Aquest any no en tinc cap mena de dubte. Aquest any ens tocarà la loteria!!!
Una bona picossada. Què dic bona, boníssima, increïble, tindrà tantíssims zeros a la dreta que no serem capaços ni de comptar-los!
Una bona picossada. Què dic bona, boníssima, increïble, tindrà tantíssims zeros a la dreta que no serem capaços ni de comptar-los!
I la gran pregunta: què en farem, de tantíssims calers?!
Doncs bé, els invertirem en una vida senzilla, plàcida, tranquila, reposada.
Primer de tot, després de cobrar el “prèmit”, ens remullarem amb cava (el xampany francès no el volem per a res), i potser ens lleparem la galta, o l’orella amb les gotes que en regalimin. Brindarem una i mil vegades per la vida contemplativa de no-fotre-ni-brot que ens espera i potser ho celebrem tot fent una bona mariscada.
I llavors, a viure amb un somriure, comprarem a mitges una barraqueta en algun racó de món, esperant que el sol ens desperti cada matí i que un pit-roig ens canti des de l'ampit de la finestra.
Ai, la felicitat...! es pot comprar amb diners, doncs?! com quedem?!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada