I N D E P E N D È N C I A !!!

Avui serà un gran dia! El camí està clar, el pas és ferm. Ha arribat el moment de sortir al carrer massivament i cridar ben fort qui som i què volem, i que tothom ho sàpiga!

Visca la terra lliure!!!



De Salses a Guardamar
i de Fraga a Maó,
volem construir una terra oberta a tothom
que sàpiga sempre estimar-la
i comprengui que nació
és paraula solidària, si implica Revolució

I quan fem caure espigues d'or, bon cop de falç, segadors!
I quan seguem cadenes, bon cop de falç, segadors!

Entenem independència com resposta de nacions,
que romanen oprimides per estats explotadors.
La presència de Remences a l'igual que Segadors,
rabassaires, comunistes, llibertàries, lluitadors…
Són orgull del nostre poble, del poble treballador,
una senyera, estrella roja, tanca el puny nou segador!

Països Catalans, independència o mort!


[Inadaptats]

Ras i curt

Fa dies que tinc ganes d'escriure alguna coseta aquí. Passen els dies, passen les setmanes, i cada cop costa més (o fa més mandra, o ni una cosa ni l'altra) trobar l'estona, trobar les paraules, trobar el què explicar. La veritat és que sovint les coses són més fàcils del que ens pensem, i ara que hi penso, podria dir-ho ràpid i concís: sóc tan feliç!!!

Margarides!

Blanca és la neu

Reconec que la neu no és ni de lluny el meu element vital preferit, però així mateix reconec que de tant en tant m'agrada anar-hi i gaudir-ne. Hi ha poques coses que et captivin més que el silenci -espès, tangible- que s'imposa enmig d'un bosc de pins nevat fins dalt, mentre aquí i allà llisca la neu entre les branques feixugues dels arbres, i et cauen al damunt uns flocs petits portats pel vent de ves a saber on.

Lliure'm del neguit que em córre per dins,
lliure'm de la por que em crida des de la nit.

...blaanca és la neeeeu, blaaaau el ceeeel...
               ...verds els uuuulls, negre el fons del pou!

Free me, and take me to some place
inside yourself,
Baby, your sweet touch
my weakness
and no one else,
no one else...

[Mazoni]

Pa amb oli i sal

De tant en tant ensopegues amb perletes com aquesta... conduint a mitja tarda, amb un espectacle indescriptible de llums de posta de sol i núvols i contorns retallats de muntanyes i la plana de l'empordà, la vista arribant fins al montgrí, les salines, el bassegoda, rocacorba... 

Navegant entre els grocs, vermells, liles, blaus, grisos i blancs... els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res!

Meeeeeu!

La vida del gat: jeure, menjar, beure, xafardejar pel pati, jeure una mica més, obrir un ull, buscar manyagues, roncar, jeure més...

M'encanta!!!

Camins

Ara, entre escombrada i fregada, pensava que carai, la vida, per quins camins tans plens de sorpreses ens porta!

De la mateixa manera que us dono la tabarra quan em sento fastiguejada i putejada, i tot són queixes i retrets i impotència i merda i autodestrucció, crec que és just que us digui també quan estic caminant pel cantó bonic i dolç de la vida; quan visc moments plaents i sentiments tan bons que mai hagués pogut ni imaginar-me!

...i aquesta nit la soledat
del vell ens camí ens ha retrobat
i collint els fruits de les cançons
hem cantat junts al vent que assola el nostre món,
hem cantat junts al vent...

Flors i violes!

Aquest estiu ha sigut espectacular, de veritat, ha sigut com una explosió de bon rollo en tots els sentits, un retrobament super agradable amb la millor versió de mi mateixa. I de fet, m'encanta la capacitat que té la vida de sorprendre'm, i és que quan menys t'ho esperes, les coses bones, boníssimes i més bones encara... arriben! i tot sovint entren en la teva vida sense avisar!

La predisposició és molt important, clar. I el fet d'haver recorregut un camí llarg i costerut suportant-se a una mateixa, tasca que no sempre esdevé tan fàcil com sembla... però quan et sents cavalcant damunt la cresta de l'onada... bé, és una sensació tan dolça i triomfal com indescriptible. 

Només puc dir que tot plegat està superant amb escreix tot allò que mai hagués pogut imaginar. I a sobre, aquest any ensenyament em porta per sorpresa a Capmany i Espolla. Terra de vins.

Haurem de fer un bon brindis per donar gràcies i per celebrar-ho, doncs!

Pampallugues!

Ja sé que és bastant pesat haver-me d'escoltar les batalletes constantment, que no callo ni sota aigua (literalment), i que xerro pels descosits... però és que no ho puc evitar! estic tan bé!

Free me, and take me to some place inside yourself
baby, your sweet touch 
my weakness 
and no one else!

(el concert de Mazoni, boníssim! com m'agrada!)

Que sí! que sí! que sí!

(aquesta nit les estrelles m'ho han dit a l'orella...)



Avui tinc ganes de cantar!

El 31 d'agost, Mazoni a l'Acústica!!!

Mel

La mel dels llavis es fon com un terròs de sucre en una tassa de cafè, apaivaga totes les amargors i a poc a poc, un eixam de papallones em recorren amunt i avall, juganeres. De cop, i gairebé sense avisar, prenen la forma de milers d'espurnes que il.luminen fins a l'últim racó.

De vegades, m'agradaria poder-ne guardar  un grapat en una capseta per conservar totes les olors, o els colors i les formes dels somriures estampats a la pell...

I mentre al cap d'unes hores el sol em porta aquest record tan viu, em distrec amb la sal damunt la pell, i una estrella vermella i preciosa que s'està en una roca!

Vespre

I per ser feliç com un anís...

...tampoc és tan difícil!!!

Delicatessen!

El bacallà a la llauna ha quedat... mmmmmmm! bo-nííís-sim!!! I per amanir-ho, un bon perfum de vi blanc fresquet-fresquet... unes maduixetes del maresme i... 

onades de    f   e   l   i   c   i   t   a   t

Silenci

...en un moment en què tot és soroll, no hi ha res millor que perdre's, sentir l'olor de les fulles verdes i humides, escoltar com cau la pluja sota els arbres i no mullar-se!

Llepar la cullera

A vegades em passa que m'agafa la mania de revolcar-me en la meva pròpia merda, ja ho sé. I ja sé que pot arribar a rallar d'allò més els pocs lectors (i esporàdics) de tot això que avoco aquí. M'haureu de disculpar... suposo que en el fons ho faig per un bé, i ja sabeu què diuen: cosa dolenta, fora del ventre... Doncs tot cap a fora! No vull guardar-me res podrit dintre. Que es ventili tot, que és ben cert que el vent i el sol airegen tant els draps com les intimitats, i fan que tot quedi net com una patena.

I no us sorprengueu pel canvi d'actitud: ni he trobat (més) feina, ni m'ha tocat la loteria, ni he ensopegat amb l'amor de la vida a l'ascensor... avui ha sigut un dia qualsevol, com tots els altres; un xic ensopit i avorrit si no fos per les enrabiades que em fan agafar els nanos. Però l'odi visceral envers el món és com el millor dels orgasmes: és efímer. I per molt que vulguis reviure'l una vegada i una altra, per molt que t'hi submergeixis i vulguis allargar-lo fins a l'infinit, no pots fer res per evitar que s'esmunyi i només en perduri un record idílic i deforme. Un no-res en comparació amb aquella torrentada de sensacions indescriptibles.

............................................

M'encanta l'anunci d'en Noriega i el iogur grec light... si tingués un veí així també sortiria al balcó cada migdia per cridar-li "iogurazo" i contemplar-lo mentre llepa la cullera... nyam! XD

Happiness

Dia de calma i tranquil·litat. Caminet de ronda per Llançà: el sol damunt la pell, el cant dels ocellets per companyia, i el mar plàcid, transparent, fred. Felicitat i harmonia per tots cantons!

Fent amics

Hahaha!

Nereida

Ahir quan venia cap a Figueres em vaig trobar una tarda de cels espectaculars: núvols espessos i negres, pluja, sol... A l'entrada de l'autopista una mica més i m'aixafen entre un camionot i un cotxe, que anaven a tot drap just en el moment en què jo m'incorporava, es posava a ploure i, com no, portava el vidre podrit amb la qual cosa no hi veia res!

Temeritats a banda, en aquell moment va treure el nas un arc de sant martí una mica diluït que em va acompanyar poca estona, però que no per això és menys bonic o meritori. Em va fer somriure, sí, perquè aquells set colors em van tornar de cop al vespre-nit-matí-tarda anteriors. L'aigua amb gas a Empúries, entre riures i ressaca, i el color d'aquelles aigües inundant tots els meus sentits.

Em va fer recordar la tarda amb el sol a la cara, amb la vista perduda en aquest mar nostre tan absolutament fantàstic, entre les ones blau-verdes d'aigua marina i l'escuma blanca! 

El blau m'omple per dins; els pensaments, la filosofia. L'intercanvi d'experiències, el treball de les emocions. La calma.

El verd em produeix un efecte més visceral: se m'arrapa a la pell i em fa tremolar les cames!