Aquesta nit passada no he pogut aclucar l'ull. Ha sigut horrorós, un fart de mirar el rellotge, desitjant que anés més depressa, que passessin ràpid les hores i minuts de foscor... amb aquell mal de cap terrible que em taladrava el cervell, sense treva possible.
Fins que no s'ha fet de dia, no m'he pogut relaxar una mica. Llavors he pogut dormir un parell d'horetes, però després de fer neteja a fons d'una part dels corcs (reals i figurats) que hi ha a la meva vida, he anat cap a girona, amb el cap emboirat i els peus que semblava com si no em toquessin a terra.
Aquí ha començat el bàlsam. Per dinar, una amanida de pasta amb vistes a les facanes de colors de l'onyar, sota l'atenta mirada dels gavians. Un cafetó i una migdiada al sofà mentre els companys feinejaven per allà. I de fons, no sé quina música de violins de l'spotify...
Després, volteta pel barri vell, per estirar les cames i buidar el cos d'ions positius, buscant el vent de la tempesta... i la pluja ens ha empès fins la terra. No hi havia ningú, per tant, hem pogut il·luminar-nos amb tota la calma (que no deixa de ser una bona clau per a l'èxit): aquest vespre, després de no sé quants anys, tocava unes termes.
I hem fet via a santa coloma, amb el banyador a la motxilla i les cremetes i exfoliants, i un 'porque yo lo valgo' pintat al somriure.
Espectacular. Estic com nova.
Tot i que el mal de cap no ha acabat de marxar del tot, he recordat allò de: live through this, és a dir, s'ha de viure malgrat tot.
I avui dormiré ben plana.
Fins que no s'ha fet de dia, no m'he pogut relaxar una mica. Llavors he pogut dormir un parell d'horetes, però després de fer neteja a fons d'una part dels corcs (reals i figurats) que hi ha a la meva vida, he anat cap a girona, amb el cap emboirat i els peus que semblava com si no em toquessin a terra.
Aquí ha començat el bàlsam. Per dinar, una amanida de pasta amb vistes a les facanes de colors de l'onyar, sota l'atenta mirada dels gavians. Un cafetó i una migdiada al sofà mentre els companys feinejaven per allà. I de fons, no sé quina música de violins de l'spotify...
Després, volteta pel barri vell, per estirar les cames i buidar el cos d'ions positius, buscant el vent de la tempesta... i la pluja ens ha empès fins la terra. No hi havia ningú, per tant, hem pogut il·luminar-nos amb tota la calma (que no deixa de ser una bona clau per a l'èxit): aquest vespre, després de no sé quants anys, tocava unes termes.
I hem fet via a santa coloma, amb el banyador a la motxilla i les cremetes i exfoliants, i un 'porque yo lo valgo' pintat al somriure.
Espectacular. Estic com nova.
Tot i que el mal de cap no ha acabat de marxar del tot, he recordat allò de: live through this, és a dir, s'ha de viure malgrat tot.
I avui dormiré ben plana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada