La mel dels llavis es fon com un terròs de sucre en una tassa de cafè, apaivaga totes les amargors i a poc a poc, un eixam de papallones em recorren amunt i avall, juganeres. De cop, i gairebé sense avisar, prenen la forma de milers d'espurnes que il.luminen fins a l'últim racó.
De vegades, m'agradaria poder-ne guardar un grapat en una capseta per conservar totes les olors, o els colors i les formes dels somriures estampats a la pell...
I mentre al cap d'unes hores el sol em porta aquest record tan viu, em distrec amb la sal damunt la pell, i una estrella vermella i preciosa que s'està en una roca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada