Fa una temporadeta que em torno a veure una persona tirant cap a la gamma dels grisos... allò que no volia finalment s'ha acomplert, i la persona que ho ha fet realitat no ha estat altra que jo mateixa...! que fort, en fi, després de totes les incerteses ara veig que potser em vaig precipitar. He corroborat novament que sóc persona reflexiva, i que quan em decideixo per un camí, l'he de prendre, encara que després me n'hagi d'arrepentir! Vaig deixar-me arrossegar per les opinions i interessos dels altres sense tenir en compte el que jo ja tenia ben clar i decidit i ara ja ho veus: amb ganes d'estrangular uns quants nanos, i el que és pitjor: sense creure en el què faig, veient-me com un pedàs mal recosit que intenta tapar un forat que està esquinçat per tot arreu.
En fi, un desastre.
I si això li sumem que odio la tardor, doncs vaja, festival de colors... només em queden 4 somnis mal comptats i un grapat esquifit d'il·lusions per anar tirant. I el camí fa pujada...
Arf, arf, arf...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada