dilluns, 30 de gener del 2012

Nyap!

Com un nyap al quadrat, o al cub, així em sento... ja he acabat el trasllat, i estic que em fa mal tot, sobretot, tinc com una cosa dins que no acabo de treure enfora... m'està costant una barbaritat. Avui ha començat molt bé el dia, amb unes vistes del canigó preciós tot nevat, i els riures trapelles dels nanos a classe. M'ho passo bé treballant, m'agrada la meva feina, tot i que de vegades se'm fa pesada, però... a qui no li passa això de tant en tant?! i bé, després de treballar, he anat a fer el 'gruix' de la moguda, i buf, ha sigut com si de sobte, el pes de les parets buides m'hagués caigut al damunt. No sé si ha sigut això, o bé els més de 170km que he fet avui amunt i avall, o bé el gilipolles que duia enganxat al darrere fent-me nosa amb les llums.
Sort que demà serà un altre dia. De moment, he aconseguit obrir un passadís per poder ficar-me al llit, o sigui que de tot cor us dic allò tan sabut de: bona nit, i tapa't! Per avui ja n'hi ha hagut ben bé prou!

diumenge, 29 de gener del 2012

Yesterday



Hi ha coses que tan sols el pas del temps t'ensenya a apreciar. Aquesta n'és una. Disfruteu-la tan com jo! Quina joia!

dissabte, 28 de gener del 2012

Miro les meves coses ficades dins capses i bosses, arreplegades al centre de la sala, i... em cau el món al damunt! Sí, ja ho sé, he repetit fins la sacietat que me'n volia anar, he rajat de la ciutat sense parar, i ara, em poden els sentiments i la incertesa. Em sento trista, i qui sap si en certa manera no tinc un regust amarg com de fracàs dels propis projectes... no ho sé. Se'm fa espessa la tornada, i ara mateix tot el que vull és lluny de mi.


diumenge, 22 de gener del 2012

Diumenge


Sento com es mouen les fulles i branques d’aquests arbres,
el soroll de la pluja que cau i del vent que l’acompanya.
allà lluny veig les llums en filera d’alguna carretera
i a ponent la claror del capvespre darrera les gavarres.

Penso en coses que mai puc pensar perquè no hi ha temps
de res! Avui perdo el temps sense mesura,
divagant, busco llocs que conec dins el paisatge,
disfrutant de les últimes hores de sol de la setmana.

i avui
camino
aquest camp
ple d’espígol,
i demà
m’observa
esperant que
sucumbeixi,
i no vull... !

Canto mirant l’horitzó amb la vista borrosa,
voltant, sense fi ni rumb en la mirada
dispers, penso en tot i en res a la vegada,
i demà seré aixecat aviat de matinada.

I avui
camino
aquest camp
ple d’espígol,
i demà
m’observa
esperant que
sucumbeixi,
pensaments
de diumenge,
esperant la setmana
que comença,
que comença demà.

(Sanjosex)

dimarts, 17 de gener del 2012

FUCK YEAH!

Doncs bé, com canvien les coses en unes horetes... resulta que avui al matí m'han trucat per fer una entrevista, hi he anat a primera hora de la tarda, i ja m'han trucat per dir-me que la feina és meva! bé, de fet, es tracta només d'unes horetes a la setmana fent extraescolars, que dius... no en tinc ni per pagar les pipes, però bé, tot suma, i de mica en mica...
El millor és que començo... demà al vespre!!!! i a més, mentre tornava cap a casa, m'han trucat de l'escola per donar-me la super notícia que... demà em ve a avaluar la inspectoraaa!!!
Quin dia, tuuu! calia que tooot passés entre avui i demà?!
Bé, està clar que he fet el pensament de marxar de girona city i la vida comença a rutllar, potser passa que el que no em senta bé és la humitat de l'Onyar. Ni la del Ter. Ni la del Galligans. Ni la del Güell.
Doncs saps què et dic, que aquí es queden les carpes, els carques, i tota la humitat del món.

Au revoir!

dilluns, 16 de gener del 2012

L'últim francosaure

Per fi s'ha mort en Fraga Iribarne, l'única cosa que em sap greu és que ho hagi fet a casa seva, envoltat de la gent que més l'apreciava. Ara tots els polítics hipòcrites i els mitjans mediocres destaquen la figura moderada, exmplar, de pare de la constitució i fundador del partit popular. Ara sembla que ningú recorda el Fraga Iribarne que deia la calle es mía, al qual no li tremolava la mà quan signava sentències de mort a l'ombra de Franco o feia matar treballadors... ara es veu que en Fraga només era un vellet entranyable a qui tots s'afanyen a ensabonar un cop mort.

Doncs mira, que dèspotes uns i els atres... els que l'admiren de convicció i els que ho fan per oportunisme. I és que es tracta d'un exemplar monstruós aferrat durant 60 (!!!) anys a la poltrona que en qualsevol altre país veritablement democràtic no hagués restat impune sense assumir les conseqüències de les seves decisions durant el franquisme. I és més, a quin país democràtic s'ha vist que un paio d'aquest calibre es pogués anar reciclant d'aquesta manera???

Però se li ha acabat el bròquil... que cremi a l'infern, doncs, amb tots els seus amiguets de la Falange.

diumenge, 15 de gener del 2012

Girona a-déu

Suposo que haureu vist al telenotícies l'èxit espaterrant de la campanya Girona-10. Hi ha hagut un moviment increïble a la ciutat aquest cap de setmana perquè la penya s'hostatgés en hotels de 4 estrelles per 10 eurets la nit, us prometo que vaig estar a punt de trucar al carlemany per anar-hi a dormir dissabte, hehe, perquè mai he anat d'hotel així, de luxe, com a molt, he estat en alguna pensió cutre d'aquelles en què el llit grinyola, la cortina de la dutxa té un blanc sospitós i les parets fan olor de fum (en l'últim que vaig estar, teníem un 'amic' a sota el llit... negre, rodonet i amb unes pinces de mig dit...!).
Doncs bé, que no volia pas parlar d'hotels, sinó de redecoracions. Fa més de 8 anys que visc a girona amb més o menys intermitència, i qui ho havia de dir... d'aquí ben poquet faré un canvi d'aires... no dic pas que no em faci pena, però la situació és la que és, i necessito fer guardiola, aquest any és de vaques primes -esquelètiques-, i no puc permetre'm més aquest luxe.
En fi... ara que fins i tot m'havia fet gironina oficialment, m'ha durat poc la 'gironitat'... té collons.

dissabte, 14 de gener del 2012

Últimament tot plegat fa massa pujada, per això, per apujar-me els ànims, m'ha vingut al cap aquesta cançó d'en Tom Petty...

You belong among the wildflowers
You belong in a boat out at sea
Sail away, kill off the hours
You belong somewhere you feel free

Run away, find you a lover
Go away somewhere bright and new
I have seen no other
Who compares with you

You belong among the wildflowers
You belong in a boat out at sea
You belong with your love on your arm
You belong somewhere you feel free

Run away, go find a lover
Run away, let your heart be your guide
You deserve the deepest of cover
You belong in that home by and by

You belong among the wildflowers
You belong somewhere close to me
Far away from your trouble and worry
You belong somewhere you feel free

-Wildflowers


dimarts, 10 de gener del 2012

Apaga els llums, i puja el volum. Relaxa't. Gaudeix-ne.



(una mica de rock'n'roll per tenir somnis dolços, sweet emotiooon... sóc una nostàlgica empedernida, i aquesta és una de les meves peces preferides... quants records!)

dilluns, 9 de gener del 2012

Prenem-ne nota!

Escòcia: referèndum per la independència en menys de 18 mesos

El govern britànic estaria disposat a permetre una consulta vinculant en menys d'un any i mig


Segons el diari "The Guardian", el primer ministre britànic farà una oferta al primer ministre escocès, Àlex Salmond, per convocar un referèndum sobre la independència d'Escòcia. Es fara amb dues condicions: que es convoqui en els propers 18 mesos, i que només tingui dues possibles opcions, separar-se de la Gran Bretanya o quedar-s'hi.
Cameron vol impedir així que hi hagi una tercera via que consistiria en augmentar l'autonomia d'Escòcia dins del Regne Unit. La cadena pública britànica BBC assegura que el govern resoldrà la qüestió aquesta setmana, i que emetrà un document en el que argumentarà amb raons legals que el Parlament escocès no podrà convocar el plebiscit sense el vistiplau del poder central, i per això proposarà un acord entre Londres i Edimburg.

El Partit Nacionalista Escocès, en canvi, considera que és el govern autònom qui ha de decidir la data i prefereix convocar el referèndum sobre la independència l'any 2014, quan es compliran 700 anys de la batalla de Bannockburn, una important victòria escocesa davant Anglaterra.

(de directe.cat)

diumenge, 8 de gener del 2012

Cançó per anar a (no) dormir

L'altre dia vaig escoltar una cançó dels The Cure, que no són gaire de la meva devoció, però que em va agradar, i es diu Lullaby. Doncs bé, a part de l'atmosfera fosca i tètrica, la lletra és al·lucinant, i la història que s'hi amaga la fa encara més obscura i interessant.

Us la deixo aquí, perquè us hi entretingueu una estona...

I spy something beginning with s...

on candystripe legs the spiderman comes
softly through the shadow of the evening sun
stealing past the windows of the blissfully dead
looking for the victim shivering in bed
searching out fear in the gathering gloom and
suddenly!
a movement in the corner of the room!
and there is nothing I can do
when I realize with fright
that the spiderman is having me for dinner tonight!

quietly he laughs and shaking his head
creeps closer now
closer to the foot of the bed
and softer than shadow and quicker than flies
his arms are all around me and his tongue in my eyes
"be still be calm be quiet now my precious boy
don't struggle like that or I will only love you more
for it's much too late to get away or turn on the light
the spiderman is having you for dinner tonight"

and I feel like I'm being eaten
by a thousand million shivering furry holes
and I know that in the morning I will wake up
in the shivering cold

and the spiderman is always hungry...

"Come into my parlour", said the spider to the fly... "I have something... "

Vigileu els vostres malsons!

I per cert, a tothom del ram, bon retorn demà a la feina!!!

divendres, 6 de gener del 2012

Carbóóóóóó!!!

Avui, nit de reis, vull que melcior, gaspar i baltasar em deixen carbó a la finestra, que s'acabin els torrons i l'aigua per als camells, i que segueixin el seu camí.

Carbó per a mi, però per a molta gent més també, eh?! algun voluntari???

dijous, 5 de gener del 2012

Fràgil

Avui hem hagut de portar el meu pare altre cop a l'hospital, de nou el cor no li funciona bé, i fa un munt d'hores que el tenen en observació a urgències, esperant que el tractament li faci efecte.
Però és tot molt complicat, perquè el quadre clínic que presenta és complex i... vaja, molt fotut. Suposo que se'n sortirà, però avui es trenca per aquí i demà per allà, i el van apedaçant.
I contemplo aquesta situació i m'espanto. Em fa por veure'l tan dèbil i vulnerable, ell que sempre havia sigut fort com un toro... i ara que hauria de ser jo la forta, és quan em sento més fràgil que mai, com caminant per damunt d'una fina capa de gel, a punt de caure. Necessito algun lloc on agafar-me.

dimarts, 3 de gener del 2012

D'esquena a terra,
Mirant els punts de llum que es difuminen
a la meva habitació.

Fa soroll la nevera,
els cotxes fora reneguen,
i una multitut de sons s'apoderen de mi.

He tractat d'oblidar-me
del teu últim missatge
i que possiblement
no torni a veure mai.

No, no sé com puc sortir,
estic atrapat en mi.
I no tinc forces per mirar-te als ulls
Necessito un llarg hivern,
per fondre'm en la neu.
partir en un llarg viatge,
que em capturi un nou onatge.

Lluny d'aqui
creuant el mar dels desesperats.
Inquiet, perdut.
Encara ets al meu cap.
em vaig deixar, vivint com un arreplegat
buscant el solstici.

dilluns, 2 de gener del 2012

La regió P·A·C·A

Aquest ha sigut un final / començament d'any atípic: sense ressaca, a dormir d'hora, per llevar-me al matí i perdre'm pels carrers de Marsella, amb remullada d'any nou inclosa! Prendre consciència del dia 1 per descobrir raconets perduts en una mega ciutat adormida és una experiència estimulant, crec que és el primer 1 de gener que sóc persona...
Ah clar, ara recordo el millor de la nit, l'opció per fer les campanandes era bastant trista: o telemadriz via satèl·lit o improvització, va guanyar la segona, i l'única cosa que em va passar pel cap en aquells instants va ser el Hell's Bells. Buah, és que ni fet expressament: el 2011 ha sigut un any de pena, ja se'n pot anar a l'infern!
Clar que hi ha hagut moments bons, d'aquells que es guarden molt endins, però la tònica general ha sigut molt decebedora i molt gris, aviam què ens depararà aquest any acabat d'encetar... espero de tot cor que ens porti feina i salut (semblo una àvia!), no us n'enfoteu, eh, perquè a casa meva això fa molta falta!
I tornant a la Provença... val la pena visitar el museu d'art antic d'Arles: tenen unes escultures romanes espectaculars, unes maquetes al·lucinants, i fins i tot s'hi conserva un tram de canalitzacions de plom per l'aigua, el bust de Cèsar, una escultura de Neptú maquíssima, una de l'emperador August que n'hi ha per caure de cul, mosaics super ben conservats i una col·lecció de sarcòfags paleocristians que n'hi ha per esgarrifar-se! Fora del museu, val mooolt la pena passejar per Arles i veure l'amfiteatre romà, que està molt ben conservat i és curiós perquè a l'edat mitjana el van utilitzar de fortificació, i s'hi poden veure unes torres i tot un seguit d'afegits a la construcció romana. Ara és una plaça de toros, ejem... A part d'això, tota la mogudeta del riu i els ponts també té el seu encant.
A Aix-en-provence, a part de tot el tema guiri per excelència de la lavanda, es pot visitar el casc antic, que és molt bonic, i a la catedral hi ha un claustre romànic que té uns capitells excepcionals!
A Marsella la història es mou entorn el port, és brutal de gros! amb totes aquelles muralles de pedra calcària rosada, recorda molt el castell de Figueres, de fet, crec que els va dissanyar el mateix home. És una obra de pura enginyeria militar del s. XVIII. Llavors, també és interesant anar fins les illes d'If i Frioul, per enfilar-se per algun penya-segat, hi ha unes vistes al·lucinants! Si hagués sigut estiu, valia la pena anar fins a Cassís (deixant de banda el licor...) per fer una remulladeta en plena costa blava!
Per acabar la ruta, cal passar per Nimes, a veure el circ romà i el temple del fòrum, que es conserva intacte! A Orange hi ha un tearte romà increïble. A Salon hi ha un bar a la plaça de la font on s'hi dina de conya, i a més, tota la història de Nostradamus, la tomba, la casa on va viure... També és bonic, si el dia acompanya, d'anfilar-se a les muntanyes i arribar fins a Louberon i tots aquells poblets de la Provença més rústica. Crec que va ser en un d'aquells llocs des d'on es veu el Mont Ventós, allà on Petrarca es va retirar a meditar, haha...
I per acabar amb les recomanacions turítiques, res millor que travessar La Camarga en cotxe al capvespre, amb direcció Montpeller... festival de llums i colors, amb aiguamolls a banda i banda de la carretera, una autèntica meravella!!!

M'agrada molt aquella terra per fer-hi escapadetes, llàstima que no en tinc ni papa de francès!!!


Detall d'un sarcòfag on es pot contemplar el mite de Teseu, Fedra i Hipòlit, té gairebé 2000 anys...!