Corregint...

Tinc una pila d'exàmens de recuperació inacabable al damunt de l'escriptori. Fa des de dos de cinc que hi estic posada, i la cosa no s'acaba ni a tiros... ja no sé si és que sóc jo que sóc lenta, o és que realment la feina és lenta... A més, de tots els exàmens que porto corregits, només hi ha 1 aprovat amb un 4,9 justíssim i pelat, que he transformat en 5, perquè joder, m'estic desmotivant jo i tot, ja, amb aquest panorama...

Vaig preparar un examen de recuperació de 3r d'ESO de 10 exercicis de gramàtica, 5 pàgines, on els xabals havien de demostrar que sabien què és el present simple, el present perfect, la veu passiva, els pronoms relatius... I res, nano, amb prou feines passen del 3, i ni idea del que és el putu verb to be.
Així va el país...

I de mentres no s'acaba la correcció, jo només penso en fotre el camp ben lluny, on sigui. A respirar aire fresquet i a sentir una mica d'escalforeta i llibertat. Aquí només rebo retrets i òsties als morros. Enyoro tan la meva tranquilitat i patxorra... no em deixen, i és difícil conviure amb una persona i no mirar-la, ni dirigir-li la paraula per por de rebre més esgarrapades, males paraules i insults. Ja vaig passar fulla en aquest aspecte fa temps, no estic pas per òsties jo, ara.

Doncs vinga. Al gener faré vida nova... i qui sap!

A la vida s'ha de ser, per damunt de tot, valent i coherent. I no deixar de creure mai en els propis somnis...

(avui per sopar faré patata, moniato, carbassa i ceba al forn. És boníssim!!! I ho acompanyaré d'unes gírgoles. Qui s'apunta?? No sentiu l'oloreta, ja? n'hi ha per fer-se la boca aigua!)