dimecres, 29 de febrer del 2012

Any de traspàs!

Us he de dir que tinc uns alumnes que són la canya i que amb 8 anys ja saben com funciona el cor, el per què de l'any de traspàs, entenen el mecanisme de les enquestes d'opinió, són capaços d'escriure Wednesday sense faltes d'ortografia i saben que February és una paraula esdrújula.

Llàstima que d'aquí uns anys tota la il·lusió que ara hi posen es tornarà fum, i segur que acaben anant a manis i cremant contenidors...
Però jo seguiré escarrassant-me per fer-los entendre la diferència entre [j] i [ʌ] quan hem de llegir una U al principi de paraula.

dilluns, 27 de febrer del 2012

Cuarto Milenio

MISTERIOSA DESAPARICIÓN DE LA BANDERA ESPANYOLA, EZPELUZNANTE!!! YO ME INCLUYO!!!



(de l'Ara)

Cremen la bandera espanyola de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar

El consistori va tornar a penjar la bandera després que així ho exigís la delegada del govern espanyol a Catalunya

La bandera espanyola que onejava al balcó del consistori de Sant Pol de Mar ha sigut cremada aquest dilluns a la matinada, segons ha avançat Ràdio Canet i han confirmat fonts de la policia local al diari ARA.

Tan sols una setmana després de ser penjada la bandera –en compliment de la llei i sota l'ordre de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María Llanos de Luna–, uns desconeguts l'han incendiada. Segons ha informat Efe, els responsables de la crema han utilitzat pals llargs amb draps per calar foc a la bandera, i han fet malbé també part de la senyera catalana que hi onejava al costat.

divendres, 24 de febrer del 2012

La fi del món

On ubicaries la fi del món? és una pregunta que em faig sovint... perquè si sempre repetim que el món és rodó, doncs és com dir que no té principi ni final... que tot és relatiu i que depèn del lloc on t'ubiquis tu.
Potser això de la fi del món es refereix més a un concepte filosòfic que geogràfic pròpiament dit, és a dir, un indret remot X, la distància física del qual no importa tant com la distància emocional, una mena de calaixet buit en la memòria que es perfila a poc a poc com una utopia, una mena d'arcàdia particular, les antípodes, el lloc últim i definitiu on penses que serà possible la salvació i la vida en pau.

Mira, no sé ben bé per què de cop i volta fa un parell de dies vaig tenir una revelació; Ushuaia crec que seria un lloc ideal per clavar-hi el cartellet de 'World's end' particular, com si els problemes i els fantasmes que em persegueixen no poguessin trobar-ne el camí!
Ushuaia és una ciutat petita envoltada de mar i muntanyes; on quan s'acaben els carrers, s'acaba la ciutat, i el país, i la terra continental. Al davant només hi ha l'oceà, i més enllà, una terra feta de gel i habitada pels elefants marins, els pingüins i les foques. Ah, i la ciència, en majúscules!

La vida del cargol, la meva


It's a long and winding road
Sure enjoy the view,

If you want to see it

Just slow down

You're so welcome to come along

Lookin' for a tune to play
I'm gonna see it again
When the day is over

Try to write you 'bout the rain

Smoke another cigarrette
Staring at the moon,
Then I'm headin' off to bed

Sleepin' without you, yeah

Shuffle it all, yeah
Pack up your life again
Shuffle it all, yeah
Keep movin' along

dimecres, 22 de febrer del 2012


La realitat sempre supera la ficció, i com a mostra, l'única sortida de la crisi que és capaç d'imaginar CiU és posar-se a jugar a les escurabutxaques... com deia l'Elvis: viva Las Vegas!

València

Em sembla molt greu el que està passant a València aquests últims dies, les reivindicacions dels estudiants que s'emboliquen i acaben, com tantes altres vegades, a pals. Ha sigut una autèntica batalla campal, que ens ha deixat imatges del tot inadmisibles, com ara polis estomacant adolescents desarmats, el hippi amb el nas ensangonat (quin curs devia fer??), l'home que anava a treballar i que va rebre un cop de porra a l'esquena i un altre al ventre de la cama, la noia que va ser arrosegada per terra agafada dels cabells...

Bé, ja ho dic ara, em sembla inacceptable la violència policial gratuïta, aquest superpoder que es pensen que tenen, i la llicència per atonyinar el personal que es prenen cada cop que algú es manifesta. Per no parlar del cap de la policia titllant d'enemics els xabals de l'institut. Spain is different, això ja ho sabem, també.

La primera vegada que vaig veure per la tele unes escenes d'aquestes (i n'hem vistes moltes, masses) crec que va ser en una reivindicació dels pagesos, i en aquell moment em va semblar fortíssim veure com un antiavalot li partia el crani a un pobre pagès que estava assegut davant del tractor tallant la carretera.

I és que precisament és aquest fet el que més detesto, la desigualtat de condicions. M'explico: en un costat hi tenim un cos policial preparat per estovar de valent, i per fer front a les situacions de conflicte real més al límit. A l'altre costat, hi tenim un pagès desesperat perquè ha perdut la collita, o un estudiant adolescent cabrejat (i segur que molts d'aquests nens d'institut no sabien ni què hi fotien a la mani, no em digueu que sent a l'insti no havíeu anat mai a una mani en plan 'borrego', o simplement per no fer classe i tenir la falta d'assistència justificada...).

En qualsevol cas, la situació ens pinta en un extrem un personatge amb cas, escut i armadura, porra, pistola, manilles i un entrenament específic, i tàctiques d'actuació i furgons, i autoritat i llei; i en l'altre, una colla de gent que hi van amb alguna pancarta, consignes progres, les motxilles de l'escola... La pregunta és: com algú pot autoritzar una càrrega tan brutal, tenint en compte les desigualtats entre polis i ciutadans, i sobretot, quan és ben sabut que en teoria el paper de la policia ha de ser dissuassori i en cap cas, provocador d'aldarulls?

Això és el que més em fot, aquesta poli barata i poruga, buscabregues, que es refugia rere porres extra-llargues i escuts i cascs per estovar de valent tot aquell que passi per davant, tant li fa si és un nen, com un home que va a treballar, com un altre que defensa el seu pa i la seva dignitat.

Ja m'agradaria veure què passaria si la cosa estigués més igualada, és a dir, si els polis no duguéssin les seves armes, o si els estudiants poguessin anar armats amb porres i pistoles de goma, o si els pagesos decidissin passar a l'acció amb les forques i les aixades enlairades... Però clar, llavors els acusarien d'atemptar contra l'autoritat (pena que comporta presó), mentre que si els policies són acusats de tortura, don't worry... sempre arriba un indult!
Quin txollo!

dimarts, 21 de febrer del 2012

Españistan

dissabte, 18 de febrer del 2012

Semblances




















No us recorda una mica aquest detall d'un retaule gòtic del MNAC al cantant dels ZZ Top, Billy Gibbons??? D'acoooord, li falten les ulleres de sol...!

dijous, 16 de febrer del 2012

Això és un luxe!!!

La primera vegada que vaig veure Bola de Drac ni tan sols existia el Club Super 3... i ara, un munt d'anys després, la tornen a fer des del principi, és una passada haver-la descobert, trobo que és una meravella, els diàlegs, els personatges!!!!!!!

el capítol d'avui

dimecres, 15 de febrer del 2012

Novetats! Novetats! Novetats!

Com una nena petita amb sabates noves, així em sento. Deixem que la vida flueixi i que tota sola ens vagi situant al nostre lloc. Digue'm optimista de mena, però sóc del parer que tot NO pot ser TAN dolent. El sol surt cada matí, per algun lloc s'ha de veure la claror, o no?!

dimarts, 14 de febrer del 2012

Mirall capgirat



De vegades, quan la gent diu que en Puntí és un geni, em costa d'entendre... però li perdono totes les excentricitats quan sento aquesta cançó, quan me n'adono de com reneixen les paraules i el sentiment d'aquesta peça. Impresionant! Em trec el barret!

diumenge, 12 de febrer del 2012

Spending my time

Hauria de dir wasting my time, enlloc d'spending. Però dubto, perquè no sé pas si d'això en diria aprofitar-lo o no. Bueno, va, quines paranoies per començar... ai mare!

Aquest cap de setmana prometia, però finalment s'ha reduït a fred i nits glaçades, passes de panxa, grips i feina de l'escola. Que ja està bé dedicar-se a pencar de tant en tant, però mira, crec que l'hagués vist com més profitós si hagués tingut altres plans... Fa temps que tinc moltíssimes ganes d'una nit de farra, de veritat, ho confesso. Em fa molta falta. Ja fa unes quantes setmanes que li vaig al darrere, però ai noi, com costa... les aixafades de guitarra han tingut forma diversa, però el resultat sempre ha estat el mateix: a casa. Que ja s'hi està bé, eh, no em malinterpreteu, però osti, quan penso en aquelles nits amb regust de conversa, picades d'ull, rom añejo i poca son, doncs bé, en tinc moltes ganes! Aviam si la setmana que ve hi ha alguna proposta interessant.

De moment, diumenge gris i massa fred, sort que en Mauri diu que ja s'acaba, i el que diu aquest bon home va a missa! Ja tinc ganes de veure com floreixen els ametllers, tot i que no seran els de la Segarra ni de lluny, jaja! s'han acabat els viatges amunt i avall per l'eix transversal, potser l'únic que fèiem era allargar l'agonia, i he d'admetre que em fa mal pensar-hi i mirar el meu voltant i veure com gairebé tots els meus records fan la seva olor, però el camí va i ve, i el nostre ens ha dut a no fer-lo més plegats. De fet, ja feia massa temps que no caminàvem ni agafats de la mà, ni a la mateixa velocitat, ni amb el mateix rumb.

Per tant, ara tinc ganes de respirar aires nous, de tornar a recuperar aquell meu jo que un dia vaig aparcar a la cuneta, i reprendre les meves il·lusions, els meus somnis, els meus projectes. I no preocupar-me mai més per algú que em demostra a tort i a dret que no viu en la meva sintonia.
El mar és ple de peixos.

divendres, 10 de febrer del 2012

Les aventures d'Astèrix i Obèlix

    • ATENCIÓ!!! NOTÍCIA EXTRETA DE LA WEB D'INTERECONOMÍA!!!!

    Berga y Arenys de Munt aprueba no pagar el IVA y el IRPF a España. (ull al mapa encerclat amb el Paint)

    Berga y Arenys de Munt

    Dos pueblos catalanes se niegan a pagar impuestos a España

    10 FEB 2012 | Agencias
    Abonarán el IVA y el IRPF a Cataluña, si es legalmente posible, en vez de a la administración española.



    Los Ayuntamientos de Berga y Arenys de Munt (Barcelona) han acordado empezar a trabajar para dejar de pagar impuestos en la Agencia Tributaria española y hacerlo a la catalana. Los dos consistorios celebraron un pleno municipal este jueves por la tarde, donde se aprobó la propuesta de pedir poder liquidar los impuestos en la administración catalana en vez de la española como se hace normalmente. Se trata de los dos primeros municipios que aprueban mociones de este tipo después de que una pareja de empresarios de Siurana anunciara que deja de pagar impuestos al Estado y pusiera en marcha la campaña 'Decimos bastante' para aglutinar apoyos.

    Berga y Arenys de Munt son los primeros municipios que se han postulado formalmente a favor de la insumisión fiscal. El primer partido a hacer pública la propuesta fue la CUP, que ya el año pasado impulsó una campaña por la insumisión fiscal en los ayuntamientos para que dejaran de pagar el dinero reclamado por la Hacienda Pública.

    De este modo, este jueves por la noche el pleno de Berga aprobó la propuesta de la CUP con los votos a favor de la CUP, CiU y el PSC y los únicos votos en contra del PP. A través de este acuerdo se insta la Generalitat y la Agencia Tributaria de Cataluña a establecer un protocolo de actuación y efectuar los cambios normativos necesarios para realizar los pagos de los impuestos en Cataluña.

    En este sentido, siempre que sea legalmente posible el Ayuntamiento de Berga ingresará los ingresos del IRPF y del IVA a la Agencia Tributaria de Cataluña en vez de hacerlo a la Agencia Tributaria española.

    La CUP argumenta que es una certeza histórica que España ha sometido "nuestro país" a un "expolio fiscal" permanente que ha penalizado el desarrollo económico y social". Además, asegura que "el dinero de los catalanes se han utilizado como arma política utilizada para perpetuar esta situación de forzada contribución a una mal llamada solidaridad".

    Por su parte, el pleno municipal del Ayuntamiento de Arenys de Munt dio luz verde al apoyo de las iniciativas para liquidar todos los impuestos en Cataluña. El pleno aprobó con los votos a favor de la CUP, ERC y CiU una moción de ERC que además apoya a la campaña 'Decimos bastante' por la insumisión fiscal que impulsó la pareja del alcalde así como a la tarea de Òmnium Cultural en este sentido.

    Además, el consistorio propondrá en todos los ayuntamientos de Cataluña, a través de la Asociación de Municipios por la Independencia, que trabajen también para liquidar los impuestos en Cataluña. En esta línea, se pedirá a los partidos independentistas que promuevan la modificación de la legislación tributaria para poder también recaudar los impuestos de carácter estatal.


dimecres, 8 de febrer del 2012

Fred-fred-fred-fred!

No és pas conya, no, si et dic que aquestes últimes han sigut les 24 hores en què he passat més fred de la meva vida de manera continuada. Tramuntana a tope, invasió d'aire de Sibèria sumada a l'abscència d'estufes o altres fonts de calor al llarg de tot el vespre i nit, manca de gasoil a la caldera de l'escola... total, que no m'he sentit persona viva fins que no he arribat a casa i m'he posat 3 polars i 2 mantes a sobre, i m'he pogut abraçar estretament a la bossa d'aigua calenta. Tot això després d'un dia replet de classes, amb una reunió al migdia, visita a pisos i, evidentment, 90km de carretera de nit i amb l'indicador de 'possible glaç a la carretera' pampalluguejant al visor del cotxe.

Un cop més he comprovat que el fred i jo no estem fets de la mateixa pasta. Que arribi l'estiu ja, si us plau!!!

dimarts, 7 de febrer del 2012

Bufa el vent

Els somnis se'm tenyeixen de tramuntana, de mal a les orelles i coïssor als ulls... No puc evitar-ho, ni aquest vent aconsegueix fer-te fora del meu inconscient més recòndit. Carai, quin mèrit...!

dilluns, 6 de febrer del 2012

Seems to me time was a little bit less complicated then, and I don't mind much, I've learned all the angles and the tricks and that's alright... times are changing, we roll with them. You cannot lie, the speed of sound and words go with it.

These days are gone, still a few behind.
Yes, but that's alright.

diumenge, 5 de febrer del 2012

Nit en blanc

Contemplo el sostre negre i fosc, sento com ronquen els veïns, i com xerrica allgun moble de ves a saber on.
No puc dormir, aquest vespre ha sigut com el despertar més amarg. Que no sé què hi faig aquí, ni què hi faig enlloc, ni res de res. Que no sóc feliç aquí, i que vull marxar, però no sé on.
Voldria afegir-hi una mica de poesia, però ni això em surt, avui, de tant ple com tinc el cap que ja no sóc capaç d'entendre res més, ni de voler-ho entendre!

Oh, merda!!!

dissabte, 4 de febrer del 2012

Patience



M'encanten aquests tios!!! Quina super cançó!!!

dijous, 2 de febrer del 2012

Felicitat

Enmig d'aquest allau de caixes i bosses per ordenar i obrir, no hi ha res que em faci més feliç que aparellar dos mitjons que creia perduts en la seva sol·litud, com si d'una metàfora es tractés, i gairebé em salten llàgrimes d'emoció...

Oh, que gran la bellesa de les coses petites!

dimecres, 1 de febrer del 2012

L'assignatura que m'hagués agradat suspendre

Vaja, que jo era d'aquelles ties repel·lents que ho treia tot amb excel·lents, i sempre feia els deures i em sabia la lliçó. De veritat. Però us asseguro que si m'haguéssin plantat l'assignatura d'Educación cívica y constitucional l'hagués suspès a propòsit, encara que per fer-ho hagués hagut de tirar-li la cadira al cap del pobre professor.

Però què collons representa això??? ara es veu que les ments pensants s'han adonat que ens cal unes dosis extres d'espanyolitat i centralisme, tantes com per tenir ganes d'anar xiulant l'himne de l'estat a l'hora del pati, o portar calcetes estampades amb la cabra de la legió... perquè suposo que l'anterior assignatura de 'Ciutadania' adoctrinava els alumnes indefensos en la ideologia dels rojos socialistas, i clar, els senyors guanyadors absoluts i populars ara ens endossen aquesta. Que evidentment no és tendenciosa, ni està pensada per adoctrinar la prole del país. Clar.

Deuen creure que som imbècils.




(... i de mentres, el senyor UrMangarín continua acumulant mèrits, aquest cop va tenir la genial idea de buscar patrocinadors per a les columnes de la catedral de Vitoria, que es veu que en té moltes. Clar, ell es quedava una irrisòria comissió per les molèsties. Perdoneu, però... no se m'acut res millor que: Óle! Óle! I óle! Torero!)