Hi havia una vegada, en un indret perdut entre muntanyes, quan arribava la mitjanit i tots els sorolls s'adormien, arribava l'hora del cinema. Entre tots, en un moment es muntava un tinglado impresionant al menjador: un llençol per a la pantalla aguantat al marc de fusta amb 4 xinxetes reciclades, el projector d'estranquis, el portàtil, el festival de cables, jacks, rca's i demés, una ampolla de ratafia i la gent. Llavors venia la tasca més complicada: s'havia de triar una peli... la més cutre possible i ja podíem posar el play. Es tancaven els llums i començava l'acció. No tardaven gaire a sentir-se els primers roncs, algun(s) mai(s) i fum de tots colors. Pudor de peus. Alguna corredissa al labavo, riures, escaquejades a l'habitació. Sshhhht! que n'hi ha que dormen!!!
Alguna nit, fins i tot la lluna plena s'afegia a la sessió. I es podia acabar la peli amb una remullada a la piscina. Allò sí que eren nits de cine!
(quina merda el que vaig escriure ahir, quina merda... no val la pena ja)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada