Aquesta foto torta i mal tirada té exactament 3 mesos, i sembla que hagi passat una eternitat!!! 3 mesos, el què vol dir que encara en falten 8 o 9 per poder tornar a marxar! i em moro de ganes d'abraçar en salek, en larabàs, la koria, la mariam, en zizi, la malika i lakzal, en brahim...
Són tan lluny, però al mateix temps, els duc sempre tan a prop!
El Sàhara... no em pregunteu què té... però de seguida que hi poses els peus, t'enamores del desert i de la seva gent.
Sempre tinc present el seu somriure ample i el seu cor net, i allò tan bonic que em van ensenyar: junts, agafats de la mà, caminem cap a la llibertat.
Des d'aquí, un petó enorme per a tots ells!
Són tan lluny, però al mateix temps, els duc sempre tan a prop!
El Sàhara... no em pregunteu què té... però de seguida que hi poses els peus, t'enamores del desert i de la seva gent.
Sempre tinc present el seu somriure ample i el seu cor net, i allò tan bonic que em van ensenyar: junts, agafats de la mà, caminem cap a la llibertat.
Des d'aquí, un petó enorme per a tots ells!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada