Es trobaven sols en aquelles alçades, tan sols que fins i tot abaixaven la veu, com per evitar que les ombres del bosc es despertessin. I tot i així, la calç de les cel·les semblava rebotar cada paraula i cada respiració com si les absorbissin per a coneixement de l'eternitat. La Pentinada va servir més vi mentre la foguera se li multiplicava per mil als ulls, i els cabells se li esborrifaven una mica més a cada cop de vent. Els va servir un beuratge elaborat per mi mateixa, per apagar les angoixes, una base de greix d'oli amb arrels de mandràgora, i amb les aromes blaves del matallops i de les fulles de belladona -en nombre senar, és clar- i alguna cosa més que és més miraculós que el vi consagrat, i llàstima que no hagi portat pomes espinoses. La Pentinada va dansar mentre oferia els seus licors i l'Elda va brindar amb en Bernat, amb tantes guspires a la mirada que dues papallones de llum la confonien amb el foc.