Ara, entre escombrada i fregada, pensava que carai, la vida, per quins camins tans plens de sorpreses ens porta!
De la mateixa manera que us dono la tabarra quan em sento fastiguejada i putejada, i tot són queixes i retrets i impotència i merda i autodestrucció, crec que és just que us digui també quan estic caminant pel cantó bonic i dolç de la vida; quan visc moments plaents i sentiments tan bons que mai hagués pogut ni imaginar-me!
...i aquesta nit la soledat
del vell ens camí ens ha retrobat
i collint els fruits de les cançons
hem cantat junts al vent que assola el nostre món,
hem cantat junts al vent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada