Tinc quatre pensaments

...que no em deixen pensar, són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap...
Despedeixo el mes fent un càlcul aproximat de la pila de quilòmetres que he fet per terra, (damunt del) mar i aire, que m'han dut a fer el Transcatalonia més extens dels últims anys. M'ho he passat bé, molt bé, tot i que no ha deixat de ser un mes de juliol atípic.
En primer lloc, pel fet d'acabar l'escola el dia 7, que ja em diràs, i pel refotut màster que s'ha convertit en una verdadera creu.
Et pots pensar que he estat pendent dels treballs i treballets que s'han despenjat fins ben bé el dia 20 de juliol?! mare meva! Al final, tot amb "molt bones notes", tret d'un suspès injust, i de 3 no presentats voluntaris, perquè el meu coco ja no donava més de si...
Un cop aparcat el màster dels pebrots i finiquitat el curset d'estiu, toca gaudir. Del temps, ni parlar-ne, que això és una tortura... a Mallorca, núvols per donar i vendre, la costa brava no es pot ni trepitjar perquè plou cada tarda, al Maresme anem de diluvi en diluvi, pel Baix Camp toca dormir amb manta, i què dir de Girona... en fi!
Millor em perdo sota el sol del Pirineu: de la Seu a Arsèguel, i amb sobredosi d'acordionistes i els ulls il·luminats pel folk irlandès, em remullo el paladar amb ratafia dels raiers, i el cul a les termes de Dorres, on un vell (però vell-vell) amb complexe de gamba de Palamós es passa tres quarts d'hora intentant convènce'm perquè em quedi uns dies a casa seva, no sé si és per l'atabalamenta de l'avi o pels 40 grauets de l'aigua sota el sol infernal de les dues del migdia que em roda el cap i una mica més i no me'n surto.
O potser són coses de l'edat... que avui poso un 1 darrere el 3, i això espanta, que ja comença a ser més que seriós, que tot el més calent és a l'aigüera, i em sembla que encara tinc el cap habitat per pardalets!
Però deixa'm tornar als acordionistes, quina passada!!! M'encanta l'instrument, el trobo d'allò més sexi! Entre concert i concert, la glòria em comenta que Sadernes està molt sec, i no hi baixa aigua, cosa que no deixa de ser una bona paradoxa, vist el temps d'aquest estiu. I a ritme de cúmbia colombiana, veig entre la gentada (faig càlculs ràpids i em surten gairebé mil persones, però ja saps que sóc dona de lletres...) una cara amb un somriure ample que em resulta familiar, però li manquen els ulls curiosos, llàstima!
Records, sons, tactes, olors, petons dolços i llàgrimes amargues, tot de vivències plegades i embolicades, guardades amb molta cura dins la motxilla que carrego a l'esquena i que mai m'abandonen. Em pregunto si és aquest el meu bagatge, si l'esculls o t'escull a tu.
Últimament no tinc massa sort, o potser és que sempre m'equivoco en la tria. Per això, suposo, m'imagino voluntàriament perduda per algun racó d'Irlanda (i trio Irlanda justament perquè mai hi he estat i per tant, puc imaginar-me-la com em dóna la gana), tombant per prats verdíssims, caminant per una ciutat on se senten flautes travesseres i guitarretes i acordions diatònics, i al final del carrer, apareix un bar de puta mare on la cervesa és boníssima i hi ha bona gent per fer-hi conversa. Potser podria provar-ho i fotre el camp una temporadeta. A Girona tot s'ha tenyit del color gris de les pedres de Sant Feliu molles per la pluja, i no tinc ganes de pansir-me com els clavells de moro que se m'han mort, com canta en Mazoni, a l'ampit de la finestra...

El mar és bo! el mar és blau! el mar és calma i és temporal! això cantàvem de petites a la coral de l'escola (no te'n fotis, que tots els grans del micròfon van començar igual!) i ara, veient aquesta foto que vaig fer l'estiu passat en una cala amagada per cap roig, m'ha vingut altre cop al cap... ho miro i deixo que la vista s'inundi de mar, i que la imaginació es submergeixi en aquest blau tan nostre i tan bonic, i em pregunto quants peixets hi deu haver amagats en les roques, i si hi ha eriçons, tomàquets de mar, pops camaleònics, petxines nacrades, meduses que neden amb elegància...
Em ve tant de gust banyar-me de sol i de mar, i perdre la vista a l'horitzó, i només sentir el va i ve de les ones, com si fossin, com deia la Virgina Woolf, una metàfora de la vida mateixa... i no pensar en res més, ni en la crisi, ni en el preu de la vida, ni en el preu de la llum, que no para de pujar, ni en els refotuts treballs que no he fet, ni en els problemes que em menjo a diari i que no em pertanyen, ni en res, res, res!!!


Només el mar, el sol i jo.
La simplicitat màxima, la més desitjada, l'arcadia particular.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Ja he fet el trasllat, ja ha canviat l'aspecte del meu palau, lluny d'allà, però a prop, al mateix temps. S'ha acabat trobar-me sempre les mateixes cares, anar a buscar el pa a la mateixa fleca, sentir els mateixos sorolls, i ensumar les mateixes pudors!
Ara, des de la finestra veig un llorer, i l'ombra d'un campanar gòtic mut. Des de la porta de casa veig l'entrada de les muralles romanes de la ciutat. Des de la cantonada, es veu el riu travessat pels ponts de colors, com les cases, i des de casa sento les campanes cada quart d'hora, i no t'imagines el festival a les 8 del matí...
El meu company de fatigues, el potus, està més que encantat amb el canvi, ara disposa d'una alçada considerable per poder seguir creixent i desenvolupant el seu cos de bèstia immunda. Les parets de pedra fan que mentre que a fora al carrer la gent suï la cansalada, a dins de casa s'hi estigui fresquet, fresquet, gairebé no cal ni el ventilador. El millor, però, és el silenci. Ja no podia més amb el soroll desesperant i fastigós a tothora de la plaça independència!!!
Ara només em cal anar a buscar la prestatgeria (hauré de fer un invent extrany amb les rodes del carro de la compra perquè al cotxe no m'hi cap), estic tan baldada de fer el trasllat que em fan mal fins i tot les pestanyes! De veritat, no tinc ni veu! Aquest any ja he viscut en 3 pisos, i m'he fet la promesa de no moure'm més almenys fins d'aquí a un any, que ja no tinc esma ni per canviar una cullera de lloc!
Però estic contenta perquè finalment he trobat un lloc que em fa sentir bé, i a més, divendres que ve ja faré VACANCES!!!!!! Crec que mai les havia desitjat tantíssim com aquest any!!!

Per no trencar amb la tradició, he trobat un ryanair baratet i me'n vaig a mallorca, a fer una cura de salut a les platges "naturistes" que encara queden pel sud de l'illa, i deixar que la vista es relaxi i que la ment posi la "pause", i no pensar en res, només sentir el cos nuu alliberat dins l'aigua. Ensaïmada d'albercoc, herbes seques, mè rostit del celler d'inca, cocarrois, sobrassada amb mel, pomada, gelat d'avellana... la gastronomia balear dóna bastant de sí, i et permet assaborir uns plats boníssims amb uns ingredients que de seguida identifiques com a propis, però preparats d'una manera un xic diferent.

[ai, sí, bé, les bledes les deixo per més endavant per diversos motius: 1)ara diuen que no se'n poden menjar masses perquè contenen massa nitrats (?¿), 2)fa 8 mesos que vaig deixar el fum, i no és sa abandonar tots els vicis de cop! i 3)de poc servirien les bledes, ara...! XD]

I de fet, mai faig gaires plans quan vaig a mallorca, em deixo portar per la mestressa de Llucmajor... que si cafetons a palma, birres a la fresca a sa ràpita, passejades contemplant les dunes precioses d'es trenc o immersions inoblidables a la serra de tramuntana (el torrent de pareis es mereix sempre una visita!). Em fa molta gràcia retrobar la gent de l'illa que per una setmana m'adopten a la colla, són la mar de catxondos i tan peculiars!

De tornada, fondejarem uns dies a girona, i després, cap al baix camp, que aquest any la família ha crescut, i a part de retrobar-me amb la txell i la cris, que ve d'anglaterra uns dies, coneixeré els seus fills!!! al·lucina!!! qui ens ho hagués dit ara fa 13 anys, quan vam coincidir per primer cop en aquella pallissa d'assignatura anomenada Anàlisi i pràctica del discurs oral i escrit, i ja ens vam caure bé, i des d'aleshores, 5 anys de carrera i llavors una amistat d'aquelles que valen tantíssim la pena, que no en tinc enlloc d'amigues tan importants i valuoses com elles, que me les estimo un món sencer!

Juliol de plaers físics, mentals i sensorials, viatgets i retrobades molt especials, i descans, descans, descans!!! Quines ganes!!!