Aquests dies els he estat ensenyant als alumnes l'estructura dels verbs de preferència + acció amb _ing. Una de les novetats estel·lars ha sigut el can't stand, que s'utilitza ni més ni menys, per dir expressar allò que et crispa els nervis, allò que no aguantes de cap de les maneres.
Doncs bé, us vull explicar avui i aquí algunes de les coses que jo posaria dins la meva caixeta amb l'etiqueta can't stand.
Així doncs... us explicaré que aquesta tarda he tornat en tren. Necessitava pensar i caminar una estona, i quan he arribat a pineda he enfilat l'avinguda montserrat amunt, cap a casa. Tenia el cap als núvols, pensava en les meves coses, quan de sobte... colc-cloc-cloc-cloc-cloc-cloc... una tiparraca amb una talons fastigosos ha baixat darrere meu del tren, i caminava enganxada al meu clatell fent petar les tapetes de les sabates contra l'asfalt. Osti tu, com m'estressa aquesta penya... no suporto caminar amb algú enganxzat just darrere, fent soroll per posar-te nerviós i com dient-te: "ei tu, tortuga, aparta't. Hi ha gent que té pressa". Uah, quina ràbia!!!!!!!!!!!!!
Una altra cosa que no suporto que també m'ha passat avui. Resulta que a l'hora de sopar ens hem fet unes truites [sense sopa :P]. Era una truita de dos ous, així que he agafat la paella petita. Està una mica cascada i ja he deixat que s'escalfés molt, però tot i així, quan li he tirat l'ou s'ha aferrat com una merda... odio quan et mates a fer una simple truita i la paella s'aferra i acabes menjant un remenat guarro que sembla trallat de gos. Bo, ja n'és de bo, però uf... una cosa és truita i una altra és... allò.
I amb aquest panorama, passo de comentar altres coses que també em treuen de pollaguera, com ara el col·leguisme de postal, la sensació de parlar sola, les espectatives frustrades... o (tornant a coses més mundanes) el fet d'entrar al wàter i... txasss!!! es trenca la cadena... Llei de murphi?! Malastrugança?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada