...és l'hora dels adéus...

Uf, quantíssimes coses que m'enduc altre cop a la motxilla aquest cap de setmana!!!

En primer lloc, comunico a totes les persones interessades que han deixat de fabricar el Cerebrino Mandri, gran aliat de mals de cap, ressaques inhumanes i altres maúries similars. A partir d'ara, ja mai més ens farem aquells combinats de cerebrino i aigua del carme, autèntiques bombes de rellotgeria capaces de vèncer el més salvatge dels mals.

Així que m'he guardat el pot de plàstic cilíndric amb el senyor cerebrino assenyalant cap avall amb el dit amb moltíssima nostàlgia. El trobaré a faltar taaaaant...

En segon lloc, deixo dit que ja no sóc cap de Pioners i Caravel·les, ara he passat amb els TRUC i a ser cap d'agrupament. Uoooh! Però he de dir que amb els PiCs he viscut segurament els millors moments de la meva vida cumbaià... i que ha sigut un autèntic plaer estar amb ells (4 anys donen per a molt!), treballar per fer realitat els nostres projectes... que les nits de tenda amb PiCs han sigut genials, i que evidentment que hi ha hagut problemes, però que el que ells m'han aportat ha sigut fantàstic i enriquidor. Que els estimo molt, del primer a l'últim, i que espero seguir-los tenint a prop. Ahir a la nit em van fer plorar molt quan em van llegir una carta que havien escrit per a mi. És llarga i intensa, carregada d'emocions, i acaba dient... després de l'hivern, neix la primavera. Pobreta, la Lluna ho va llegir amb la veu trencada i les llàgrimes que li rodolaven galtes avall. A mi també, però no sentia tristesa, sinó una immensa alegria per haver-los pogut donar tantíssimes coses...! I per haver-ne creat amb ells tantes i tantes, també.

Ara a TRUC ens espera un nou repte, que volen reprendre el projecte del sàhara, jujuju... m'han vist amb cara de tornar a redactar subvencions...!

I bé, res, la resta... amb el cap a tot arreu menys a les correccions dels putus exàmens, i amb el cor un xic encongit... la ratafia, ja se sap... de vegades sóc molt punki amb els altres, imagina't com puc arribar a ser amb mi mateixa: gairebé autodestructiva. Quan em passa això, millor un "bona nit i tapa't", i l'endemà, tot es veu més clar. Cafè, diari, crusant...