Foc!

La Patum de Berga és patrimoni de la humanitat, això suposo que ho sap tothom, però dubto que hagin vinguit gaires persones de l'ONU a saltar els plens, o els trabols...!

Aquest any hi hem anat només dissabte, per tant, no hem vist la patum completa, però us puc assegurar que el meu cos està com si n'hagués fet 10 de seguides, de completes!
Bé, dissabte vam arribar a la tarda apunt per fer unes cervesetes i enganxar el passacarrers, crec que eren més o menys les 6 de la tarda, i la cercavila ja feia més d'una hora que anava. La nostra sherpa bergadana (des d'aquí, mil gràcies i una forta abraçada per la paciència i les explicacions en la matèria) ens va explicar que el recorregut del passacarrers varia cada any segons on viuen els administradors de patum. Aquests són les parelles del poble que es casen, i que també tenen lloc al balcó de l'ajuntament a la plaça de sant pere (el centre neuràlgic). Els homes van guarnits amb trajo negre i les dones, amb peineta i mantellina negra.
Bé doncs, vam enganxar el passacarrers a la pujada de l'hospital, ens vam situar darrere dels músics que acompanyaven els gegants. Un verdader mar de gent!
I vam començar a saltar i ballar de carrer en carrer, passant per tot arreu, com més carrers fèiem, més gent s'afegia, allò era una autèntica bogeria! Els músics no paraven de tocar el pasdoble patumaire, sense gairebé ni respirar. No importava si el carrer feia pujada, baixada, o la gentada apretava de tal manera que la policia i els voluntaris havien de fer un cordó de protecció al voltant de la banda per evitar que es mengéssin els instruments. Quin mèrit!!
Al cap de més de 3 hores, vam parar al passeig, per repondre forces, fer unes birres, i descansar una estona. Allà vam veure les maces encapçalant la cercavila, seguides de les guites. Els gegants eren els últims.
A continuació vam acompanyar els gegants pels carrers més estrets del barri vell, que s'havien convertit en una autèntica estora humana! Quin fart de saltar i suar a ritme del pasdoble! Vam veure els calelluts, i vam riure una bona estona, mentre la riada de gent ens empenyia endavant.
Va arribar un punt que estàvem tan esclafats, que vam decidir sortir per un carreró i anar a menjar alguna cosa, portàvem més de 4 hores seguint les comparses i el cos amenaçava amb defallir... vam fer uns entrepans cutríssims en n xiringuito al carrer mateix, un parell o tres o quatre cerveses més, i quan van aparèixer altre cop les maces, ens hi vam tornar a afegir, amb tanta bona sort, que van desfilar davant nostre, i vam poder fer el paper dels àngels i creuar-los el pas cada cop que passaven. Va ser absolutament genial!!! la pell de gallina!!!
Llavors vam continuar en direcció ara ja sí a la plaça de sant pere, on vam saltar els tirabols. No sé si hi heu estat mai, en aquella plaça, però és força petita. Doncs bé, allà dins, en els salts de patum, s'ajunten més de 4.000 persones. Apilonats, clar.
I així ens vèiem, apilonadíssims, amb la guita grossa i la guita xica batejant-nos amb foc, els gegants ballant en un extrem, el tabaler imprimint el ritme solemne de la festa, i la cobla pirineu bufa que bufaràs, fent sonar tots els himnes de la patum. Vaig saltar uns quants tirabols, fins que vaig veure que el terra relliscava moltíssim, que estava a rebentar de gent i que si queia, la gentada m'esclafaria, perquè era impossible parar el ritme d'aquella massa de gent. Llavors vaig sortir per gaudir de la festa des de fora, i us asseguro que era absolutament impressionant veure aquella quantitat de gent embogida que es movia a l'hora, uf!!!
Quan es van acabar els tirabols, vam fer cap a les barraques, perquè en qüestió de quinze minuts comencaven els Brams el seu últim concert...
I què us he de dir?! doncs que va ser al·lucinant, vam tocar tooooots els hits, vam deixar-nos-hi la veu, tothom ceguíssim, banyats en cervesa, mau mau o barreja, suant la cansalada...

Sobre les 7 del matí vam anar a dormir una estoneta al cotxe, jo estava trinxadíssima, amb un mal de cames impressionant, i patint una mica per l'endemà, perquè em tocava conduir a mi... però vam tenir sort que al matí va fer un ruixat, i per tnt, no va sortir el sol, i vam poder dormir fins més tard de les onze! Llavors, un cafè, esmorzar, vam treure el nas a la patum de lluïment, i cap a girona.

...he dormit 14 hores, només us dic això!



Aquests són els tirabols del dijous, però espero que us serveixin per fer-vos-en una idea!