Que extrany que se'm fa ser a finals d'octubre i no veure els gitanos de la Font de la Pólvora darrere de casa muntant els xiringuitos de les castanyes, tot el dia amb les burres enceses i cremant benzina per torrar-ne...
I que extrany que se'm fa no passejar-me mai per davant correus, ni trobar-me el senyor Manel amb el seu somriure i tan polit i amable, ell! I les paradetes de moniatos i del Sr. Potato...
I que extrany que se'm fa no tombar pels jutjats i veure les paradetes dels hippis allà venent andròmines de tota mena: penjolls, arracades, fades de ceràmca, joguines de fusta, roba feta a mà...
I quan es fa de nit, també se'm fa extrany no sentir el soroll dels firaires de la devesa.
Però sense dubte, el més extrany de tot és haver d'estar buscant pis per poder anar a fires... quan fins ara casa meva era casa de tothom per barrakes, a tocar de la juerga...
Com ens ho farem aquest any per agafar una castanya i un bon moniato si ja no hi ha el figuerola 49?? Aix, quins temps aquells... de calma, de serenor, de riures al balcó tot fent uns tes, amb el matalàs, contemplant els estels i rient-nos dels veïns! Parlant, compartint, creixent...! Sortint a buscar gelats a les 3 de la matinada perquè sí, perquè venia de gust...!
Ho trobo a faltar. El meu anhel ja és tan gran que recula més ennlà de besalú, banyoles... i arriba fins ara fa un any, just abans que girona esclatés en fires i recordo el dia en què passant per la copa, allargava el coll per veure si el personal ja muntava la barraketa indepe.
Uf...
Que algú m'expliqui què collons hi faig a pineda, si us plau...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada