Ara m'estic acabant de fer la motxilla pels campaments. Acabo de parlar amb la gent sarda, tot controlat. Tots els permisos, el tema pasta controlat. Les fitxes dels nanos, el dossier enquadernat (!!!), la roba neta, plegada, recosida... el fulard ben enrollat, la camisa a punt. Li he tret la pols a la paiola, jeje! Merda, encara no he nat a comprar la crema del sol, uf, demà.
Ara recordava els campaments de l'any passat al Pedraforca, que van ser una festassa, amb el prat de vaques a prendre pel cul on vam acampar, i aquella calma, i els corbs... i la carpa de circ, molt maco tot plegat!
Aviam què tal serà aquesta setmana per sardenya...
I és que l'any ha tingut tela... tants de nanos, jo sola fent de cap, vivint a besalú i pujarnol entre setmana, amb el cap als núvols... Però bé, que s'ha vist que si es vol, es pot.
Em sento una mica extranya, malgrat tot. Sé que aquests dies´són moment de canvis altre cop, d'acabar unes coses i començar-ne d'altres, i els campaments sempre funcionen com una barrera en la memòria ideal per deixar coses enrere. Però no vull perdre el fil, aquest cop!
L'únic que vull és deixar-me acaronar pel sol i inundar-me la vista de blau i verd! I descansar, i respirar profund per tornar amb les piles a tope per tot el juliol. I viure aquests 8 dies intensament amb els PiCs, perquè qui sap, però l'any que ve, això del cau...
