En una altra vida vaig ser una dona experta en herbes i pomades. Ballava les nits fredes de la primavera primerenca amb els peus nuus damunt l'herba al voltant d'una foguera amb la mirada guspirejant i l'esperit embriagat pels beuratges incerts.
Coneixia tots els tolls d'aigua de la vall, em banyava en el més fosc i pregon de tots. Aigua glaçada que feia eriçar la meva pell ferma. Els cabells em queien en una cascada de tirabuixons negres esquena avall, i sempre em rondava el gat negre fidel.
Gaudia fent l'amor sota les estrelles. Les coneixia totes, de tantes vegades com les havia observat. Em parlaven d'històries passades, de vides anteriors, com si aquest fos el pretext perfecte per no acotar mai el cap.
Bolets amb gust de farigola. Fruits de belladona en nombre senar. Una dansa sense compàs.
Un llamp, el so eixordidor del tro i tot seguit, la tempesta incontestable.
------------------------------------------------------------
(La Barca d'Isis, de Joan Oller)
(La Pregària del Diable, de Jordi Cabré)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada