...com una olla a pressió

Jo ja no puc més i la cosa ha explotat. No he pogut acabar tots els treballs del màster, i és més, ara com ara no tinc ni ganes de seguir el curs que ve... he canviat de pis, el d'ara és preciós!!! les campanes ressonen que dóna gust!!!
Ara la meva vida és un caos de bosses, motxilles, caixes, coses embalades... no sé en quina maleta he ficat el nord, el rumb, l'alegria, els somnis... hauré de posar-m'hi i tornar-los a localitzar!!!
I només penso en les vacances... no sé, tot plegat potser em va una mica gros, no faig arri endavant, avui hauria de ser un dia radiant, i en canvi, estic ben enfonsada... merda!
Necessito descans a tots nivells, però sobretot, mental; estic a punt de petar.

Quin tio!

Vau veure el reportatge que van fer ahir al 33 sobre en Lemmy Kilmister de Motorhead? brutal!



...we are Motorhead, and we play roc n'roll!!!

Intent frustrat

Des de les 8 del matí que em debato internament sobre si engegar-ho tot i anar a la platja o quedar-me a la biblioteca fent feina, aviam si acabo d'una vegada per totes els treballets del màster!

Diuen que l'edat et fa responsable, serà per això que de moment he decidit que em quedo pencant, i que per anar a la platja hi haurà molts altres dies, tot i que l'home del temps de bon matí hagi pronosticat per avui un dia amb temperatures que superaran amb escreix els 30 graus, i un sol que estavellarà les pedres (per no dir que ha mencionat el fet que la mar està com una piscina, avui).


Cagum tot!!! Vaig a fer feina abans de penedir-me'n! UIX!

i si un dia no em trobes...

Aquí en aquest txiringuito a l'altre punta del món és on penso que podria perdre'm i plantejar-me deixar enrere el mòbil, la feina, la uni, la declaració de la renda, les factures, l'assegurança del cotxe, els peatges, el despertador, els dies grisos, les persones desagradables i tota la resta de mals rollos que us puguin venir ara mateix en ment.

Prepara la guradiola...

Si no vaig errada, aquest estiu pot ser un dels grans pel que fa a concerts de rock dels últims anys, cosa que és bona de sentir si tenim en compte l'explosió de grups, grupets i grupuscles de musiqueta fàcil i enganxosa que han sorgit últimament (sí, em refereixo a manel, amics de les arts, 4t 1a, o aquests que han sortit avui al telenotícies i que cantaven no sé què de l'amor a la jennifer, una txoni de castefa). No els critico pas, simplement constato que no m'agraden i que a mi no em remouen res, són música buida.
El que deia, que se'n prepara una de grossa. Per dirne alguns, divendres passat els Cinderella, d'aquí a poc els ZZTop, després els Iron Maiden, l'Slash, Alice Cooper (altre cop), B B King, Motorhead i Judas Priest. Uala uala uala!!!
Hi podem afegir també Bon Jovi i els Roxette, que actuaran després d'una pila d'anys a l'octubre al sant jordi club, crec.
SI calculem uns 50 eurus mínims per entrada (al tantu que el sonisphere de madrid en costa 80), i hi sumem la benzina, el peatge, la birra i l'entrepà, la broma ens pot sortir per uns mòdics... ¿¿¿¿450 euros????

I jo que creia que això del heavy era cosa de classe obrera, osti! O em toca la loteria, o no puc anar a tots els bolos! Suposo que hauré de triar-ne algun(s), crec que em quedo amb l'Slash (pagaria el que fos per sentir Paradise City en directe!!!) i els Judas. Roxette també em fa il·lusió, a Bon Jovi no hi penso posar els peus (a més, deien que en Sambora s'emborratxa i que hi ha concerts en que ni tan sols surt a l'escenari), i en BB King... dependrà del preu... o potser fins i tot els ZZ Top...

En fi... jo ja vaig escalfant motors...!!!

Cinderella - Shake Me

Doncs ja ho veus, divendres a la nit vam fer via cap a la Razzmatazz a veure aquestes velles glòries del glam rock! van sonar bé, però estar clar que la mala vida passa factura i aquests estan mooolt atropellats.
Aquí us els deixo quan tenien les plies plenes i energia per un tub, eren la canya!

Doncs bé

Avui torna a ser un dia gloriós d'aquells en què et lleves amb el peu esquerre de l'esquerra.
Bon dia, Catalunya, recita en Josep Cuní amb la seva boqueta de pinyó i la corbata ben tibada. Em foto una torrada a corre-cuita i un cafè amb llet que de vegades no sé si és l'aigua bruta dels mitjons, o el cafè del matí...
Nervis i corredisses perquè faig tard, que ja surto 10 minuts tard de casa, gairebé se'm menja una furgo d'uns lampistes en una rotonda, qui els va parir, que m'han fotut una pitada que realment m'ha tret la son de les orelles.
I amb el cotxe a 110 per les carreterotes estretes i mal girbades del baix empordà, he fet 10 minuts tard a la feina. Sort que els nanos sempre tenen un somriure i una abraçada per fer-te deixar les putes neures aparcades a fora.

Al migdia, sant tornem-hi. Corrent cap a casa, he tingut sort al pàrquing! i corrent a fer-me el dinar, cada cop menys saludable, jo. No tinc ni ganes de saber què coi diuen les notícies. Em sembla que m'he tornat egoïsta de cop: no puc deixar de pensar en què demà he d'entregar els informes (que no tinc fets) i he d'entregar un senyor treball sobre el rus i el català (que tinc a mitges), per no dir que li dec la pràctica de català, toooota la resta de sociolingüística i llengües romàniques, ja vaig tard per fer els comentaris de sociologia, l'abstract de metodologia, l'activitat d'en j.m. serra...

He d'establir les meves prioritats, si no, no me'n sortiré.
La primera és aconseguir dormir una nit sencera, apagar el despertador sense sentir l'instint assassí, aconseguir deixar de veure la cara de zombie al mirall. La segona, tenir prou temps per poder fer un esmorzar saludable i un bon suc de taronja, que per alguna cosa vaig invertir en un exprimidor elèctric! La tercera, poder agafar el cotxe amb calma, perquè a aquest pas, un dia d'aquests m'hauran de recollir de qualsevol revolt amagat per les gavarres. La quarta, acabar el curs de la uni amb dignitat i alegria, sense presses. I la cinquena, tornar a ser una persona positiva, optimista, solidària, resplendent, alegre, feliç, atractiva, cultivada, interessant, sana (bé, dic al meu favor que fa 8 mesos que no fumo!)...

en fi...