la sal damunt la pell, i una estrella vermella i preciosa que s'està en una roca!

Perduda en la immensa mar blava

 

Avorrida per casa, tipa de suar i sense saber gaire què fer... vaig dir-me d'anar a buscar un lloc tranquil de mar blava i salabror. I vaja si el vaig trobar!! 

Vaig caminar una miqueta de res, i de seguida vaig deixar tota la gentada pròpia de l'agost enrere, apilonats a la platja. Em vaig aventurar a anar una mica més enllà d'on havia arribat fins llavors, i quin paisatge tan feréstec, el cap de Creus! I encara va ser millor quan em vaig ficar a l'aigua amb les ulleres, apart dels sards, julioles, algun roger, castanyoletes, garotes negres i vermelles per parar un carro... Vaig nedar damunt de prats d'algues daurades i també hi vaig trobar una gran varietat d'esponges de tots colors (les he d'investigar!), un piló de músclos de roca, crancs, gambes, una garota lila sense punxes i... un cuc de roca!

Gairebé m'hi ensopego... d'una escletxa vaig veure que en sortia un tub blanc d'uns 2 centímetres de llarg per 1 de diàmetre que culminava amb un plomall de tons vermellosos preciós, que semblava que ballés un ball hipnòtic al compàs de les onades...! Al cap d'uns segons d'observar-lo, es va tancar de cop, i ja no va tornar a sortir del tub. 

Encara vaig ser a temps d'esgarrinxar-me amb unes roques, i de trobar un parell de cargoles de mig pam amb el pertinent cargolet a dins. Que boniques! Quina passada!

Vaig arribar a casa canturrejant Perduts en la immensa mar blava, les mans al timó de la naaaau..., només m'hagués faltat un rom cremat, o tenir un veí convergent avorrit que em fotés la tabarra amb la metàfora del timó! XD

Peix podrit!

Els desastres mai arriben d’un en un, això és un fet que, qui més qui menys, ha anat contrastant al llarg de la vida, us en podria posar mil exemples: ara se m’acut la història del tio que cau per un barranc, li queda atrapat el braç sota una pedra i se’l talla per poder escapar, i al cap d’un temps, acaba morint en un accident aeri. Esgarrifa’t!

Els meus desastres presents (perquè els passats no els vull ni anomenar) s’assemblen a aquelles fitxes de dòmino col·locades en fila, de tal manera que quan cau la primera, totes van caient l’una rere l’altra fins a l’infinit, però amb la diferència que després de caure l’última fitxa, torna a caure altre cop la primera, com si fos un refotut cercle podrit i viciós. Ecs.

Doncs sí. Això és el que em passa: el peix –putrefacte, ja- que es mossega la cua. No sé si algun cop us heu aturat a contemplar un peix mort (o pescat) de fa dies. Diguéssim que hi ha diverses etapes del concepte ‘peix’ que em vénen a la ment. La primera, és aquella en què el peix neda tranquil i confiat en aigües somes, amb tres pams d’aigua escassa; ara menja damunt una roca, ara neda entre unes anèmones, fins que… plas! Xalabre! Aquí comença la segona etapa, la del peix que agonitza i espetega fora l’aigua, amb els ulls ben oberts, i fent ganyotes grotesques com per engolir aire, les escates brillants, el cos fresc, viu encara. Al cap d’unes hores, el peix és rígid, els ulls perden brillantor, les escates argentades perden el matís cromàtic tan vívid. Per últim, si sou una mica despistats, o potser aficionats a passejar-vos per la secció de peixateria dels grans supermercats, i us heu trobat cara a cara amb un pobre peixot que fa dies que ronda fora del mar, haureu comprovat que el gris que exhibeix tira a mediocre, hi ha una mena de tel espès i aquós que li cobreix aquells ulls tan oberts i bé… fa tuf, i molt.

Ah, sí… l’espècie de peix de la qual us parlo és molt present en el mediterrani, comença amb una feina precària, passa per una administració que es fa les lleis laborals a mida, i que no té cap escrúpol per fer-te fora de la feina dos mesos i mig abans de finaltitzar el contracte de treball sense indemnitzar-te. Segueix per percebre el punyetero i irrisori subsidio de desempleo (que no prestación, oju!), després ve no cobrar puntualment les engrunetes que et pertoquen, sumat a 3 rebuts d’endesa amb lectures estimades estratosfèriques, més una modificació del contracte que s’han inventat, uns números vermells al banc, una penalització per no cobrir el descobert bancari i… la ruïna absoluta. Game Over.

Mort, caos i destrucció!

...o era destrucció, mort i caos?!

...potser caos, destrucció i mort?!

(Recony de cercle viciós!!!)

Que no m'aixafin la guitarra

D'acord, la C R I S I, omnipotent i omnipresent. He après a conviure amb aquesta llosa. La colla de polítics de tercera barroers i sense imaginació que mal governa aquest país  de pandereta anomenat espanya, ok, ho suporto amb parsimònia i renego entre dents cada cop que la rata de clavaguera montoro surt a fer el fatxenda al telenotícies.

El que m'emprenya de veritat és que els malparits ho parlin tot a mitges i ens vagin donant pel cul per fascicles, cada dia una mica més. Ara diuen que ni cobrarem la miserable ajuda dels 400 euros???

Mira, n'estic fins als collons que no ens deixin tranquils ni un sol dia, que sempre ens tinguin amb l'ai al cor... Avui no em dóna la gana de donar-los el privilegi d'arruinar-me el vespre... jo avui vull disfrutar de la mel -efímera- que tinc als llavis.

Dissabte Xeringada!

Home!

...la la la la laaa take me hoooomeee...! 

Escamarlanada night! i concertillo a la platja, què més es pot demanar?! XDDD

I si el que vols és remullar-te els peus...

 Sa Calobra

 

Davallant el torrent de Pareis, al bell mig de la Serra de Tramuntana, hi ha un racó de mar preciós i encalmat, on la combinació del turquesa més magnètic i els penya-segats et deixen sense alè. Ja fa anys que vaig descobrir aquesta cala, i aquest any s'ha fet 'arxiconeguda' gràcies a l'anunci de l'estrella damm. 

Cala Tuent

Sense moure'ns de la Serra de Tramuntana, més a prop de Sóller, un descobriment d'aquest estiu, la fantàstica cala Tuent. Espectacular!!!


Caló des Borgit

Aquest indret pels volts de Santanyí recorre un caminet entre les roques des del caló des Borgit i la cala Mondragó. És un parc natural molt bonic i ple de sorpreses, amb unes aigües de luxe i envoltat de pins i tamarius. Genial!!!


Es Trenc

Al sud de l'illa, davant de Cabrera, hi ha una llengua de sorra blanca i pinedes sensacional. És, sens dubte, un dels meus paisatges preferits. El mar reflecteix tota mena de blaus i turqueses i pots sentir la llibertat de nedar com un peix entre prats de posidònia!


Cap de Creus

 

Només per il·lustrar la pila de racons increïbles que tenim a casa nostra, ben a prop... cala tamariua, les platges del borró, cala culip, jóncols, montjoi, pelosa, calitjàs... per treure's el barret!!! La propera que tinc pensada és la cala Canadell, a redorç del cap Norfeu. En fi, això és un no-parar...!

La Garrotxa

I de propina... res millor que una mica d'aigua freda i dolça, i un bany amb els capgrossos i tritons.




Tot va bé si acaba bé!