M'instal·lo!

Ja estic instal·lada en el que espero que sigui el meu pis durant força temps! L'habitació és preciosa, m'encanta! ës molt gran, lluminosa, molt curiosa, amb raconets i lloc per posar-hi de tot, amb vistes a les magnòlies del carrer sta clara. La resta del pis també és molt bonic, i està molt ben cuidat. Les companyes són un luxe i el terrat ofereix unes vistes espectaculars del barri vell.
Vaja, que ni pintat!!!
Ara només em falta compralar-me un coixí, uns llums, un mirall (de fusta i cos sencer?!), dur el cobrellit aquell hippiós que tant m'agrada i decidir de quin color pintaré el finestral que, per cert, ara he netejat les 5 portes (amb 2 vidres cadascuna) de la finestra i he descobert que m'entra un sol magnífic i una miqueta d'aire, malgrat la calor que fa!
Espero que em vingueu a veure, hi esteu convidats!

Tomeu Penya

Quan vaig saber que dissabte a Manacor hi havia concert del grandíssim Tomeu Penya no vaig dubtar-ho ni un moment, és d'aquells músics que, com AC/DC, els Rolling Stones o la Polla Records, s'han de veure algun cop a la vida.
I la realitat sempre supera les espectatives, quin concertàs que va oferir en Tomeu, una mica gran ja, i potser amb les forces una mica minses, però tal com va dir ell mateix: l'heu pifiat cridant otra, otra, otra, perquè no sabeu que a mi m'agrada més cantar que a valtros escoltar...
Impressionant aquest home, ídol de masses, catxondíssim i enamorat de la música. Des d'aquí, doncs, aquest petit homenatge!

Tocar de peus a terra

Si busques el significat de la paralula "aterrar" al DIEC, el que hi trobes és:

aterrar

1 1 v. tr. [LC] Fer caure en terra. Aterrar una paret.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Envaïren la contrada i aterraren l’exèrcit enemic.
2 intr. [LC] [TRG] Una aeronau, un aparell volador, un ocell, prendre terra.
3 1 intr. [TRA] Una nau, apropar-se a terra.
3 2 intr. [TRA] Recalar.

Bé, aquí jo em referiré al fet de tocar de peus a terra, joc fàcil de paraules amb el significat 3.
Aquesta tarda he aterrat, doncs, amb un somriure als llavis, una ensaimada d'albercoc -deliciosa- a la maleta i un moreno estupendo i preciós a la pell.
Quina ha sigut la meva sorpresa quan, al posar els peus a casa, tot s'ha torçat. Ha començat la posada al dia de les coses que han passat al llarg dels 6 dies que he estat fora i m'ha rebentat el fet que ja hi tornem a ser: no em donen ni 5 minuts perquè pugui gaudir dels meus núvols i pardalets particulars. Clatellot rere clatellot, el drama ha anat creixent i inflant-se més i més. I ja torno a pensar que la situació és tan enrebessada, absurda i fastigosa que no tinc ganes de participar-hi. Sé que rentar-se les mans davant d'un problema i mirar cap a l'altra banda pot semblar l'opció més fàcil, però us asseguro que no n'és gens, de fàcil.
L'única cosa que passa aquí és que no tinc ganes de més comèdia... ni de més pedassos mal recosits. La sortida d'emergència: un cop més, girona.
Ara canvio de pis altre cop. Tindré una habitació enorme -de veritat-, amb terrat amb vistes a l'onyar. Un luxe de debò. Però per molt que marxi aquí o allà, mallorca, sardenya, girona, la xina mandarina... sempre hi ha el mateix sac de neguits que em persegueix com una llosa pesada i incansable.
Resulta que a part de les coses de casa, divendres passat vaig rebre diverses trucades: una em convidava a una festa la nit del meu aniversari (que poquet que em falta, gluuuups!), l'altra em donava senyals de vida, l'altre em deia que l'havien acomiadat de la feina després de 20 anys, per reducció de plantilla. La puta crisi, ja se sap. Potser ha arribat doncs el moment dels grans canvis, li vaig dir. Dels canvis que fa mitja vida que espero que faci, però que sempre he sabut que mai passarien. Potser en una altra vida, ens diem; potser en una alterior...
Deia, doncs, que m'han fet tocar de peus a terra tot d'una, i que això em rebenta. Tinc ganes ja de tornar a marxar, i això que encara tinc la roba bruta a la maleta... però dimecres me'n vaig a fer l'examen de teòrica (poseu un ciri, hahaha) i no sé... em sembla que a pineda s'ha acabat.

..............................

Us faig una mica d'enveja: mireu quines dunes a Es Trenc, mentre el sol s'anava ponent, fonent-se amb el mar...

Rebruts!

Ui ui ui!!! Aquesta és una estampa del Rebrot, crec que era ben aviat (vull dir, abans de les 2, segur!). Ben rebruts i ben contents, el komando Olot, més el del RIP, més un calellut, més el Col·lectiu Sebas&Friends, més el de Lleida i el komando Pineda. XDDDD

-per cert, acabo d'aterrar, ja he tornat i ja tinc ganes de tonar a fotre el camp! em queden moltes illes al mediterrani per descobrir! XD-

Que divertit el que escric quan tot és avorrit

L'altre dia vaig trobar una foto vella en la què vaig veure que somreies. El teu era un somriure ample i netíssim, com acabat d'encetar, amb els ulls tancats i els llavis només un xic oberts, deixant entreveure tot just una mica les dents. Tota la força de l'expressió concentrada en els teus llavis, que dibuixaven un quart minvant força avançat.
Immediatament vaig preguntar-me quant temps feia que no et veia aquell somriure tan bonic i radiant, i em vaig entristir a l'adonar-me que no recordo l'últim cop...
Perquè (em pregunto) què se n'ha fet de tot allò?! per què tot d'un plegat tot esdevé avorrit, massa vist, agre, complicat... Jo canto la lluna i les estrelles, la jungla i el bosc animat; el tren, el vaixell, l'avioneta, i el teu submarí aquí aparcat... Jo canto el cafè i la galeta quan dic que 'podries ser meu'; que sexi, que dolç i que fred... ou yeah!
Com enyoro aquells somriures oblidats... com m'agradaria tornar-te a sentir.

El retorn del Rebrot!

El nom de Berga sol anar lligat a nits mítiques i a històries dignes de ser recordades. Aquest any, després de la davallada que va patir, el Rebrot ha fet precisament això, rebrotar.
Després d'un parell d'anys en què l'aplec va anar de cap a caiguda, ahir al vespre vam poder viure la revifada d'un dels esdeveniments estiuencs que em fan més gràcia.
A la tarda van haver-hi diversos actes i xerrades. Berga, com sempre, a punt.
Al vespre, pels volts de les 10 va començar el concerts de Les Absentes (guanyadors de l'Esclat). Ei, tingueu-los en compte, són molt bons en directe, i porten moltíssima festa!!! Va ser una bona manera d'escalfar l'ambient, ja que feia un fred que pelava al carrer, i clar, diga'ns cutres, però no havíem pensat en dur l'anorac...
A mig concert van haver-hi els parlaments: un representant de la CAJEI i un portaveu dels Maulets. Després van parlar els de diverses associacions independentistes de l'Estat espanyol i de França (crec). Va haver-hi moments de riure com per exemple, quan una noia de no sé quina associació va cridar, amb accent castellà i el puny alçat: Visca el terra!!! -lliure!
Després vam seguir tocant els de les Absentes. A continuació, Pepet i Marieta. Molt bé, també, molts festa. Val a dir que el nivell etílic de la colla era més que considerable, i veient que encara ens quedaven 2 grups i un PD, havíem d'alentir el ritme, si no volíem acabar fatal de la vida. Vam començar amb les particions de birra, i amb l'embolic de *bruts:

- Hola, em poses una birra?
- Una birra són 2 bruts, però te n'he de vendre cinc.
- Aaaah... però és que jo només vull UNA birra. Aviam, quan costa?
- 2 bruts, però no te'n puc vendre només 2...
- Ah, val, 2 eurus, llavors??
- Nnnnnoooooo...
(...etc.)

Després de Pepet i Marieta, van pujar els At Versaris. Bé, a mi això del hip hop no m'agrada gaire, però no em podia estar quieta, així que xerra que te xerra amb la quadrilla d'amics d'en sebas, els d'olot, en betu, rient/bevent/fumant/bevent... uf! El cantant dels At Versaris quan va pujar a l'escenari va cridar: Portem un cego de la òstiaaaaaaaa!!! -El sentiment era força compartit...
Tot seguit, els Ze Esatek! Va ser una passada, tota l'estona saltant, ballant, buah! Si podeu anar-los a veure... potser van començar una mica freds (eren més de les 4, feia una rasca considerable, la penya anava moooolt cega, havíem patit més d'1 hora de hip hop just abans...), però quan la cosa es va animar, va ser impressionant!
Per acabar, el PD Txus, que ens va omplir la sorida del sol de grans hits de barricada, la polla, en musculman, etc...

.....................................

FESTA SÍ, LLUITA TAMBÉ. Això seria una mica la síntesi del que es va viure ahir a Berga, almenys aquesta és la impressió que jo me n'enduc, molt més enllà de la farra i del descontrol. M'agrada veure com la gent es mou i participa de manera activa per aconseguir la independència dels Països Catalans, no hi ha cap altre camí que la implicació i sobretot-sobretot-sobretot, res de pors. No tinguem cap mena de problema per dir ben clar que no som ni espanyols, ni francesos...

.....................................

*brut: en realitat, eren brots, però com que li vam canviar el nom de rebrot a re-brut, doncs això...

Kkkkkkalella kk

Avui m'he llevat a toc de telèfon, he fet un bót del llit que una mica més i em dóna un cobriment, encara em voltava pel cap la nit d'ahir per calella, de baretos, amb el Meter of Beer =free T-Shirt al golden, el frog i la birra que tenia gust de clara, la tinta de calamar amb lima calenta-calenta a can Josep Maria (que es vol comprar ni més ni menys que un Ferrari amb les nostres propines, però que sempre acaba pagant-nos una ronda!)... Fins aquí, diré que calella és calella, però que encara prou bé.
A les 3, hora crítica. On anem? el rebel's tancat i barrat perquè van haver-hi baralles. El billy jean ja no és el billy jean, ara és un bareto ple de ninyatos intentant lligar amb les guiris... Per entrar al turisme ens feien pagar 12 eurus (12!!!), i ens vam mirar la senyoreta caixera en plan: que què?!
Al final vam optar pel bareto més ronyós de l'univers: el thames. I uf, pitjor que mai: la clientela tenia tela de la bona, un grapat de puretes (i perquè jo ho digui... jojojo) borratxos i amb ganes de molestar-nos amb moviments de malucs impossibles i guinyades d'ull.
Mare de déu, on hem anat a parar!!!
Vist el panorama, la millor opció era una retirada a temps...
i de camí cap a casa, un va perdre les xancletes (jajajaja!) i una mica més i ens trinca la poli, sort que una va tenir la idea d'amagar-nos sota unes mantes del maleter de la furgo, uf. Jo els tenia per corbata... em veia amb una taja absurda, una multa i un endemà de ressaca horrible.
Però no, mira, ni multa, ni ressaca. Prou bé.
I ara, cap a berga... al rebrot!!! Tinc moltíssimes ganes de veure tota la gent i de festassa amb els ze esatek (ja que a l'hatortxu els vaig veure a mitges) i companyia! XD
...és que l'estiu ja ho té, això, que és una mica esbojarrat. M'encanta!

Ep!!!

Suant la cansalada (II)

...i dic segona part perquè la primera amarada monumental de la temporada va ser a Berga per Patum, allà mig de la gentada mentre saltàvem els tirabols.
Avui la migdia he fet via a Girona, quan he sortit de casa el termòmetre del tren marcava 28 graus a fora. Però a la gloriosa estació de Maçanet-massanes ( http://www.trenscat.com/renfe/macanet_ct.html ) ja feia una calor que fregia (i m'hi he tirat ni més ni menys que 1 horeta de rellotge, esperant que parés un tren, encara que fos per pietat...), però la cosa s'ha anat posant magre, perquè quan hem arribat a girona el termòmetre de l'exterior del tren marcava 38ºC, és a dir, una CALORACA d'escàndol!!!
On hem deixat la marinada??? -he pensat tan bon punt he posat el peu a terra. Uf, aquell aire tan calent cremava en ser respirat, quina angúnia... i això que a mi m'agrada la calor!
Ara ha començat a bufar una miqueta (miqueeeeeta) de fresca al balcó i podria dir que no val a rondinar gaire, perquè amb la vista que tinc al davant ja m'hauria de dar per satisfeta... la catedral, l'onyar, st.fèlix. M'encanta.

Dissabte repetim (III) suada a berga??? Hi fan el Rebrot...
Que grans que han sigut tots els Rebrots passats!!! L'any que vam anar-hi amb la tenda dels 'parxes', amb la nevera plena de cava, que van tocar els wailers, i la mitjanit, i vam riure tant i tant! I l'any de la tena leidy, i els Insershow, i els Maroon Town, i aquella pregunta a les 8 del matí, tan catxondament estúpida de:
- Vosaltres on militeu?? sou mauletas??
-....ehm com dius?! no, no, nosaltres som d'un casal independentista que va per 'lliure'... XDDD
Aquest any hi ha (apart de la penya de sempre) els Ze Esatek i el Dj Txus... I diumenge, per fer fora la ressaca, sempre podem dormir-la a la piscina municipal... XDDD

En fi... ens veiem a berga, doncs, i fem reviure el Pi de les tres branques!
Salut!

Poseu un ciri!!!

Sí, sí, heu llegit bé... encengeu un bon grapat de ciris perquè m'he liat de mala manera, i els necessiaré...!!!
I de pas, si aconseguim que Lo Pardal vingui a pineda per festa major, millor que millor! XD



rosa d'abriiiiiiiil... morena de la se-e-e-rraaa...

Diumenge

...ja sé que diumenge va ser ahir, però tant me fa. És increïble de bonica aquesta cançó. El que diu, com ho diu... Estic enamorada d'en Sanjosex, sense haver-li vist mai la cara!
Segueix cantant...

Penso en coses que mai puc pensar perquè no hi ha temps
De res! Avui perdo el temps sense mesura,
Divagant, busco llocs que conec dins el paisatge,
Disfrutant de les últimes hores de sol de la setmana.

Herbes de marge

Cap de setmana de fàbula amb els caps del cau! Sant Aniol semblava la Rambla, sort que la gran massa humana no té temps (ni ulls) per tenir paciència i poder gaudir de moments com aquest, plens de silenci, simplicitat i tan bonics!
L'aigua freda, les gorgues a la riera, les pedres arrodonides que rellisquen, les serps d'aigua i el cant dels gripaus de matinada... Des del meu aniversari, fa gairebé un any, que no hi havia tornat i em fa somriure haver vist que el verd segueix aclaparant els 5 sentits allà dalt.
Aquí baix, tot és tan diferent. Passo per moments de dubtes, autocrítica i com sempre, em faig moltes preguntes que no tenen resposta.
Temps al temps... però m'he de decidir!
I vet aquí...

La consellada!

Arriba el cap de setmana de la Consellada! Esprem que no ens plogui per poder gaudir d'aquest escenari tan privilegiat, i per poder fer un bon tancament de curs! Tinc moltes ganes que em toqui l'aire i de veure verd, també!

....................................

Els preparatius per la festa major van endavant. Aquest any estem preparant una gran sorpresa!!! si ens donen els permisos i podem fer el que volem, triomfarà com l'all. Reserveu-vos a l'agenda el 27, 28, 29 i 30 d'agost per venir a Pineda. Us asseguro que serà la canya!
Pineda a punk! XD

....................................

La que està caient!

En tots sentits!
Ahir va ser sant zenon, cosa que no us dirà res, tret que sigueu sardinetes (d'arenys), o dels voltants. I això vol dir que es va muntar una festa a la plaça de l'església bastant important. Carles Belda i els Badabadocs per començar, acordió va-acordió ve... i el crit unànime de:

som esclaus dels teus maluuuuuuucs!
Després en Miquel del Roig amb representació supporter empordanesa inclosa, moltíssima festa, riures i descontrol.
Els meus ex-alumnes per allà dient-me coses, però... sabeu què passa?! que aquests sardinetes no van fer una bona previsió de priva (ni que fos el primer sarau que monten!), i havíem fet una birra i ja no quedaven barrils. Total, ens vam passar al rom&cola que ahir, ves per on, entrava com l'aigua. I es van quedar sense gel, i el rom calent, però tan li fa.
I vinga omplir gots. I vinga buida-los! Al final, amb el got a mitges, estava xerrant amb el sr.Cuc (tre-tre-tre-men-do) i de cop ens cau un tio al damunt!!!
Hi havia òsties just al costat, i de què va anar que no rebo un cop de puny a la cara! Això em passa per voler posar pau.
El rom calentó del got va acabar regant els arbres de la riera, i aquest matí, més que sant zenon el meu cap celebrava sant ressacon.
Amb aquest batibull mental he anat a barcelona a fer la instància, i ha estat ploent MIL des que he posat el peu a l'andana d'arc de triomf fins que he marxat...

Així que avui és com si ja m'hagués dutxat unes cent vegades amb la d'aigua que m'ha caigut al damunt! A la uni: a fer cua, cua, cua, papers. Sort que el dinar amb en Xapa ha estat molt bé, i a sobre, ens han convidat! XDD I després m'he passejat per barcelona amb el Tram, que encara no hi havia pujat.

Us deixo amb una cançoneta que, tot i ser dels Dijous Paella, va fer sonar ahir l'acordió... dedicada al temps i als malucs més ben remenats del món!



...uoooooh!

Burrocràcia!

Hi ha poques coses en aquest món que em facin posar de tan mala llet com la paperassa. És superior a mi...

M'explico. Ja sabia que després de l'Alguer em tocaria arremangar-me i obrir-me camí dins l'espessor dels papers per mirar d'entendre'm amb els senyorassos i senyorasses de l'inem i dels serveis territorials d'ensenyament.
El primer escull és el formulari per poder optar al repartiment de cartes per començar la partida.
Aquest matí m'he tirat una bona estona barallant-me amb la güep d'ensenyament per intentar inscriure'm a la borsa d'interins, però ai las! és més difícil del que sembla us ho asseguro.
Primera pestanyeta: dades eprsonals. Fins aquí, correcte.
Segona pestanyeta: dades acadèmiques. Primer entrebanc: el meu títol universitari no hi surt en la opció que jo vaig fer, que aviam, tampoc és que em llicenciés en bielorús, senyors, que vaig fer anglès i alemany. Doncs no hi és... alemany-anglès, sí, però és el mateix?? En fi, trio l'opció 'traducció interpretació' a seques, i tres pestanyes més enllà diu que no ho he fet bé, perquè com que no tinc especialització, no puc continuar.
Torno enrere, i després de sospesar l'idea d'escollir 'Traducció interpretació en bielorús', em decideixo per "anglès" i prou, res d'alemany, que total, pel que sé...
Natürlich.
Segueixo endavant intentant acreditar el nivell D de català, que em va quedat convalidat amb la carrera, també, ja que vaig fer-ne els crèdits corresponents. Una altra epopeia: dins la pestanyeta d'altres certificats, hi ha mil títols corresponents a diversos BOEs, DOGs, etc. Però no veig la meva opció (nivell D convalidat pels crèdits cursats a traducció), l'únic que trobo és una cosa que diu: 'curs de català convalidat amb els estudis de traducció', que ja sé que no és el mateix, perquè no es menciona el nivell. I això em priva de poder escollir fer classes de català. Toca't els ous!
Després trio pobles, ciutats, comarques...
I finalment, veig que l'expedient acadèmic també et dóna punts, però jo no l'he sol·licitat mai. Truco a la facultat i em diuen que he d'anar a barcelona a fer una instància.
I un rave!
...que no dèiem que vivim a l'era de la telemàtica?! doncs guapeta, ja m'ho estàs enviant per mail, i t'ho torno signat per fax. Collons.
Després intento colar algun titolet de monitora i altres, però... a quantes hores equival? truco a la demarcació i... espero que m'ho enviïn... però no arriba. I ho investigo jo mateixa pel google. Total, si està malament, ja ho podré arreglar amb una instància... no?! Exposo que... sol·licito que...
Total, fa més de 2 hores que espero davant del carai de correu electrònic.
Qui els va parir!!!
I passa que fins que no tramiti l'expedient i sàpiga quin dia el tindré (perquè a part de fotre't 22 eurets per dir-te les teves notes per escrit, la història triga 1 setmana pel cap baix), no puc fer el tràmit d'ensenyament, perquè llavors només tinc 10 dies per portar tooooooooota la paperassa degudament al dia i compulsada.
I és que el 22 me'n vaig a Mallorca... i veig que aniré ben justa, per no dir tard.
Ufff...


.....................

Ja tinc el mail de la secretaria acadèmica de la meva GRANDÍSSIMA, EFICIENT I PRESTIGIOSA ECS-UNIVERSITAT POMPEU FABRA, PÚBLICA I DE QUALITAT.
I, resumint, diu que si vull sol·licitar l'expedient, puc fer-ho per fax, però que no mouran ni un dit fins que per CORREU ORDINARI no els arribi el rebut justificant el pagament bancari de la taxa.
Total, veient com va tot plegat, com funciona Correus (perdó, sr. Manel) i el món en general... DEMÀ EM TOCA ANAR A BARCELONA A FER UNA INS-TÀN-CIAAAAAAAAA...
i en aquest punt és quan començo a posar-me borda i desagradable amb la gent que m'atén a la finestreta i que amb cara de calor i desinterés, em diu que "no et podem fer el tràmit, perquè t'has deixat una coma", tot mirant el quadre cutre que penja de la paret més propera...

brrrrrrrrrrr!!!!

Un bocí de paradís

Si pogués aplegar raconets del món per construir-me la meva Arcàdia particular, sens dubte La Pelosa en formaria part. Tanco els ulls i... encara veig aquell blau turquesa cristal·lí, immens i preciosíssim arreu. Uf!

Des de l'alguer...

...estic en una terrasseta al barri vell de l'alguer, fent una cola i connectada a internet amb un xiringuito d'ordinador portatil i cables endollats a una farola d'aqui al costat (el check in per tornar a casa uuuhhh)... es bastant esperpentic. Ja veieu que no se com van els accents en aquest teclatto, hehehe!
Avui tinc el cap espes i els ulls inundats de blau, he estat tot el dia fent bronze a la platja i us asseguro que el moreno algueres es absolutament precios i digne de veure i sentir!
I res mes, molta calma, molta tranquilitat, passejades a ran de mar, gelats, pizzes, birra sarda i molta molta calooooooor!
Petons per a tothom, en general i a tot arreu!
Com m'agrada estar de vacanceeeeesssssssssssssss!!!! XDDDDDD