Un dia històric, ahir! L'ajuntament de la meva il·lustre vila va adderir-se per voluntat popular a la commemoració del centenari de l'estelada. La llàstima, però, és que l'estelada va durar una hora escassa penjada de la façana de la Casa Gran. La poli va despenjar-la després que "algú" truqués informant de l'acte...Els PePeros van tornara aparèixer a l'ofrena. Quina ràbia i quina vergonya aliena que vaig sentir. Va haver-hi una pitada general i van sentir-se diversos crits titllant-los de "feixistes", "hipòcrites", "espanyols", i un "que se'n vagin!" general. No sé com els podem explicar que no els volem. Que no m'heu sentit?! NO us volem!!! Nosaltres no venim a emprenyar el dia vergonyós de la hispanitat. No vingueu a frivolitzar, a celebrar i a gaudir d'una derrota, en comptes de commemorar-la. Ens insulteu amb la vostra arrogància, em repugneu profundament mentre us feu la foto amb els somriures estúpids plantats als llavis i aguantant un ram de roses ¡blaves!
Amb la CUP vam muntar un soparet el dia 10 a la plaça i un concert de música tradicional. Vam acabar tots tajes de ratafia i patxaran, i l'endemà a les 8 no hi havia manera de sortir del llit per anar fins La Guàrdia a plantar l'estelada... Llavors, l'ofrena, el vermut i el dinar popular. I després de buidar ampolles i ampolles, ben calents d'orelles cap a la manifestació a girona.
El crit que més vam corejar: sense les dones no hi ha revolució! Tots i totes vam estar-hi d'acord; unes per dignitat, altres per interès erotico-sentimental.
Boníssim!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada