FESTA MAJOOOOR!!!

La Festa Major ja camina! Ahir vam començar l'espai dels Rasons de Festa amb un sopar popular i l'orgull rural dels PDs garrotxins Catatac i Ruralites.

La cosa va acabar animadíssima amb garrotins, nyacres, i altres cançonetes improvitzades, i després vam acabar a les barrakes joves d'on hem sigut expulsats, i carai tu, semblava que no, però al final resulta que ens vam encegar com uns autèntics BERROS...
i aquest matí la meva veïna a les 9 s'ha dedicat a cantar la laura pausini fins les 11 amb tota la potència que la seva veu es podia permetre, la mare que la va parir!
I ara a menjar amb una esgarrapada que aquesta tarda fem la Transpinedenca, la gimcana més guarra de totes les gimcanes del món!
I al vespre, Rasons altre cop: titelles, habaneres, i el PD Capità, rumbeta catalana, festa i moooooolt bon rollo!!!

-------

Nit de divendres de festa major tremenda a tope! Quan vaig arribar al Rasons de la transpinedenca tocava en Sans i la banda, vam repartir els premis i tot seguit, el Capità Alfred va obrir la seva maleta de hits rumberos que no van deixar ningú assegut. Un èxit total i absolut de gent, de festa i d'ambient!
Després nit surrealista a barrakes... i altre cop se'm fan les 5 del matí xerrant a la porta de casa... D'aquí 1 hora he d'estar en plena forma per a la Xeringada a la plaça de la pubilla (a més, fem un vermut solidari), i a les 5 a fitxar altre cop al Rasons, que avui hi haurà festassa de luxe:
Space Invaders
Exeso
INSERSHOW!!!!!!!!!!!!!
PD Aborigen

Uf... Hi ha 3 frases que em volten pel cap i que sé que, de bon principi, són en va de pronunciar:
...avui no surto
...avui no bec
...avui me'n vaig a dormir a les 2 com a molt



Quines cançons demanarem a Insershow?! yo ya tengo noviaaaaa, ya encontré mi amooooooor... la otra noche la dejé en un callejóóóóóóón! es alta y morenaaaaa siempre está en mi menteeeeeee... su nombre me volvió locoooo... su nombre es la MUERTE!

XD

--------------

Dissabte nit a fondo!!! al vespre, els Space Invaders van animar el personal a ritme d'ska, molt bons, els nanos!!! de fet, crec que va ser l'estona en què va haver-hi més gent, una autèntica riuada de gent que s'anava aturant davant la barraca, i pocs eren els que podien resistir l'impuls de ballar uns compassos d'ska!
Tot seguit, els Exceso ens van fer un concert de rock (tipo extremoduro, fito, marea), molt bé, també. El públic va començar a deixar les cadires per posar-se dret i ballar i cantar al ritme de les guitarres...
I finalment, els Insershow amb el seu punk rock combatiu. M'encanten!!! Van repartir les fulles del repertori, i com que ja el duia pensat de casa, no em va costar decidir-me... els clàssics de ls Polla, de S.A., d'Inadaptats, de KOP, de Piperrak, de RIP, d'Eskorbuto, Parabellum, Reincidentes, Cicatriz, Barricada, Kortatu...

voló, voló... carrero voló!
y en un tejado cayó!

Era carrero ministro nabal
y su gran sueño volar y volar
hasta que un día ai ai ai ai
se hizo su sueño una gran realidad!!

voló, voló... carrero voló!
y en un tejado cayó!

En fi, un munt de penya cantant i ballant, i cridant, i suant, i disfrutant a tope dels Insershow!!! I tots els històrics del poble contents i satisfets de poder sentir un cop més tots els himnes clàssics en un sol concert.
I sabeu què va ser el que més em va agradar?! Doncs que tot i que el carrer era ple de punks, skins i altres borratxos impresentables, cridant consignes com berros amb el puny alçat, no hi va haver ni un problema amb la resta de gent de la fira, ni amb la poli i els mossos que ens estan fent un seguiment de prop...
En canvi, a les barrakes "oficials", ahir va haver-hi una d'òsties impresionants. Era la nit de música electrònics i suposo que la gent aniria molt drogada... Serà que nosaltres som borratxos, però prou sans, i encara ens deu quedar una mica de seny...!




-----------

Última nit de Rasons, un altre èxit de gent i d'activitats!!! estem tan contents que hem d'acabar de païr-ho tot plegat, encara... no sabem si els números ens hauran quadrat o què, el que sí que sabem del cert és que hem passat la mà per la cara a tots aquells que ens volien veure fracassar, perquè el Rasons de Festa ha sigut la barraca més concorreguda del passeig i a més, ha vingut tot tipus de gent i a totes hores, per gaudir de la diversitat de propostes i activitats.
Ja estan sorgint noves idees per l'any que ve... que tremolin!!!

Des d'aquí, felicitats a tots i a totes, ens ho mereixem!!!

Adéu siauuu!!

Marxem a formenteraaa!!! Després de 3 anys tornarem a fer un vermut com aquell a Migjorn i veurem com es pon el sol a Barbaria... quines ganes!!!
I quan tornem... pim pam pum! festa major!
Alegria, doncs, alegria!


Que grans la Di-versiones ahir!!! Són els putus amus de la festa i l'escenari... juasjuas ahir ens va faltar poc per fundar un club de fans dels moviments ultrasexys del cantant! Ens encanta a tots i a totes!!!

Fins dijous, doncs, adéu siau!

CALOOOOR!!!

Ho escric en majúscules perquè la calor que tinc és... màxima, total i absoluta. Tinc el cos recobert de suor... són les 10 del vespre i mireu, no corre ni un bri d'aire, i el termòmetre digital de la meva habitació diu que estem a 27 graus aquí de dins. Pensareu que 27 tampoc és tan exagerat, però us asseguro que sí, que ho és, i molt. La xafogor famosa que prediquen els homes del temps és terrible i, en conseqüència, la sensació aquesta de calor insuportable és gairebé inhumana. Uf... d'allò que fins i tot t'agafa mal de cap, i que no hi ha ni ventilador, ni ventall, ni refresc, ni manguera, ni dutxa freda, ni res de res capaç de fer-te sentir una mica de consol.
L'aire condicionat, ah sí!
Però no en tinc a casa.
Em trec la roba, tot fora, però ni tan sols això funciona. T'asseus a la cadira, et sua fins i tot el cul! T'estires al llit, i et sents tota la pell en contacte amb el llençol xopa. Què puc fer, doncs? em passo la nit dempeus amb els braços oberts, el llum apagat i esperant que arribi un buf miserable de marinada humida???
Al mes de gener ja em quexaré del fred que fa... però ara mateix, uf, m'agradaria ser a Lapònia.
O a Islàndia. Per què serà que no em marxa la dèria?!

Sempre hi ha un primer cop per a tot!

Quina emoció!!! aquest matí he començat les pràctiques de cotxe, juasjuas, em sembla increïble fins i tot ara, després d'haver-la fet, que hagi sigut jo la persona que duia el volant!!!
No estava pas gaire nerviosa, tot i que quan la profe m'ha donat les claus i m'ha dit que anés tirant cap al cotxe... mmm... ha començat el canguelis...
Primer, posar bé el seient. Després, el cinturó. Tot seguit, els retrovisors. I apa, som-hi.
Com diu? que arrenqui?!
I això com es fa?! juasjuas!
Trepitja embrague a fons, posa primera, deixa anar amb suavitat...
Uf... un moment, és que no m'entero de res...
Total, al final he anat fins a calella, després fins a malgrat. Hem tornat pel Camí del Mig i m'he vist amb 6 anyets per aquell mateix camí (abans de sorra, ara asfaltat i ple de putes rotondes...) aprenent a anar en bici. Li he dit a la profe que, com que amb la bici no sabia frenar, sempre acabava enmig de les patateres. Tranquil·la, m'ha dit, aquest cop... trepitges fre i fre i embrague, tot de cop, ¬¬' pobre de mi...!
Després ha vingut el més estressant. Per dins de Pineda (gran volum de circulació, eh), amb les putes obres del Pla Zapatero, la penya creuant per on li dóna la gana, camions aturats amb 4 intermitents descarregant, ara se'm cala el cotxe, ara no m'he fixat si era un stop o un ceda, joder... I què dius? que canviï de marxa??!?!?!

Marededééééééééééééu!!! quin estrééééééééés!!!!!!!!!

Al final, prou bé. Demà a les 9, tornem-hi... i d'aquí 4 dies, us porto on volgueu... si us en refieu! XD Apa, precausión, amigo conductooooor, la senda és peligrosaaaaa!

De tot i més!

I bé, resulta que en un tres i no res ens hem plantat a mitjans d'agost... que lluny que ha quedat ja l'hivern passat i la primavera, i totes les rallades mentals i la feinada a les monges i uf... tots aquells mals moments tan pesats que semblaven que no havien de passar mai. I vet aquí que de cop i volta vam tenir el juny a sobre, i st.joan, i el juliol, i sardenya, i mallorca, i les festes majors... i girona, i el meu aniversari i tatxaaaaan!
Mitjans d'agost.
Cosa que vol dir que només ens queden 14 dies d'estiu. Uf... dues setmanes i el setembre incert altra vegada, aquest cop més que mai. Sé on viuré, però no sé què faré amb la meva vida. Que catastròfic que sona, no?! no ho és tant, com a mínim tinc suficients calers per viure bé durant uns quants mesos, la qual cosa em dóna una seguretat impagable. Perquè els diners no donen la felicitat, això està clar, però nanooo... sense pasta gansa a la butxaca, es passen moooooltes penes!
Doncs això, que de moment em concentro en el carnet de conduir. Demà començo les pràctiques, i es podria dir que ara mateix estic un xic inquieta, o espantada, davant el tràngol que això suposa. Em fa mandra haver d'aprendre una cosa tan mecànica, i no em ve gaire de gust posar-me al volant i interioritzar pedals, marxes, volants, miralls, llums... Ja sé que després tot es fa sense pensar, automàtic... però al principi aquestes coses te les has de pensar mil cops. I em fa na mica de pal anar per la vida de "principiant"... uf.
Però bé; ho he de fer, i ho faré, com abans millor!
Una altra gran ocupació mental que he tingut aquest estiu és el tema de la festa major. Us recomano que visiteu el blog del Rasons de Festa i us informeu del programa que hem preparat amb tooota la il·lusió del món. El fet és que ens van intentar silenciar, però potser no sabien que som un os molt dur de rosegar, i que no callarem davant de res, ni de ningú. Ara hem muntat una alternativa a la merda de barrakes del consell de joves de pineda, i n'estem molt orgullosos. Com a coses interessants, jo destacaria el sopar de festa major de dijous 27, molt currat (l'altre dia vam fer el tastet i uf, boníssim!!!), els PD d'Olot Catatac i Ruralites, el DJ El Capità (rumbeta des de Barcelona), el cavaret de titelles que també promet molt, i els Insershow el dissabte, com a plat fort. Farem sorroll, moooolt!!!
I que vinguin i ens facin tancar. Si poden.
Rebuscant una mica més endins, hi trobo aquell neguit que fa tant temps que m'acompanya (i que no té res aveure amb les angines aquestes dels pebrots que estic passant). Em sembla que m'he decidit, i vull tirar-ho endavant. I ja sabeu que sóc caparruda, i quan una cosa se'm posa entre cella i cella...


...un clàssic!

Madness!

Madness, they call it madness,
Madness, I call it ANGINESS...

The Skatalites

Impressionant el concert d'ahir nit a Pals!!! A la retina, l'orella i el cor guardo diversos concerts als que he assistit i que han sigut més que un música-birres-ballaruques-borratxera...

el concert dels Aerosmith el 1996 al palau sant jordi (¿?)...

el Monsters of Rock del 93...

l'Ovidi al Palau!

La Polla Records en aquell concertàs-invasió punkarra a Palafolls!!!!

Els Toy Dolls a St. Celoni, en aquella acampada jove tan i tan bèstia, dormint en un portal, juasjuas!

The Wailers i el núvol de mariaaaaaaaaaaaaa al rebrot del 2004!!! ;D

´lúltim concert de Brams a Berga, el 7 de maig de 2007!

els Maroon Town al Rebrot del 2006,

els Skatalà a Pals...

en Kepa Junkera a l'Auditori;

...i els Skatalites ahir a la nit!!!!

Són els amos i senyors de l'Ska!!! sí senyor!!!!!!! No estic gaire inspirada per escriure avui. La nit ha sigut molt llarga, m'he ficat al llit a gairebé les 9 del matí, un vidre m'ha traspassat la sola de la sabata, hem fet autoestop, no trobàvem la parada del bus i en fi... Pals sempre sol ser surrealista!

Que n'aprengui la REGIDORIA DE JOVENTUT DE LA MEVA VILA IL·LUSTRE, PINEDA, de la gent de Pals!!! i que els preguntin què s'ha de fer per portar un grupàs d'aquest primeríssim nivell... tot i que penso que encara que els ho expliquessin mil cops, la incompetència és tan gran que ens seguirien endinyant la merda de programa (amb perdó pels músics, i sense ànim de desprestigiar la seva feina) que ens han colat aquest any!!!

...al RASONS no hi ha calers per portar els Skatalites, però sí que hi haurà els Insershow... de moment, ja vaig pensant quina peça del repertori pujaré a cantar dalt l'escenari, aquest any ja veig que no em podré escapar, juasjuas!!! estàs asustadooooo! tu vida va en elloooo, pero alguien debe tirar del gatillooooo!!!!!

XD

En fi... què us deia?! ah, sí...

cul enfora, braços amunt i avall, esquerra-dreta-esquerra... ska ska ska!

parap-para-para-paraaaaap!

...i demà Dr Calypso a Malgrat... ou yeeeeah!

RASONS DE FESTA!!!

El RASONS DE FESTA és un espai autogestionat dins la programació de la Festa Major de Pineda. Esperem que ens vingueu a visitar i que junts gaudim de la festa!!!

Per una Festa Major de tots i per a tothom!

Escalfem motors, quines ganes ja!!!!!!!!!!

...pensant en tot i en res a la vegada

Cap de setmana pel baix camp amb les amigues de la uni (com les estimo!!!), i a l'arribar a casa altre cop el sentiment agre que fa que la dolçor es torni amarga...
Tinc el cap massa ple de coses remotes, extranyes, impossibles. A la web d'ensenyament hi diu que la llista dels nous admesos no surt fins al setembre, així que no hi haurà feina a principis de curs. Mare meva, de cop i volta tot m'espanta! Em fa por la nova situació, la incertesa de no saber cap on em durà res del que començo o del que voldria començar. La incertesa major encara de no saber com poder parlar les coses amb claredat, el dubte enorme de si fer el pas o callar, callar, callar... i esperar que bufi el vent i tot canviï de direcció altre cop.
Ja ho veieu, vespre cagadubtes, i és que tothom n'ha de tenir el dret... el problema esdevé quan això passa amb massa freqüència, que no sé si és la meva situació, ja començo a creure que sí.
En qualsevol cas, us recomano (per l'any que ve, ja) que aneu a la Festa del Vi de Maspujols, i que sigueu prou valents per desafiar el campió mundial de menjar olives arbequines en 13 minuts. Tot un repte, un gran mal de panxa i un bon fart de riure!

(un altre bocí d'Arcàdia, aquest cop, sonor)

Hores bruixes

He sentit rumors que els Sopa de Cabra s'estan plantejant de tornar a fer alguna coseta junts...
allà ens hi trobareu!



...el sol se'n va
la lluna em ve a buscar...

Si véns amb mi...

No puc evitar-ho... pel meu cap ressona el què em vas dir fa anys enrere... em pregunto sempre, cada dia, cada minut, per què t'arribo a estimar d'aquesta manera tan incondicional... No ho entenc. Sé que les hem passades de tots colors plegats (més verdes que madures) i malgrat tot, la teoria que estem fets l'un per l'altre cada cop pren més sentit.
Ara t'acabo de deixar, cirereta del pastís, amb el reflex de la lluna plena als ulls i la pell salada -m'hagués agradat llepar-te la nata, la crema i la sal, i escampar-te arreu la trufa! Però tot segueix sent part d'un somni... bombolletes de cava, dolçor de patxaran.
Quan?!

Si véns amb mi anirem a la meva barraca de llauna...

Redecorant la vida!

Quin no parar de dia i de tarda, sobretot!!! Ahir vam anar a comprar quatre coses pel pis (res... un carro sencer), i aquest matí després de fer valdeiu a fons, hem posat les noves fundes als sofàs, i ha quedat estupendo!!! Hem rentat cortines, hem tret pósters vells, pols i teranyines i tot ha agafat un nou aire.
A la tarda, he agafat l'escala dels veïns i he encetat el pot de pintura: vermell intens; he començat a fer el pany de paret de la finestra, ha quedat preciós!!! M'agrada molt el resultat, malgrat que no n'estava gaire convençuda al principi, perquè això de tenir una paret vermella...
Un cop acabat, he muntat la butaca amb les instruccions en una mà i les eines a l'altra, i en un obrir i tancard'ulls, ja ha estat acabat. M'encanta com ha quedat tot plegat!!! He posat els llençols nous al llit, he ordenat una mica el caos de caixes de cartró, papers d'embalar i plàstics de bombolletes, i he penjat les cortines. Les parets encara són nues, ja les aniré omplint.
Ara toca netejar brotxes, rodillo i cubeta, i fer-me una bona dutxa. Abans, però, gaudeixo del resultat... i penso que d'aquí poc començaré les pràctiques de cotxe, aviam si puc tenir el carnet ben aviat, i així podré deixar de dependre de Pineda, que cada cop veig la vida allà més incomprensible, extranya i complicada.
Aquí a Girona no hi tinc res, i ho tinc tot al mateix temps. La pau mental, senyores i senyors, no té preu.

Mireu això!!!

Reflexions sobre la duresa de la vida

Recordo quan era adolescent que pensava que l'univers girava entorn del meu melic i que, en conseqüència, els meus problemes eren els més grans i més problemàtics del món. Un dia, ves per on, vaig tenir una gran revelació: vaig adonar-me que la gent que m'envoltava tenia si fa no fa els mateixos problemes que jo, que tothom les passava magres a la seva manera i que, per tant, les meves desgràcies de cop i volta havien deixat de ser tan "còsmiques", per dir-ho així.
Aquell dia el recordo amb una certa amargor, ja que em fa l'efecte que va ser el dia en què vaig deixar de ser tan "nena".
Després, vaig anar comprenent tota una sèrie de fets i situacions que formaven part de la meva vida rutinària, del dia a dia habitual de casa meva. Vaig anar-me adonant, però, que tot allò que a mi em semblava normal no passava a totes les cases, i que per tant, alguna cosa passava amb tot plegat. Vaig preguntar-me mil vegades per què el meu pare era com era... Però vaig haver d'aprendre a canalitzar la meva ràbia i repulsió.
De l'etapa universitària en destacaria el fet de la supervivència. Em va tocar empescar-me-les per viure malgrat les exigències acadèmiques, la por i el fàstic que sentia a casa, les mil hores de tren... i el fet de veure que estava envoltada de gent que havia tingut una vida fins aleshores molt plàcida i feliç i fàcil, amb uns pares amables, treballadors, lúcids... I sobretot, recordo l'esforç. Per aprovar per tenir la beca (si no, no hi havia uni), i estalviar calers a tot drap per poder marxar d'erasmus.
Els mesos que vaig viure a Anglaterra també van ensenyar-me moltíssimes coses. Com per exemple, a superar la por d'enfrontar-me sola a un país desconegut. Recordo com vaig plorar tot el viatge d'anada a Manchester a les 3 de la matinada... i com vaig plorar també al moment de deixar la meva vida (estupenda, feliç i independent) a Leeds per tornar a casa. M'hi hauria quedat sense cap mena de dubte.
Potser us preguntareu a què ve tot això ara. Bé, doncs, el meu germà està atravessant el "purgatori", per dir-ho d'alguna manera. Ell s'enfronta ara a les conseqüències de la vida de merda que ha viscut durant uns quants anys. Li acabo de dir que ha de tenir molta força i molt coratge, i sobretot ser molt valent i tenir les coses clares, que no pot cometre l'error de tornar al pou ni una sola vegada. La vida és molt dura, i molt puta, què us pensàveu? i ho serà mil vegades més amb ell. Però encara pot redreçar-se... Jo no em veig en cor de ser la germana tendre i carinyosa, però sí que he fet l'esforç per acceptar-lo i per empènyer-lo endavant i no deixar que torni a caure.
La vida també és generosa, i sempre hi ha lloc per a una última oportunitat. Espero que no la desaprofiti.

29...

Vint-i-molts,
vint-i-tots.

...anys i anys, per molts anys... m'ho canto jo mateixa: ja sé que tots estan massa enfeinats per recordar-se'n. Em faig un any més vella, se m'acaba la vintena, i la meva sensació és massa agre-dolça com per verbalitzar-la ara i aquí. Uf, vaig absurdament torta. Feliç aniversari, honey.

..................................

Ara fa un any veia els estels a Sadernes, i ho vaig celebrar amb un sopar japonès i un pastís de magdalenes amb nocilla... en canvi avui, no ho sé, tinc una sensació extranya, com de buit. Intento buscar-ne el motiu, però sempre fracasso en l'intent. No sóc capaç de determinar el què, qui, com, on, per què.

..................................

El que sí que puc dir és que la festa d'ahir va tenir el seu punt de patetisme en el moment en què la gent va começar a fer viatges a fora... Feia molt que no sortia amb ells i no suporto que la gent amb qui vaig es drogui. No m'agrada, per principis i per decisió personal. I a part d'això, crec que estan atrapats en un bucle d'on no en sortiran mai, per molt que diguin o que es comportin com si aquí no passés res. O i tant que passa: arriba un moment a la nit en què veus que la festa comença a no anar amb tu i llavors, ja hi són. Vaig marxar sola, ahir, jo ja no hi pintava res, allà.

....................................

Què vols que et regalem pel teu aniversari?! Uf, pregunta més complexa del que sembla. Puc demanar una txorrada del tipus liquadora o uns llençols per girona... quan el que realment em ve de gust tenir pel meu aniversari no ho podeu pagar amb diners. Un bon regal seria (tot embolicat i amb un llaç vermell) un gran paquet de sentit comú i de responsabilitat, que prou falta que ens fa. O un altre, una caixeta amb llaç verd plena de comunicació, i tota verda per dins i per fora; i que quan l'obrís deixés anar aquella llum verda que projecta i que em treu la son, encara. O una capseta marró-xocolata, que tot i que sigui petita, estigui farcida de petons dolços de praliné i de trufa.
I bé, si els meus desitjos poguessin fer-se realitat... per demanar que no quedi: moreno, guapíssim, super simpàtic, divertit i amb capacitat de despertar-nos (dic '-nos' perquè és un sentiment consensuat, un 'deure comunitari'), de despertar-nos tots els instints, fins i tot els més adormits i recòndits! Sí, sí, existeix... i tampoc viu tan lluny!!! XD

....................................


Qui sap la resposta?!