Pampallugues

Quin cap de setmana més estupendo! Aquest matí m'he llevat d'hora, feia poc que havia sortit el sol. He sortit de la casa i he pujat a la terrasseta de davant la façana, orientada cap al sud. Des d'allà m'he quedat bocabadada. El Montnegre es despertava amb boires arrapades a les parts fondes, el verd fosc s'anava aclarint a mida que el sol s'alçava, i al fons, immens i implacable, el mar. Després d'esmorzar he tornat a pujar a la mateixa terrasa i he fet aquesta foto: un intent fallit de retratar les formes de les muntanyes, les obagues, els boscos d'alzines... El Montnegre és verd, negre, (ara es torna marró), ple de fulles i castanyes i herbes aromàtiques als marges! I també és blau i immens! Quin plaer caminar escoltant el crec-crec de les fulles seques sota els peus! I el vent, que s'arrapa a les pedres i balla amb els esbarzers i lianes!

Ahir a la tarda vam anar fins la taula de les bruixes. És un indret d'una màgia palpable, amb una llosa de pedra que té uns forats misteriosos que formen triangles i unes línies que segueixen no sé quines constel·lacions...

La nit anterior també va ser nit de plaers, aquest cop per girona. Amb els 5 (o 6) sentits desbordats per l'excés d'estímuls, puc assegurar que demà em fa més mandra que mai llevar-me per tornar a la meva vida grisa de profe de secundària... M'agradaria poder obrir els ulls i veure els teus altre cop, o veure el sol que s'esmuny per la finestra i que em porta l'aire del Montnegre.

La vida és una merda i un avorriment ara com ara. Però només nosaltres tenim la capacitat d'omplir-la de coses boniques, sinceres i de coloraines.

Ara recordo el mai amb paper de fària... quin riure! I que algú pensa que si jo fos un animal, seria una pantera. Uau, jo em veig una mica menys agressiva... no?!