Aufwiedersehen!!!

Meine Damen und Herren, ja estic oficialment de VACANCES!!!
Així que em despedeixo per uns dies, me'n vaig a inundar la vista de blau de mar i sorreta blanca a les butxaques...!!!
Fins... ja mateix! passeu per l'ombra!



¡¿qué otra cosa puedo hacer que no sea tomar el sol?!
...insolacióóóóóón!
...insolacióóóóóóóóón!

AUFWIEDERSEHEN, BIS BALD!

Demà i... prou!

Demà i... prou. A les 2 del migdia seré lliure, faré vacances...

Hauria d'estar fent salts d'alegria. Hauria, prou que ho sé, prou que us he donat la tabarra amb el meu estrés a la feina... que si les monges, que si els exàmens, que si els impresentables... sí, ja ho sé! I evidentment que espero aquestes vacances amb candeletes...!!! Però carai, finals juny altre cop. L'estiu al damunt, un estiu que es preveu d'allò més mogut.
Demà passat, Sardenya. Tornant hi ha mil plans per fer, de tot, a tot arreu. Excursions per la muntanya, festes majors al maresme, platja, Mallorca, més festes majors, autoescola, cursets de dansa tradicional, girona, Formentera, festa major a pineda i les barrakes alternatives, sol, caloreta, cerveses al vespre, cafès amb gel, llegir un bon llibre a la fresca...
El juny s'ha acabat en un obrir i tancar d'ulls, ràpid, molt [massa?!] ràpid, tan ràpid que ara em fa l'efecte que no he tingut prou temps per degustar-lo. Calella, Berga, Hatortxu d'anada i tornada. Tot ha passat tan extremadament ràpid...
Un cop més la meva imaginació juga males passades i la realitat em cau al damunt com una llosa. Sóc una 'inútil emocionaloide', mai n'aprenc, ni a pals. Bé, m'he repetit mil cop en poquets dies que ja n'hi ha prou d'aquest color... que no tinc ganes de tornar a entrar en una espiral vertiginosa de silencis, penombres, mitges tintes. Passo, no en tinc ganes. No val la pena res de tot allò, ja.
Jo és que... me n'he cansat. Hi ha tios a patades per jugar una estona i prou. No cal que m'hi trenqui tantíssim les banyes. No creus?!
Doncs això. Altre cop al juny, i altre cop amb la motxilla a punt, com el cargol, la casa a sobre. Cap a Girona s'ha dit, a respirar aires de l'onyar... Tinc ganes de fer coses, i de conèixer algú interessant, que aporti una miqueta d'aire fresc a aquesta atmosfera viciada que respiro ara a pineda i a tot arreu, d'aire feixuc i espès. Necessito que bufi el vent i que em porti nous somriures!
Se'ls ha acabat el temps a les velles glòries! Sortiu de sota les pedres i aneu-vos despedint!

...nobody is gonna slow me down!!!

Tothom a fer-se la cresta!! Anem al Psychobilly!!!

Miquel! Miquel! Miquel del Roig!

Juasjuasjuas... m'he despertat de bon rollo, relativitzant les històries, un cop paït el susto enorme d'ahir al vespre!!!
I doncs això, m'he despertat i he recordat que aquesta nit hi ha festa major a Vilassar de Mar, amb l'únic, inimitable, grandíssim Miquel del Roig!!!
Així que no puc fer altra cosa que somriure mentre sento la música d'aquest home que és un verdader ídol de masses... sobretot quan ell mateix es canta allò tan increïble de:
miqueeeel, miqueeeel, miquel del roig!
hem vingut a emborratxar-nos
i a veure en miquel de roooooig!
Impressionant!

Per anar fent boca...


...tres cosas tiene mi pueblo
que no las tiene madrid:
cova gran i cova llarga, i ver las barcas saliiiiir...
M'agrada l'arròs amb caldooo,
m'agrada l'arrossejaaaat,
la xica que més m'agrada és la que tinc al costat!
La farola, la farolaaaa...
la-fa-ro-la!

Desert

Sempre que he passat pels Monegros he tingut una sensació ben extranya, barreja de "deixat de la mà de déu" i d'immensitat. La llum és molt brillant, intensa, gairebé encegadora. Podria dir que hi ha una mena d'efecte rebot amb les pedres i la terra erma que fa que tingui aquesta percepció.
Una altra sensació que em provoca és la de sol·litud absoluta, com si les sargantanes es busquessin unes a les altres per compartir un bri d'ombra i la cantimplora...
M'hauria d'haver aturat als Monegros??
Sense ànimes que el voltin, sense ombres, sense paraules, sense preguntes sense resposta.
Sola.

El laberint més gran de tots: un desert.


Ressona.

Nit de Sant Joan

Es trobaven sols en aquelles alçades, ta sols que fins i tot abaixaven la veu, com per evitar que les ombres del bosc es despertessin. I tot i així, a la calç de les cel·les semblava rebotar cada paraula i cada respiració com si les absorbissin per a coneixement de l'eternitat. La Pentinada va servir més vi mentre la foguera se li multiplicava per mil als ulls, i els cabells se li esborrifaven una mica més a cada cop de vent. Els va servir un beuratge elaborat per mi mateixa, per apagar les angoixes, una base de greix d'oli amb arrels de mandràgora, i amb aromes blaves de matallops i de fulles de belladona -en nombre senar, és clar- i alguna cosa més, que és més miraculós que el vi consagrat, i llàstima que no hagi portat pomes espinoses. La Pentinada va dansar mentre oferia els seus licors i l'Elda va brindar amb en Bernat, amb tantes guspires a la mirada dilatada de luxuria que dues papallones de llum la confonien amb el foc.
Els bolets i els licors van encendre els cants, que també van enfilar-se dins la capella i van ressonar a l'altar, i l'Elda va treure's la roba per ballar vora el roig de les flames, l'herba calenta sota els seus peus nus. Ell va embadalir-se en la seva bellesa, ombra de dona que es bellugava sinuosa entre el foc diabòlic i les parets sagrades. Les altres van fer el mateix, inclosa la Pentinada, després de dibuixar una esctrella de cinc puntes a terra -el sagrat tetragranmaton, afirmava, l'estrella flamígera-.
Les seves cabelleres van esquitxar espurnes de l'ardor, les cintures van moure's davant la llum com incessants regalims de tinta negra. Tot el santuari va esdevenir vermell, vermell tènue pampalluguejant, i de sobte ja no feia fred.

[de La pregària del diable, d'en Jordi Cabré]

Caos (i ja toco les vacances amb la punteta dels diiits!)

Aquesta promet ser una entrada d'allò més caòtica...
Avui és un dia extrany, m'explico. M'he llevat molt d'hora per anar a currar i de fet, hi he anat amb un somriure d'ample a ample, fruit del cap de setmana de luxe pel bascu!!!
Amb una mica de ressaca (petita i raonable), son acumulada, bon regust, alguns blaus pel cos (les pedres del terra de la tenda?!) i els ulls plens a vessar d'imatges de l'hatortxu.
He anat a classe, doncs, en silenci perquè tenia la veu ronca i a més, se m'escapava el riure per sota el nas, com si fos jo l'alumne adolescent gilipolles que té el riure tonto dilluns a les 8... He estat tot el matí intentant fer alguna cosa, he dinat bledes de merdamerdamerda al menjador, i he anat a parlar amb l'administrativa del cole perquè encara no m'han entregat la carta d'avís de final de contracte... La pobra dona em sembla que ho passava bastant pitjor que jo parlant del tema, m'ha dit que li sabia molt greu que se m'acabés el contracte. Un altre cop ha estat a punt d'escapar-se'm el riure...
Això, dinar de bledes sense sal, aigualides, eeecs, no comment.
Després de dinar, he pujat a la sala de profes, i entra un i em diu: on tens el cap avui??? Lluny, rei, molt lluny...molt lluny d'aquí a l'altra banda del bosc és on viuen contents els barrufets! El nostre món és el país on tot es pot fer, si tu barrufes jo també!!
A les 3 reunió de claustre fins les 5, entre d'altres coses, hem hagut de reformular per milionèsima vegada el tema de les competències i dels ítems d'avaluació... Ho tenim en tot tipus de presentacions, percentatges, talles i colors. Uf.
Després cap a casa, i bé, he pensat que demà és l'últim dia de nens, que a partir de demà només treballem de 9 a 2, que em queden... 6 dies d'escola... 6 i vacances!!!!!
I vacances que penso disfrutar al màxim, feia moltíssim temps que no tenia tantes ganes de fer coses, d'anar cap aquí, cap allà, a tot arreu!!! de conèixer, de retrobar, de riure, de viure... sense dubtes!
L'hatortxu ha sigut [molt més que] genial, la companyia també, clar! Ha plugut molt, sí, i potser ha arribat el moment de fer una bona bufada i... que surti el sol ja, carai!

Hatortxu!

Si em perdo, busca'm per...

Fora de control

No t'ha passat mai que arriba un punt en què esclates i no ets capaç de controlar cap mena de reacció que té el teu cos, la teva ment?!

Aquest matí m'he passat més de 5 hores amb la meva mare a urgències, li ha donat un atac de dolor provocat per un cúmul de situacions emocionalment insuportables.
Doncs bé, hem arribat a casa i s'ha muntat un pollastre, i no he pogut més: he petat. Ara estic com si anés borratxa, una barreja de calma i apatia que no em puc treure de sobre. No m'agrada gens ni mica aquesta inestabilitat emocional, és el que més detesto... però la situació actual torna a portar-me merda per un tubo. I llavors, penso que a tots us importa una puta merda com em sento. Al capdavall, tothom escombra cap a casa, i als altres, que els donguin. Em repugna viure així, em sento tan buida i tan incapaç de canviar les coses...
Llavors apareix la necessitat imperiosa de marxar tan lluny com el món em permeti anar. De marxar i no tornar-vos a veure mai més, per viure d'una vegada per totes alliberada de la pressió que exerciu damunt meu, per desfer-me per sempre d'aquesta merda que m'oprimeix el cor i l'esquena, que no em deixa respirar. De marxar i que tot sigui nou al meu voltant, per poder-me inventar una noemí nova que no conegui el gust amarg de la decepció.
El què passa a cantinuació és que el meu pal de consciència m'informa que no hi ha ni un sol racó de món que es lliuri de l'amargor. I que la buidor ho omple tot.

(Ara miro aquesta foto i me n'adono de com n'era de feliç al figuerola de girona. Allò sí que eren dies de felicitat i senzillesa...)

Per anar fent boca!

Quines ganes!!! 4 dies i cap al bascu!!!
Què es pot menjar alternatiu als macarrons amb tonyina?! i què es pot beure alternatiu al kalimotxo, i que sigui fresquet?!



...per anar fent boca, una dels KOP!

La Patum

La Patum de Berga és una de les millors festes populars que hi ha! Ahir un cop més, vam fer els salts dels tirabols, increïble l'ambient, la festa, el foc, l'olor de pólvora...
Després concertàs de KOP i festassa en majúscules fins les 9 del matí!!!
Impressionant!



Això sí, hem suat la cansalada! Brutal! Quin cap de setmana tan inceïble!!!

Nagoya

Regal de bon dia! M'encanta aquesta música, és tan... increïble!
Sempre que l'escolto em prenc uns moments per tancar els ulls i deixar-me endur... on et porta aquesta melodia? on és la teva Nagoya?

El mar i els peixos

Ja passa que la nit que surts a fer una birra i vas a calella a peu, tot xerrant, tranquilament... et perds! Sense voler, ahir a la nit vam fer una ruta de bars digna dels fetges més valents:

2 hores de heavy metal (ahir moooolt heavy) al golden, amb el volum a tota òstia, birra va-birra ve, mirant-nos el 'jagger' de reüll.
1 ronda per cap (més la de propina) a 'can josep-maria'.
Unes altres rondes al... Turisme35!!! juasjuas ple de guiris ballant música de guiris, amb uns italians que no paraven de rallar amb si érem franceses! Que nooo! pesaat! ca-ta-la-nes!!!
Per acabar, una estoneta al Revel's, on va caure un 'jagger' al final, bufff... i la cirereta del pastís van ser uns nanos de l'escola, que acaben de fer la selectivitat, que ens van estar 2 hores tirant la canya.
Resumint, dèiem que el mar és ple de peixos, hi ha cops que en tens prou amb un peixet boniquet per anar tirant, i d'altres en què busques un peix-peix, un de debò. Però ai, les espines...
La filosofada va morir aquí.

(i el mal de cap, deu ser de la música, clar!)

Ara mateix tinc entre mans una sensació molt semblant al que ha de ser la llibertat total i absoluta. De ment, d'obra, d'esperit, de feina, de cor, de cap, de tooooot!
El sol a la cara i el vent pentinant-me els cabells!
I els moros (i els cristians i els alumnes de batxillerat) que els mati déu!
Iiiiiiiieeeeah!



...there's no logic here today
do as you got to,
go your own way.
Time's short
your life's your own
and in the end we re just
dust n'bones
dust n'bones
dust n'bones!!!

Hores extra

La gent (i Hisenda) diu que els profes vivim d'allò més bé, que dedicar-se a l'ensenyament és un txollu, que es cobra un pastón per treballar 4 hores de merda, entretenint els nanos i tot això.
El que el públic en general no sap és que els profes fem més hores -no remunerades- que un rellotge. Aviam, voleu que us expliqui un conte??
Dissabte passat, dia 5 de juny. Em llevo a les 8 del matí i em poso a corregir a les 9. Estic corregint fins les 13:30, i quan la cal·ligrafia irregular dels meus alumnes ja s'assembla més a l'alfabet rus que al llatí, decideixo parar per dinar. Dino a les 14:00 i a les 15:00 m'hi torno a posar a sac fins les 18:00. Faig una pausa per fer un cafè i prendre una mica l'aire.
A les 21:00 m'hi torno a posar fins les 24:00, moment en què el meu cervell ja està tan cansat que no em deixa altra alternativa que anar-me'n a dormir, perquè encara ¡¡no he acabat!!
L'endemà, diumenge, m'hi poso a les 10 del matí i fins les 13:30. Dino amb una esgarrapada, i a les 14:30 ja hi torno a ser, fins les 21:00. Acabo de posar notes i quadrar-ho tot sobre les 23:00.
Això suma una total de... 20h i 30 minuts.
Dilluns començo a currar a les 8, fins les 13:30 (classe) i vaig a dinar. M'hi torno a posar de 3 a 5. I a partir de les 17:oo, avaluació (que queda fora de la jornada). De les 17:00 a les 20:30.
Això sumen 3 hores i mitja més, i ja en porto 24 en 3 dies.
Dimarts, classe al matí i tarda sencera corregint, 5 hores més, per tant, 29.
Dimecres, classe matí i tarda, i 2 h corregint a l'hora de dinar. I quan arribo a casa, 2h més i per fi... he acabat!!! Però ja en porto 33!!!
Avui dijous hem fet classe normal fins a les 14:15, i a les 3 avaluació de bat, que ha durat fins gairebé les 6. O sigui, un total de 36h extra per la patilla en 6 dies. Hores que ningú m'agraïrà (perquè ón la meva obligació) i que ningú em paga...
Ah, i ara he de preparar el crèdit variable de demà... el que us deia. No us feu profes, que no hi ha cap treva!

Bon dia!

Per despertar-se amb calma...

Òstiaputa!

N'estic tipa, de veritat!!! Més que tipa, farta, fins els collons!!!

Us preguntareu... de què?! doncs de moltes coses, però principalment de la manca generalitzada de sentit comú. Estic tipa que la gent no sàpiga / no vulgui fer-se càrrec de la seva vida, de la merda de la seva vida...
La porqueria familiar em satura i em faria embrutir moltes línies d'aquest blog... Però ja tinc prou tensió i nervis acumulats a l'esquena com per posar-me ara i aquí a vomitar una tirallonga fastigosa de merda i bilis familiars!!!
Només vull tancar els ulls, pensar que ja tinc totes les notes posades (que ja les tinc, eh!), que demà és dijous, que dissabte enceto la vida de pis a girona i que em falta ben poc per perdre de vista aquestes misèries tan surrealistes que m'envolten. Que fotin el que vulguin amb la seva vida, però que em deixin EN PAU!!!
I no vull saber res més d'advocats, feines inventades, drogues, camells, maltractaments, demacre personal, fer el paperet de fill estimat... a la merda!!!! a la puta merda!!!!
Ja he dit que no volia vomitar merda aquí, però uf, és inevitable!
Me'n vaig a dormir i a somiar en alguna cosa millor que inútils i avaluacions.
Uf.

No és precisament un alpina, potser tampoc caldrà la brúixola...

...fem l'amor

Prou de reflexió!

Demà hem de votar els representants al parlament europeu. Per la meva part, us diré que la política em té ben farta... els polítics han desprestigiat la hisòria fins a convertir-la en un circ de pallassos patètics que es barallen per veure qui llepa més culs, i qui aconsegueix més quota de micròfon.
Ni pp, ni psoe, ni esquerra, ni iniciativa, ni ciu... tots són igual de mentiders.
El poble decideix, per tant, el poder ha de ser del poble.
Que ho sigui, doncs!
Per una europa moderna, solidària, d'esquerres (de veritat). Fem fora els feixistes, que tornen amb força (ja heu vist a holanda, per exemple...).
És a les nostres mans.

Sobredosi

En els moments de col·lapse màxim, total i absolut m'agafen diverses dèries. La primera i més catxonda, i absurda al mateix temps, és pensar en alemany. Ja, ja sé que deu fer 7 anys que no faig una O en aquesta llengua, potser precisament per això em dóna per aquí. Per inventar-me les frases i les paraules i riure'm de la tonteria que m'agafa, de l'absurditat de tot plegat!
Com es deu dir sobredosi en alemany?? i fill de puta??? segur que són unes paraulotes llarguíssimes i impronunciables. Aviam, que ho busco al Langescheid:
Oh, aquest cop m'ha decebut, per previsible: Überdose... clar, sobre = über... ¬¬'
'Fill de puta'és més interessant, etimològicament parlant: gemeiner Hund. Hund és 'gos' i 'gemeiner' deu venir de 'comunitari', juasjuas, és divertit! XD
Estic acabada!
L'altra dèria que m'agafa és la necessitat imperiosa de sortir corrents del lloc on estigui en el moment crític. A mig dinar, m'ha agafat una "pàjara" d'aquestes, i he agafat la bici i he anat pedala que pedalaràs, fins un raconet de platja des d'on es veu Gràcia i la vall de la riera. A més, no hi ha mai ningú, per tant, pots escoltar el mar i relaxar-te una estona, i mirar al cel i veure els núvols passar. Sense cap estorb.
Però avui... avui tampoc era el dia per anar-hi. O sí.
Estava allà badant i mirant les mussaranyes passar, i de cop, ha arribat un home grandot (tenia tot el cabell blanc). Fins aquí, cap problema. El que passa és que el tio s'ha anat a estirar a 10 metres d'on era jo... que dius: tio, amb toooooooota la platja... per què et poses aquí??
Clar, ho he descobert aviat, ingènua de mi. El tio s'ha despilotat (fins aquí, tot normal), i s'ha estirat, i s'ha començat a magrejar la titola, i m'anava mirant de reüll.
Joder, escolta!!! per què tothom és tan hàbil a l'hora de tocar els collons a l'altre??? no ho entenc. Jo ni tan sols me l'havia mirat... per què el paio no podia anar 100 metres més enllà i fer i desfer tranquilament??
Que mira, cadascú que es magregi quan i com vulgui... però calia que s'ho fes als meus nassos?!
Al cap d'una estona s'ha aixecat, tot trempat, s'ha vestit i ha llargat.
I jo he pogut seguir al meu rollo fins que ¡¡¡la pluja!!! m'ha fet fora, aquest cop, sense remei.

I ara, a corregir.
Comença la tortura de cap de setmana, però ja està fet, això!!!

T'ho imagines?

M'imagino estirada en una platja de sorra gruixuda, l'aigua del mar blau fosca ( i parts, turquesa) que va i ve, va i ve, amb calma.
Una mica de toldo fet de canya, i els peus enterrats a la sorra per sentir-ne l'escalfor. Una cerveseta ben freda, o una clara. Les ulleres de sol, i un bon llibre (en abscència de millor companyia).
I de fons, se sent...



Montego Bay rules!!! XD

...i torno a corregir :( L'arcàdia haurà d'esperar 20 dies... :D

Trinxamenta física i mental!

Estic trinxada!!! no puc més, quin dia més esgotador. M'he passat més de 9 hores sense sortir d'aquelles quatre mil parets! No he parat ni per esmorzar, ni per dinar...
A les 5 semblava que anés torta, em donava tot voltes... 3 globals a la carpeta per corregir, 7 hores de classe a l'esquena, els crits i les raons de 200 alumnes al cap. Un munt de problemes, atabalamentes, presses i corredisses d'última hora...
uuuuuuuoooohhhh!!!
He tornat en tren i he respirat una mica de mar esperant mitja hora a l'estació, escoltant la polla records a tot drap per canalitzar la mala llet i no haver de parlar amb ningú de camí a casa. Quan he arribat, una dutxa i... la mort. Esti esgotada i per demà encara he de corregir un putu examen de vocabulari.
A sobre, tots els nens del veïnat s'han confabulat per xisclar a l'hora i córrer com si fossin elefants al pis de dalt. Qui els ha pariiiiiit!!!! No en vull saber res més de nens, fins demàààààààààààààà!

Uf, això és inhumà!!!

...si véns amb mi anirem a la muntanyaaa,
no pararem mai de cardar-li canyaaaa!

Osti, tu, els Tipuaixí!!! Em porten records de girona i de vespres escoltant el Foc al Perol de ràdio sant gregori! XP
Encara deu anar aquell programa???

JUNY!!!

... i per fi, senyores i senyors, ja el tenim aquí altre cop!!!

El juny, el mes de la sega.

Em queden 25 dies per acabar la meva estada per arenys... oooohh... quina peeeeena (to irònic, si us plaaau!). Ara ve el més feixuc, però com que ja he començat el compte enrere, estic seguríssima que tot plegat passarà en un flai!!!
A més, en principi aquesta setmana ja tindré les claus del pis de girona (!!!!!!!!!!!!!) i em fa moltíssima il·lusió començar a portar trastos, anar a comprar uns llençols com déu mana, alguna tonteria per penjar a la paret, i totes aquestes coses!
Ara bé, el tràngol dels exàmens (3a avaluació, globals i sufuciències) (ah, tot això en 3 setmanes), amb la nit de sant joan pel mig i l'Hatortxu!!!!!! Quines ganes!!!!!!
Aquesta setmana tenim els globals de la eso, la setmana que ve els de bat. Dilluns que ve, avaluació maratoniana de 3r i 4t, i dijous a la tarda, 1r de bat.
El mateix dijous, reunió de barrakes amb la comissió jove (no hi podré anar per l'avaluació dels weps). S'han de decidir els grups de les barrakes, alguna proposta canyera, barata i estupenda??? ;P
Divendres 12, entrega de notes.
I ara ve la paranoia!!!!
Dilluns dia 15 crec que em tocarà anar a port aventura (aprofitaré per enviar algun impresentable a tomar vent a la baixada del dragon khan), Dimarts 16 fem ¿¿¿classe??? i a partir del 17 i fins el 23, la consigna és: classe d'ampliació de 8 a 11, i de 11:30 a 13:30 i tarda, suficiències i "activitats educatives lúdiques" (cito textualment). Sobretot, sobretot, sobretot, que els xavals no tinguin la sensació que estem matant hores a classe...
El 19 cap al bascu falta gent!!!! I si no ens trinquen per tenir tractes amb el diari gara, escoltar punk a tot drap i portar una bombona de gas al maletero, el 22 em tocarà controlar pati i classe matí i tarda... que no em passi res, per favoooor!
I el 23, matí d'activitats per tutoria per fer la clausura del curs. Han dit que hem d'aprofitar el lema que s'ha treballat al llarg del curs per fer-ne el tancament. Ah, que no he mencionat mai el lema??? "fes el que cal, fes-ho bé, fes-ho per Déu".
Apaaa!
El 23, doncs, perdem els alumnes de vista definitivament, al vespre la revetlla (diuen que palamós?! que hi ha la di-versiones??? ni idea... Jo tinc ganes d'anar a fer una nit de tenda poràhi per sant joan, a viure la nit més curta de l'any allà sota un pi...
El 25 altre cop marató d'avaluació de 1r-2n-3r d'eso.
El 26 avaluació again. 4t d'eso i 1r de bat.

I la llibertaaaaaaaaaaaaaaaat!!!

Pel juny, la falç al puny. A tallar caps!!!