dimecres, 12 de novembre del 2008

Apàtica

Quin dia més extrany, avui! D'aquells en què no et ve de gust xerrar amb ningú, ni pensar en res, ni menjar res. Ni veure ningú, ni que ningú et digui res. No voldries sortir del llit, però el putu despertador ---repeteixo--- EL PUTU DESPERTADOR sona igual que sempre a les 6:30 de la matinada i et cagues en la puta no sé quantes vegades... i t'has d'aixecar PER COLLONS, perquè no hi ha més remei. I fas 5 minuts tard i ja tens remordiments tot el dia...
Després tot el dia aguantant caretos de personesa que suden de tu, i que a tu no t'importen gens, o zero. O menys que zero. Fent bona cara, somriures, tenint paciència amb tot i tothom. Total, per què?
Eco-eco és el que sento,
(buit)
Em plantejo què hi faig, aquí. Quin és el propòsit de tot plegat.
Voldria marxar, desaparèixer, volatilitzar-me...ser fum.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada