Aquest començament d'estiu m'ha portat moltes coses bones de cop i volta!!!
Estic tan contenta que irradio felicitat per tots els porus de la meva pell, i el somriure sembla que finalment se m'ha escolpit als llavis!
Quina cosa tan fantàààààààààààstica!!!!!!!!!!!!!!! I a sobre, diumenge passat, gràcies als contactes dels Mitjaneta brothers, vam veure Aerosmith per la patilla al palau sant jordi!!!!! el millor rock n'roll del món, en la millor companyia del món, i a sobre... gratis, per favor, què més es pot demanar??? estar a primera fila i que toquin Mama Kin??? doncs fet!
Al davant de tot ens vam poder posar. I quan un concert comença amb Love in an elevator, seguit de Back in the Saddle... la cosa ja no pot prometre més... va ser qüestió de disfrutar com uns bojos unes quantes cançons fins que va arribar el temazo Mama Kin. Clar, vam embogir.
Els Aersomith van anar desgranant clàssic rere clàssic (Eat the rich, Crying, What it takes, Living on the edge...) fins que va arribar el moment BIG ONES, és a dir, Walk this way, Draw the line, Dream on i Sweet emotion...
Per favor!!!!!!!
El Palau Sant Jordi, entrades exhaurides + nosaltres quatre, va convertir-se en un càntic unànime, mentre en Tom Hamilton martellejava el baix, en Joe Perry ens regalava la seva guitarra, i l'Steven Tyler ens feia tota una demostració de veu, actitud i rock n'roll.
En fi... que aquesta sweet emotion encara em dura. I que duri, que duri... l'estiu es farà llarg, però de seguida som a l'octubre altre cop...! I a més, l'eix transversal es fa en un pim-pam-weah!
Estic tan contenta que irradio felicitat per tots els porus de la meva pell, i el somriure sembla que finalment se m'ha escolpit als llavis!
Quina cosa tan fantàààààààààààstica!!!!!!!!!!!!!!! I a sobre, diumenge passat, gràcies als contactes dels Mitjaneta brothers, vam veure Aerosmith per la patilla al palau sant jordi!!!!! el millor rock n'roll del món, en la millor companyia del món, i a sobre... gratis, per favor, què més es pot demanar??? estar a primera fila i que toquin Mama Kin??? doncs fet!
Al davant de tot ens vam poder posar. I quan un concert comença amb Love in an elevator, seguit de Back in the Saddle... la cosa ja no pot prometre més... va ser qüestió de disfrutar com uns bojos unes quantes cançons fins que va arribar el temazo Mama Kin. Clar, vam embogir.
Els Aersomith van anar desgranant clàssic rere clàssic (Eat the rich, Crying, What it takes, Living on the edge...) fins que va arribar el moment BIG ONES, és a dir, Walk this way, Draw the line, Dream on i Sweet emotion...
Per favor!!!!!!!
El Palau Sant Jordi, entrades exhaurides + nosaltres quatre, va convertir-se en un càntic unànime, mentre en Tom Hamilton martellejava el baix, en Joe Perry ens regalava la seva guitarra, i l'Steven Tyler ens feia tota una demostració de veu, actitud i rock n'roll.
En fi... que aquesta sweet emotion encara em dura. I que duri, que duri... l'estiu es farà llarg, però de seguida som a l'octubre altre cop...! I a més, l'eix transversal es fa en un pim-pam-weah!
Això sí que és Rock n'Roll!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada