dijous, 1 de juliol del 2010

Suant la cansalada (IV)

Estic a Girona, sola a l'habitació, allargant el coll per intentar copsar el mínim bri d'aire fresc que corri... però em sembla que serà impossible que n'arribi cap! Portem tan sols 20 minuts de mes de juliol, i la calor que fa ja em sembla escandalosa... que no em passi res amb tot el que ha de venir, encara!
...preferiria que fossis tu qui em fa suar la cansalada, en comptes d'aquesta xafogor insuportable. Però tu ets lluny...
El cap de setmana ja s'acosta, i me'l passaré treballant. Don't worry, be happy; si pots ser una estoneta amb mi ja serà suficient! I algun dia farem aquell vermut emparaulat sota del cocotero... pagues tu!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada