Me n'adono que al bloc han tornat les paraules enverinades, els mals rollos, les frases agres i que fan marcir les alegries. Me n'he adonat ara, rellegint unes línies tan sols. I això no pot ser... fa 11 mesos i mig em vaig fer el propòsit ferm de viure en positiu malgrat la merda general. I ves quina cosa, fins ara m'ha anat prou bé, anar amb el somriure a la cara em fa sentir alegre, radiant. I m'agrada...
Últimament m'he amagat entre les ombres; sortir de l'infierno, la tornada a pineda (aquest cop sense maletes al setembre...), el canvi de feina, la feina en sí, el rebuig i les paranoies... i els mals rollos de sempre. Doncs sí, pesa tot plegat un bon munt, però saps què?!
Ahir al vespre, una tonteria. Unes pseudo-paraules que em van fer riure una bona estona i van encendre una llumeta que no és de res concret, però de tot plegat; és allò que se'n diu alegria absurda i abstracta. Un bon grapat de tonteries, però que al mateix temps fan que tota la resta (feina, obligacions, despertador, tasques feixugues, grises, abominables, merdoses, etc), doncs fan que tot això tingui un sentit.
... és el surrealisme intrèpid de l'instint animal explícit ... per dir-ho així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada