Plou!

Per fi! La pluja...

Aviam si s'endú aquesta xafogor merdosa que tot ho empastifa, que et fa suar com un berro.

Queden 2 dies d'estiu, tinc un sentiment agre-dolç. Moltes coses fantàstiques viscudes, massa finals plens de fum i cortines i no-res. Canvis inesperats, riures de matinada, festa major. El verd (d'Escòcia i de l'Hernando) s'ha quedat allà on era. Me n'he pogut endur un record vague. Unes fotos que desmereixen la realitat i poc més.

D'aquí a dos dies, la tardor. Cauran les fulles, ens calçarem les bótes i arribarà l'hora dels abrics. La cara esblanqueïda, ulleres morades, cara de 'poca-salut'. Anirem a buscar cargols i bolets, començarà el cau (glups, aquest any, m'estrenaré per partida doble, però shhhhh!!! fins a la festa del pas no puc dir res!). La CUP em vol donar responsabilitats -ejem, ejem-, i els xabals de l'escola seguiran posant a prova la meva paciència i la meva veu.

En algun moment, apareixerà l'oasi de les fires de girona. Ens engatarem a la devesa i amb una mica de sort farem l'amor a les escales de st. Fèlix, ritual divertit i obscè.

Llavors la castanyada i esperar que arribi nadal i l'hivern i la primavera... sense deixar mai de somiar en l'estiu següent. Amb el sol lluentíssim que et crema la pell, el mar, el verd que esclata arreu. Les festes majors, els amors d'estiu... Viu, cuca, viu!