Camins

El patxaran sempre acompanya grans moments... Ahir no ens vam poder fumar el puro després del tiberi, perquè al restaurant no es podia fumar... però vam fer un munt de brindis i vam recordar totes les "primeres vegades" en què hem fet coses juntes... I és que una amistat de 25 anys és molta amistat, un quart de segle, tota una vida ara mateix!

Ahir vaig veure la Sara feliç, radiant! i les altres, doncs igual: la Eva a punt de ser mare, la Sílvia que fa 1 any que està casada, la Rocío que descobreix món amb en Joan...

Fent glopets de patxaran recordava quan érem petites i quedàvem a casa d'una o altra per jugar, o sortir a la plaça, o anar en bicicleta pel poble... Recordava el primer cop que vam entrar en una disco, o aquell estiu del 93 en què totes vam tenir el 1r nòvio...

Llavors ens vam anar fent grans, vam anar a la uni, vam flirtejar amb tota mena de substàncies i persones... i els camins ens van dur més o menys on som ara... és a dir, lluny però a prop, a l'hora. És bonic poder-nos retrobar de tant en tant... és divertit veure en què ens hem convertit amb el temps: mestres, economistes, admisistratives... mares de família, esposes, companyes, o caps verds com jo.

Sempre em pregunten quan penso sentar el cap, trobar home, casa, feina estable; jo els responc amb un somriure que el el meu camí fa pujada...