Happy Birthday, Angus!

Avui l'Angus Young fa 57 anys, i des d'aquí li vull agrair tota la feina feta, perquè sense ell, res seria com és ara...

Espero que encara ens quedin AC/DC per temps!

Thank you, man!!!

Volum al màxim...

Saps què et dic?!

Doncs que sóc feliç com un anís, que ha sigut un dia genial, que feia temps no em sentia taaaaan bé amb mi mateixa, tan forta i amb tanta energia. Que la vida de vegades et posa trabes, i que la gràcia rau en saber-les superar. Que sóc una persona forta i collonuda, que ho he sigut i que ho seguiré sent.

Que m'agrada sentir entusiasme i enamorar-me de la vida i de tot allò que me la fa viure intensament. Que sé que les coses no són fàcils, que cal esforçar-se i treballar minut a minut, segon a segon.

I que s'ha de viure amb un somriure!

Demà és el dia!

This writing today is dued in English, as tomorrow here it comes at last the famous and awaited English Day!
I've made all the efforts and given the best of myself to have a briliant day, to enjoy it with the teachers and youngest pupils from the school.
Despite the bad humor given in the last school meeting, during tomorrow's activities singing, dancing, getting dirty with paints and laughing are guaranteed.
So I'm pretty sure there'll be mistakes, nerves running up and down and stressful moments but I must say I'm quite satisfied with it before starting, and I hope that tomorrow everybody's going to bring the best of their smiles upon their faces and the best of their attitude to play and to take part in everything.

In the afternoon, we're going to watch a beautiful puppet show telling the story of a caterpillar which wishes to grow up to be able to make its dream true, that is to fly. It sounds nice... who has never whised something like that?

And after the bell, wear sunglasses and go, go, go!

Come on! It's not that hard, and the worst part's already over!

Un bon retrat

Aquest matí quan m'he llevat, com cada dia he encès la ràdio i he anat cap a la dutxa. Quina ha sigut la meva sorpresa en majúscules quan, amb les orelles plenes de xampú he sentit que el senyor José Bono, ex-president del congrés espanyol, ha triat fer-se un retrat per col·locar al passadís dels ex-presidents de la cambra pel mòdic preu de 82.000 euros.

Que què?!?

Espera, que m'esbandeixo!

Doncs sí, així mateix. El bo d'en Pepe Bono, tan pagerol que ens el pintaven (ves per on) i tan de poble que sembla amb aquell accent... i es veu que ha tirat de pressupostos públics per fer-se retratar per un pintor espanyol (faltaría más!). Que potser ha triat un quadre de la mida d'una paret sencera? perquè... per aquest preu... -ha insunuat un dels tertulians radiofònics. No, no, és un quadre de mida estàndard.
Es dóna la curiositat que el president anterior de la cambra es va fer retratar per un fotògraf, amb la qual cosa, la factura va reduir-se a una tercera part. En Pepe també hagués pogut optar pel mateix, però ell, castizo de mena, ha tirat la casa per la finestra i ha escollit el pressupost més inflat. Perquè ja em direu... 82.000 euros en un quadre... per tenir el careto d'aquest senyor a la paret... en fi... quina manera més trista i vergonyosa de gastar-se els calers de les arques públiques, i més en aquestes èpoques, en què tots portem el cinturó estret al voltant del coll, en què divendres mateix ens trobarem uns pressupostos estatals empetitits i raquítics...

...............................

Un altre bon retrat. Resulta que ahir, com sempre, els polítics tenien una de tantes discusions estèrils d'aquelles d'intercanvis d'improperis i picabaralles dialèctiques quan, de sobte, en Gallardón va deixar anar la seva perla: les dones només es realitzen com a dones mitjançant la maternitat.

Toma ia!

Quan vaig veure que s'aixecava de la poltrona i es dirigia al barullo socialista amb aquestes paraules, no vaig poder-ho evitar, em vaig posar a riure. Que absurda i que ridícula em sembla aquesta afirmació! que imbècil i que intolerant que és aquest 'mascle', que potser no s'ha parat a pensar en les dones que 'no-poden' tenir fills, o que simplement, han escollit no tenir-ne per convicció o pels motius que siguin.
Però que CARCA, tronat, caspós, passat de rosca, caduc... que em sembla aquest argument i la persona que l'ha formulat. Que retratat que ha quedat!

Gallardón, no m'importa gens de què siguis ministre... des d'aquest blog insignificant et vull dir, cridant i escopint-t'ho a la cara: les dones no tenim per què aguantar les idiotades de cap polític mediocre. I, és més, no n'has de fer res del que fem o deixem de fer amb els nostres ovaris!
PLEGA JA!

Fluixera

Que fluixa que estic!!! què puc fer per estar a tope altre cop?!¿

Sol i Mazoni

Jo tenia ulls de gat mesquer, però els vaig perdre!
un matí qualsevol et lleves i ja no hi són...
tota una llàstima
que encara em costa de creure,
eren tan precisos en la foscor...

Són tants dies llepant les ferides
que em vas deixar per tot el cos....
Són tants dies caminant descalç
per petons de sucre i llàgrimes de sal...

Jo tenia ungles esmolades com puntes de llança
podia pujar cada nit
al teu balcó,
però me les he trencat tocant acords impossibles,
i ara ja no surto de l'habitació...

Són tants dies llepant les ferides
que em vas deixar pel tot el cos...
Són tants dies caminant descalç
sobre petons de sucre i llàgrimes de sal...

Jo tenia ulls de gat mesquer, però els vaig perdre!
I ara miri on miri tot ha perdut l'encant...
vaig fer el camí al revés per si els trobava,
però els ocells s'havien menjat les engrunes que havia deixat!

Són tants dies caminant descalç!

Water Serpents II de Klimt

M'agrada tantíssim aquest quadre... i encara el tinc per emmarcar! Trobo que l'expressió, la mirada de les dones aquàtiques és magnètica, màgica i totalment suggerent... deu ser també cosa de la primavera, que fa que es comencin a despertar els sentits i els instints encarcarats per l'hivern i les circumstàncies. Sort que el món torna a bategar, i els brots tendres, amb aquesta pluja tan agraïda, ja s'ensumen!

Esgotaven els últims dies d'estiu i es miraven la tornada a l'escola amb molt recel. Ja se sap, quan tens 13 anys i la vida et pica l'ullet a cada cantonada, el món és un univers sencer per descobrir.

Passaven el dia entre els amics i la feineta, però sobretot, els amics. I la platja, a totes hores, de tarda, de vespre, de nit. I van conèixer molta gent nova, nois del poble que només veien per vacances, perquè estudiaven a Girona, i gent de Barcelona, i fins i tot un paio gracioset del Pirineu aragonès.
Recorda com un dia vam començar a parlar de música, de somnis de veure món que tenien, de què farien quan serien grans, encara faltava tantíssim... de com havien de seguir en contacte al llarg de l'hivern per preservar aquella amistat que creien, ingènus, infinita i impertorbable...
I aquell dia en què, per sorpresa, aquell noi de somriure dolç i ulls de color mel va fer-li un petó sense que ni tan sols el veiés acostar-se.
L'endemà van començar l'escola, i ell va haver de tornar a la ciutat i, com que no existia el messenger, doncs s'escrivíem cartes. I dins les cartes, intercanviaven cintes de cassette verges; ella li gravava cançons d'aerosmith, i ell li passava música de van morrison. I d'aquesta manera van anar fent, fins que al cap del temps, algun sobre es deuria perdre pel camí, i així va anar-se diluint el seu contacte...

..........................................

I ara, gairebé vint anys més tard, he descobert per casualitat que ell té una productora musical, i m'ha fet una il·lusió terrible! Qui sap si tot allò hi va tenir alguna cosa a veure...

Un cas curiós o extrem

Aquesta és (molt resumida) la història d'una dona mexicana de 35 anys, advocada i mare de 4 fills.

Fins aquí tot sembla aparentment normal. I dic sembla, perquè de normal la història no en té res. Resulta que la noia va casar-se molt jove, i va ser víctima de maltractaments i abusos per part del seu home. Arribats al punt, va dir prou, i la ràbia i la merda que duia a dins diu que la van dur a començar a tatuar-se i foradar-se el cos fins a esdevenir la 'dona vampir'. Fins i tot es va fer implantar unes pròtesis de titani al front per simular unes banyes, i 4 ullals esgarrifosos per acabar de completar el 'look vamp'.

A mi tot això em provoca uns quants dubtes... a veure, no acabo d'entendre que el trauma de la violència domèstica l'hagi empès a tortura-se el cos d'aquesta manera, com tampoc entenc que hagi consentit tenir aquest aspecte monstuós sense pensar en la tortura mental que això suposa pels seus fills (no sé si m'hagués agradat que la meva mare em vingués a dir bona nit amb aquestes pintes... és més, t'apareix una paia així i els malsons els tens assegurats!).

A part d'això, si el qu volia era denunciar la situació de maltractaments, ella que és advocada sabrà molt millor que jo que hi ha mil altres vies, i en tot cas, si realment va patir un procés de radicalització, doncs com a mínim, que hagués sigut una cosa una mica més profitosa per ella i per a la societat, hagués pogut crear una entitat de suport a les dones víctimes de maltractament, o un grup d'ajuda, o oferir servei jurídic a l'abast de les persones que ho volen denunciar i no tenen recursos econòmics o saben ni per on començar.

Però no, la seva opció va ser tirar-se de cap a les agulles i la tinta. Que aviam, em sembla genial, a mi també m'agraden els tatuatges, però que no ens ho venguin com 'la dona maltractada traumatitzada', perquè em fa l'efecte que aquesta senyora de trauma no n'arrossega gaire. Potser espera que els fills un dia s'animin i acabin complentant la família Monster: en Fètid, en Frankenstein, la bola de pèl i la Dimecres.
Seria catxondíssim!

Dia gos

I tant gos... i amb la feinada que tinc!!!

Això explica moltes coses...

Un estudi que publica avui la revista 'Science' demostra que com menys èxit sexual tenen les mosques més atracció senten per l’alcohol. “Sabíem que l’ambient i els factors socials afecten el consum de drogues en humans, el que volíem saber és si podíem reproduir aquest fenomen en la 'Drosophila melanogaster' (la mosca de laboratori)”, explica Ulrike Hberlein, un dels investigadors de la Universitat de Califòrnia que ha participat en l'experiment.

En l’estudi, els científics van dividir les mosques en dos grups. Els mascles d’un dels grups van estar durant quatre dies envoltats de femelles disposades a mantenir relacions sexuals. Els mascles del segon grup van conviure els mateixos dies amb femelles que no volien saber res d’ells. Després, els científics els van donar a triar entre dos aliments, un remullat amb etanol (alcohol) i l’altre no. El grup de mascles que no havia lligat es va llençar a l’aliment impregnat amb l’alcohol.

L’objectiu de l’estudi ha sigut comprendre millor l’activació dels circuits neuronals involucrats en el plaer i la recompensa, i la seva relació amb les addiccions. Els científics han pogut veure que les mosques que mantenien relacions sexuals tenien uns nivells més elevats del neurotransmissor F (NPF), mentre que les que no copulaven i prenien més alcohol en tenien nivells més baixos. Aquest neurotransmissor és una peça clau en la sensació de plaer i recompensa, segons els científics. En una segona part de l’estudi van poder modular el consum d’alcohol en els mascles que no van lligar manipulant de forma artificial els efectes de l'NPF.

Aquesta troballa resulta rellevant de cara a trobar noves teràpies per tractar les addiccions. El neuropèptid Y (NPY) en mamífers equival a l'NPF de les mosques. I de fet, ja hi ha en marxa alguns assajos clínics per modular l'NPY en persones amb depressió i obesitat. 

 (per llegir-ho a l'Ara.cat:)

Els mascles de mosca que no lliguen s’emborratxen

Predicar

Hi ha cops en què et planteges una mica què fas a la vida... t'esforces i intentes fer la teva feina ben feta, posant-ho tot de part teva, treballant hores que no et toquen perquè la feina s'ho val i els alumnes s'ho valen tot, i llavors topes de morros amb la realitat.

Que els mestres prediquem molt, i que el programet que fan a tv3 està la mar de bé. Però més enllà de les paraules, a alguns (no a tothom, clar) els surt la vena de funcionari xungo i patètic, i llavors tots els intents de quadrar la feina es converteixen en reclams de drets i crits al cel.

Doncs bé, jo amb això no hi combrego. Quan cal treballar, es treballa. I si no els agrada, que es dediquin a una altra cosa. Si algú s'ha fet d'aquest ofici pel txollo de les vacances i el sou, per mi que s'han equivocat de totes, totes!

Bé... només en cas que l'especímen sigui mascle, sempre pot dedicar-se al sacerdoci, ara que des de la conferència episcopal espanyola prometen l'oro i el moro, un treball estable i la salvació eterna.

Els de l'Espai Terra han compartit aquesta foto, i us la penjo aquí perquè la trobo senzillament preciosa...!


Júpiter i Venus a l'abast de la mà...

Hi ha una havanera que diu: el mar és bo, el mar és blau, el mar és camla i temporaaaaal...

I una altra de més cumba que fa així: pujarem dalt dels cims amb el cor alegreeee...

Doncs bé, si les agafem, les sacsegem, les entreteixim i les barregem, en surt l'excursió d'avui. Que preciós i que imponent!!! Quin país tan bonic que tenim!!!

Realities

No sé si sou gaire aficionats als reality shows, jo no en sóc gens ni mica, suposo que és com tot: quan van emetre la primera edició del gran hermano, jo precisament era a Leeds, amb la qual cosa no tenia tele, i destinava el meu temps a fer coses més productives... De fet, no m'interessa gens veure les intimitats d'un grup de tarats mentals que només fan que dir-se el nom del porc per més tard, magrejar-se al llit.

Amb 3 excepcions:
1- L'increïble i al·lucinant vida de l'Alaska i el seu marit superhipermegaguai Mario. Un espectacle sense precedents, perquè si el gran marrano us sembla escandalós, els diàlegs que mantenen aquests dos especímens són d'infart.

2- Jersey Shore. Vaja, aquest ens mostra una pandilla de 8 o 10 tios /ties que conviuen en una casa a la platja de Nova Jersey, i que tenen en comú que són 'guidos', és a dir, italoamericans. Les ties són una mena de barbies pneumàtiques de cabell negre, pell socarrimada i ordinàries al màxim, i els tios semblen una mena de hulk hogan absolutament curts de gambals i ultra tatuats. Les seves màximes: follar, sortir de festa sense parar i buscar brega. Un hit televisiu.

3- Laporta Confidencial. El bon jan d'en Jan ens obsequia amb el bo i millor de la seva neurona. Ara ens vol convèncer fent-nos veure la cara més humana de la seva persona i del seu personal. L'error: doncs que ens vol engatussar apareixent entaulat a tothora, esmorzant, dinant o sopant, fent cua a la porta dels restaurants... o sigui, que sembla que el propi Laporta hagi tret la idea pel seu personatge homònim estel·lar dels guions de Crackòvia... el millor és el petonet que li fa al seu gos a l'ascensor, que per a la vostra informació, es diu Speedy (el gos, no l'ascensor, s'entén).

I per si esteu avorrits (mooolt): http://youtu.be/n4CoWZuGTlk

Little wing

Well, she's walking through the clouds,
With a circus smile running wild,
Butterflies and zebras,
And Moonbeams and fairy tales.
That's all she ever thinks about.
Riding with the wind.

Lord when I'm sad, she comes to me,
With a thousand smiles she gives to me free.
It's alright, she said it's alright
Take anything you want from me,
Anything...

Fly on, Little Wing

El vent pentina onades de verd en els camps, mentre al cel s'esvaeixen els núvols que envolten el Canigó, i se'm revela un festival de blaus, blancs i grisos celestes. Està clar, d'això al Maresme no en tenim...!

Cangueli

Doncs ara resulta que avui els senyors del TSJC s'havien de reunir per prendre una decisió sobre el recurs que va presentar la Generalitat contra la interlocutòria que obliga que el castellà sigui la llengua vehicular a l'escola, en compliment d'unes sentències del Tribunal Suprem, però ho han deixat per demà.
Si llegiu els diaris del dia, veureu tot un batibull de sigles de partits polítics i de tribunals diversos que l'única cosa que aconsegueixen és fer-nos perdre l'oremus. Sí, perquè ja està bé!!! Ja n'hi ha prou de jugar amb la llengua catalana, ja n'hi ha prou d'agressions, de ganes de fer-la desaparèixer, de desmerèixer-la, de menystenir-la i menysprear-la.

La llengua catalana és un tresor mil·lenari que tots nosaltres tenim el dret i el deure d'utilitzar i protegir. I perdoneu, però no entenc ni trobo lògic que cap persona, sigui del color polític que sigui, sigui del país que sigui, s'esforci tant per aniquilar una llengua, una cultura, una manera de ser, de viure i de comprendre el món tan bonica i tan digna de ser i d'existir com qualsevol altra.
Amb tot això no dic que la llengua castellana hagi de desaparèixer del nostre país, dels carrers de ciutats i pobles, evidentment està fortament arrelada (alguns van fer molt ben feta la feina fa unes dècades), però l'escola és la plataforma homogenitzadora de les generacions del futur (per dir-ho d'alguna manera i no allargar-me amb la situació sociolingüística de la llengua catalana).
I tal com estan les coses últimament, simplement no podem permetre-ho.

L'escola, en català!!!

Si les coses es torcen i a partir de ¡¡¡demà mateix!!! ens obliguen a utilitzar el castellà com a llengua vehicular a l'escola, per part meva, penso que la insubmissió seria l'única sortida. Volen caldo? doncs tres tasses.

Va de música

La cosa promet, i és que l'Slash acaba d'anunciar el repertori pel seu nou disc, i ha penjat el primer single... aquí us el deixo, gaudiu-ne, a mi em cau la baba!!!!!

D'aquest any no passa, aniré on calgui per veure'l en directe...! per favor, quina emoció!

You're a lie

una d'en Johnny Thunders

(ara d'aquí poc farà 21 anys que va morir)



You can't put your arms around a memory
don't try
don't try!

Tot al seu lloc!

Sessió maratoniana de mudança i de neteja i de descarregar el cotxe i de trobar un lloc per a cada cosa, i d'intentar recordar on ho he ficat, després. Uf, estic morta... i la nova ciutat se'm fa extranya, encara. Ja m'hi acostumaré.
El més important és sentir-se bé i mirar endavant. Així de senzill, així de complicat a l'hora.