Hangover

De ressaca estic, com si m'hagués begut tot el whisky de les destil·leries de les highlands jo soleta, i això que no he begut gens ni mica, però hi ha coses que et deixen una bocassa pitjor que els spirits.

Ja sóc a casa, apoltronada a la meva cadira, veient el MEU llit de reüll... Uf! Tinc ganes de deixar-m'hi anar i dormir, dormir, dormir... i parar de somiar aquests somnis que m'han omplert les nits d'escòcia de vivències, qui sap si reals o imaginàries, però ben vives... plenes de personatges que m'envolten i que em treuen força la son.
Però bé, deixem-nos d'històries massoques per una nit, si us plau.

Si tanco els ulls ara mateix encara hi veig la immensitat verda del Glencoe i dels lochs i muntanyes i valls diverses que el rodegen. A les Illes Skye n'hi ha per llogar cadires, no vull fer-ne cap descripció perquè segur que no trobo les paraules que li facin mèrit real. És magnífic!!!

Ahir al vespre, quan vam arribar a la bunkhouse de Portnalong, després de la dutxa calentona va venir un te, manteta i sofà contemplant la posta de sol rere les muntanyes verdes que desemboquen en el loch Harpont i finalment, al mar. Els xaiots i les vaques pasturaven tranquilament pels voltants de la casa i de cop, malgrat el fred que feia a fora, tot va prendre un aire càlid, agradable, tendre. Mmmm... em vull quedar aquí, fent pau.

Aquest matí ha sigut de bojos, ens hem aixecat a les 6 i una mica més i perdem l'avió. Per cert, què hagués passat si l'haguéssim perdut??? Crec que m'hagués quedat per aquí una temporadeta i a cagar la via tot. Sempre ho he volgut fer, tornar a viure per allà dalt... i mai m'hi he posat en sèrio. Aquests dies per les highlands he anat parant l'orella, i sembla com si tornés a sentir la crida... i després sempre em dic: no, no, tu no t'embranquis més. I potser no m'he embrancat a tope, ja??

Avui a l'avió amb l'atabalamenta de cervell que m'entra durant l'enlairament pensava: quina merda tornar a la rutina. I pensament següent: quina rutina?? No en tinc, tot és nou i alhora tot és vell. Sembla que res em porti enlloc, i va i corro per agafar l'avió de tornada, no tinc remei!

Tornant al whisky... corroboro que em fa fàstic l'olor de les deltil·leries, que em fa venir ganes de trallar. De whisky no n'he volgut comprar, i mira que vaig fer-ne tastets i més tastets... que si 10 anys, 20 anys, 25 anys. Que si no sé quant temps en bóta de roure americà (previ pas de bourbon), que si després bóta de xerès. Que si el primer alcohol que s'obté de la 2a destil·lada no és bo, ni l'últim tampoc, només la part del mig. Que si en prince Charles va signar-nos la bóta del 1998...

Doncs això, que no n'he comprat perquè no en bec. I per tenir-lo a l'armari podrint-se i omplenant-se de pols, passo. Ja hi ha prou coses velles, rovellades i arnades. Aviam si bufa el vent del nord i em ventila les idees.

Apa, bonanit. S'ha acabat el viatge.

(demà al penkis, glups)