A vegades em passa que m'agafa la mania de revolcar-me en la meva pròpia merda, ja ho sé. I ja sé que pot arribar a rallar d'allò més els pocs lectors (i esporàdics) de tot això que avoco aquí. M'haureu de disculpar... suposo que en el fons ho faig per un bé, i ja sabeu què diuen: cosa dolenta, fora del ventre... Doncs tot cap a fora! No vull guardar-me res podrit dintre. Que es ventili tot, que és ben cert que el vent i el sol airegen tant els draps com les intimitats, i fan que tot quedi net com una patena.
I no us sorprengueu pel canvi d'actitud: ni he trobat (més) feina, ni m'ha tocat la loteria, ni he ensopegat amb l'amor de la vida a l'ascensor... avui ha sigut un dia qualsevol, com tots els altres; un xic ensopit i avorrit si no fos per les enrabiades que em fan agafar els nanos. Però l'odi visceral envers el món és com el millor dels orgasmes: és efímer. I per molt que vulguis reviure'l una vegada i una altra, per molt que t'hi submergeixis i vulguis allargar-lo fins a l'infinit, no pots fer res per evitar que s'esmunyi i només en perduri un record idílic i deforme. Un no-res en comparació amb aquella torrentada de sensacions indescriptibles.
............................................
M'encanta l'anunci d'en Noriega i el iogur grec light... si tingués un veí així també sortiria al balcó cada migdia per cridar-li "iogurazo" i contemplar-lo mentre llepa la cullera... nyam! XD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada