Mandrejant

Amb aquesta xafogor horrorosa que hi ha a girona, la veritat és que hi ha poques activitats físiques o mentals que vingui de gust fer. Per obligació, aquest matí hem fet neteja del pis, que ja li tocava, després he posat rentadores, les he estès, he ordenat l'habitació, he planxat roba... Dit així, sembla que m'hagi guanyat el jornal amb el què va de dia, ja; però la veritat és que el meu jornal oficial comença a les quatre de la tarda, avui.
Em queden, comptant aquesta, tres tardes plegant banyadors, i després, el gloriós moment de la incertesa laboral i econòmica fins com a mínim, mitjans de setembre. Llavors començaré a l'acadèmia, però tot i així, seguiré dins el món de l'economia deficitària, parlant clar, amb el que guanyo allà no en tinc ni per pipes, però menys és res...

Avui fa el típic dia gris i pesat de juliol ideal per mandrejar tota la tarda al davant del ventilador. Uf, no m'agrada gens aquest estiu a girona, l'any que ve m'ho he de muntar diferent...

Després de 160 km d'eix transversal i de regar-nos amb un bon vi de l'empordà embolcallat en el secà de la segarra, vam haver d'esperar que sortís una lluna plena preciosa que il·luminés el castell de La Manresana.
Els dragons van venir a prendre la fresca damunt les pedres centenàries, mentre els molins eòlics seguien voltant impassibles. Tu em parlaves de refugis antiaeris de la guerra civil i de morts enterrats en vida a les parets de l'antiga rectoria, i jo no podia evitar perdre la mirada en la foscor càlida i tranquil·la, mentre entre pensaments em sentia tan a gust com mai abans havia cregut possible...

M'estic acomiadant de la vintena per la porta gran, i sabeu què? doncs que sóc... feliç!

Don't cry

Perquè la canteu a tot volum, i la disfruteu tantíssim com la disfruto jo!

M'encanta!!! és una de les millors cançons que he sentit mai!

5000 nits

Després de tantes nits estrellades
que ens han convertit en amants
després de tantes llargues converses
rialles i jocs de mans
Pintant mussols a les branques del arbres
cantant a Venus i a Mart
desfem els nusos d´aquesta roba
que tanta nosa ens fa.

Són 5000 nits aprenent a estimar
són 5000 nits compartint soledats
fas que senti que sóc a casa
d'aquest moble a un altre calaix
són 5000 nits esperant que demà
siguis al meu costat.

Des de l´instant del tret de sortida
sempre m´has fet girar el cap
a aquesta cara hi ha dibuixada
una arruga de felicitat
Com el rovell que no descansa
has rosegat metall
aquell noia de vambes vermelles
em farà vell al seu costat.

Són 5000 nits aprenent a estimar...

Són 5000 nits esperant que demà
seràs al meu costat.

[Josep Thió]

Que bonica que és!!!

Estiu atípic

Dic això perquè és el primer cop que passo tot l'estiu lluny de pineda. Sí, bé, l'estiu de l'hernando fierro també va ser atípic, però em semblava més familiar perquè fer colònies no és pas tan diferent del fet d'estar de campaments, i fa tants anys que anava de campaments al juliol...

Aquest cop, reclosa a girona, amb aquesta calor insuportable a tothora... ara potser entenc una mica millor la gent de ciutat que només pensen en escapar-se cap als poblets de platja o muntanya, per poder respirar i dormir una mica tranquils!

És atípic també perquè m'estic perdent totes les barraques i festes majors del maresme... arenys, mataró, blanes... no tinc pas pensat anar-hi. De fet, aquest cap de setmana m'espera una excursió llarga per la segarra... cosa ben atípica també, posats a dir-ne...

I el fet d'haver de conduir més de mitja hora per arribar a la platja... se'm fa la mar d'extrany... jo que veig el mar des de ca meva! però bé, a canvi, cada cop podem descobrir un raconet nou de la costa brava. De moment: pals, l'estartit, sant feliu, begur... I si us he de ser sincera, de moment pals i begur m'han semblat fantàstics, però sant feliu i l'estartit... a mi m'agrada més la platja de pineda, ves!!

La segona meitat de l'estiu es presenta força incerta, se m'acaba la feina el dia 31, i fins el 15 de setembre no començo a l'acadèmia... i no trobo res per a l'agost, fins i tot les borses de feina fan vacances!!! No sé què fer... m'estic mirant algun màster, però no tinc calers... i si el faig, tampoc podria treballar en l'única feina que he trobat fins ara...! quin dilema!!!

I a sobre, d'aquí a 12 dies en faig 30... gluuuuuuups! però això és un altre tema que bé que es mereix una entrada pròpia!

Dissabte 24 de juliol, tothom a la Plaça de les Mèlies!!! hi haurà festeta de la bona amb música, màgia, tallers, jocs, inflables i moltíssima alegria de la mà dels infants que vénen del Sàhara i ens porten la llum del desert en els seus somriures!

Let the music do the talking

...una autèntica passada!!! Cançó de Joe Perry Project, que uns anys més tard (el '85) van incloure els Aerosmith en el Done with Mirrors, un cop tancada l'època de mals rollos entre l'Steve Tyler i en Joe Perry. Doncs quina manera tan espectacular de tornar a la feina!!!

En fi, 30 anys letting the music do the talking. Per treure's el barret!!!

Podria parlar-vos de...

...la feina d'estiu, dels farts de plegar banyadors, d'endreçar peus d'ànec, ulleres de natació, tovalloles, tubs, xancletes, rems; mirar preus a l'ordinador, consultar estocs, combinar bikinis, etc.
...la vergonya i el fàstic que em provoca veure girona inundada de caps de suro cridant 'viva españa', mentre gairebé m'ennuego amb un tros de sushi.
...l'orgull de ser qui sóc i com sóc, de ser catalana, i d'haver sigut una del milió i mig de persones que van formar part de la marea humana de dissabte passat a barcelona, al crit unànime d'independència, rebutjant cap altre estatut que ens lligui a aquest país de pandereta anomenat 'españa'.
...la cala illa roja de pals, un autèntic luxe pels sentits, mentre et remulles en l'aigua com un mirall, i deixes que la sorra gruixuda t'acaroni els peus, en la millor de les companyies.

Però crec que de l'única cosa que sóc capaç de parlar-vos ara mateix és d'aquesta calor immunda que fa a girona, que ni et deixa dormir, ni descansar, ni res. Tot el sant dia suant la cansalada no pot ser pas bo, i clar, després em passa que em fa mandra tot; els espanyols em semblen més patètics encara, si és que això pot ser possible; la feina em sembla més feixuga; la mandra em fa més mandra que mai.

Esperaré que arribi un altre cap de setmana per suar com a mínim, per voluntat pròpia!

You're my flavor

Doncs sí... avui he fet festa del meu super-curro d'estiu, i he baixat a pineda, i tot i els milions de putes banderes espanyoles que penjaven dels balcons arreu, esperant que un misto les encengués, he comprobat que bé que s'hi està a l'estiu arran de mar... Us asseguro que no feia ni la meitat de calor que a girona, i a més, el mar...
Aquest matí he estat a la platja, no hi havia gairebé ningú, i l'aigua estava estupenda... i de cop, he tancat els ulls i m'he sentit altre cop com a casa: el sol a la cara, sorreta gruixuda i la pell salada.

Va, una cançoneta, perquè ara ja queda molt poc per dissabte...

Per cert, dissabte ens veiem a la mani a barcelona, veniu al bloc de la CUP!!

Manis

Dissabte a la tarda, tothom a Barcelona, a manifestar-nos per la independència i la dignitat del nostre país. Diumenge al matí, ens solidaritzem amb el poble saharauí.

amb els ulls ben oberts

El primer cop que vas convidar-me a sopar a casa teva, vaig passar-me la tarda fent coulans de xocolata, perquè em vas dir que mai els havies tastat. Potser per això, cada cop que miro dins la profunditat dels teus ulls foscos i recorro el teu cos de dalt a baix em torna aquell regust dolcíssim de la xocolata...
He voltat la seca i la meca... i em sembla que no havia tastat mai res que s'assemblés a tu! estic contentíssima d'haver-te ensopegat!

Vinga va, una cançó a cau d'orella...

I aquesta nit...

...podrem assaborir peces com aquesta a les escales de la catedral. Tenim una cita amb en Kepa Junkera!!! M'encantaaa!!!

Suant la cansalada (IV)

Estic a Girona, sola a l'habitació, allargant el coll per intentar copsar el mínim bri d'aire fresc que corri... però em sembla que serà impossible que n'arribi cap! Portem tan sols 20 minuts de mes de juliol, i la calor que fa ja em sembla escandalosa... que no em passi res amb tot el que ha de venir, encara!
...preferiria que fossis tu qui em fa suar la cansalada, en comptes d'aquesta xafogor insuportable. Però tu ets lluny...
El cap de setmana ja s'acosta, i me'l passaré treballant. Don't worry, be happy; si pots ser una estoneta amb mi ja serà suficient! I algun dia farem aquell vermut emparaulat sota del cocotero... pagues tu!