Ahir mentre feia la motxilla ben grossa i apretada per tornar cap a girona, vaig obrir el primer calaix de l'escriptori (la versió més il·lustrativa de qualsevol calaix de sastre que us pogueu imaginar), i entre peces de feltre, etiquetes d'estrella damm, cartes d'holanda, pessetes (!!!), retalls de tot tipus, agendes caducades, etc., entre tot això vaig anar a trobar la llibreta negra, petita, tapa dura i amb butxaca que em va servir de confident i de llençol per plasmar tot el que em passava pel cap la primavera-estiu del 2008.
Van ser moltes estones compartides a soles amb aquelles pàgines, tacades amb tota mena d'idees, desitjos, projectes i anhels que em passaven pel cap aquells dies de reclusió en les cases de colònies.
Seria brutal copiar-ne algun fragment aquí, però amics, segurament més d'un s'hi veuria reflectit i crec que aquestes coses és millor guardar-se-les per a una mateixa. O no?!
De totes maneres, m'ha agradat reviure un munt de situacions i emocions que ja creia enterrades sota una capa gruixuda de temps, oblit i distància.
Aix, si em deixo trair per la nostàlgia...
Van ser moltes estones compartides a soles amb aquelles pàgines, tacades amb tota mena d'idees, desitjos, projectes i anhels que em passaven pel cap aquells dies de reclusió en les cases de colònies.
Seria brutal copiar-ne algun fragment aquí, però amics, segurament més d'un s'hi veuria reflectit i crec que aquestes coses és millor guardar-se-les per a una mateixa. O no?!
De totes maneres, m'ha agradat reviure un munt de situacions i emocions que ja creia enterrades sota una capa gruixuda de temps, oblit i distància.
Aix, si em deixo trair per la nostàlgia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada