Suposo que estareu al cas de les consultes per a la independència de Catalunya que van tenir lloc ahir diumenge 13 de desembre, l'anomenat 13-D.
Doncs bé, una nodrida representació de la Plataforma Pineda Decideix vam ser prou valents per desafiar el fred que feia ahir al carrer i vam anar a col·laborar amb la gent de Canet de Mar. Vam fer tasques de seguretat dins i fora del local de les votacions. Cal dir que la jornada va ser festiva i només va aparèixer un paio espanyolet amb una bandera amb el pollastre a mode de bufanda. Es va quedar plantat davant del local, callat i sol, i va estar allà fins que se'n va cansar i va marxar. Els organitzadors el van convidar a votar i expressar la seva opinió, ja que és un ciutadà del poble, i per tant, té tot el dret del món a expressar la seva opinió. Ell s'hi va negar en rotund. Burro... no deu saber ni què vol dir democràcia popular...
Al vespre van anar plovent els resultats de les votacions arreu del país, i el que més ens preocupava era saber el % de participació. A llocs com Osona ha sigut bastant massiva, superant fins i tot la participació en les votacions del parlament europeu, de la constitució europea i les últimes espanyoles. En altres llocs s'ha quedat més curt, com per exmple, a Premià o a VIlafranca... Ja sabem que Catalunya funciona molt per sectors, i era d'esperar que a comarques com El Pla de l'Estany l'assistència a les urnes fos molt més massiva que al Maresme, per exemple.
A mi, particularment, em fa patir bastant la consulta del 25 d'abril a Barcelona, perquè ja sabem com està el panorama a la ciutat... i també em preocupa la participació que hi haurà al meu poble, el mateix dia. Perquè a Pineda hi ha el nucli 'de tota la vida', la Pineda dels 3.000, que diem, però llavors resulta que la població ja arriba als 28.000 habitants... la majoria dels quals són gent vinguda de l'àrea metropolitana de Barcelona, gent vinguda d'arreu d'espanya, del marroc, i d'altres països africans.
Ahir, però, hi va haver un detall que em va allejar una mica. Resulta que al matí, abans d'anar cap a Canet, vaig passar per la plaça de les Mèlies per ajudar una mica en l'activitat que muntava el Cau per la Marató de TV3. Em vaig passejar una mica per la plaça per veure les paradetes, comprar coques, xocolata, punts de llibre preciosos fets de boixet, etc., quan de sobte se'm va acostar un avi. Em va dir 'hola maca! que content que estic que hi hagi jovent al poble amb empenta per enjegar això de la consulta per la independència!'. Es veu que l'home havia tret el nas per l'assemblea del divendres amb la seva dona, i em va dir que després de veure i patir tot el que havia passat al llarg dels anys (des de la guerra, postguerra, franquisme i transició democràtica de pa sucat amb oli), mai s'hauria imaginat que algun dia podria anar a una urna a dir que sí, que volia que el seu país fos Catalunya i cap altre.
Aquest fet va fer que em sentís absolutament orgullosa dela tasca que uns quants hem començat, i em va fer sentir totalment compromesa amb el fet, al mateix temps.
M'agradaria molt algun dia sentir que la classe política del nostre país és prou valenta com per convocar un referèndum vinculant. La qüestió és preguntar... el sí o el no... això ja es veurà!
Si voleu veure els resulats de la consulta feta ahir, clickeu aquí!
Doncs bé, una nodrida representació de la Plataforma Pineda Decideix vam ser prou valents per desafiar el fred que feia ahir al carrer i vam anar a col·laborar amb la gent de Canet de Mar. Vam fer tasques de seguretat dins i fora del local de les votacions. Cal dir que la jornada va ser festiva i només va aparèixer un paio espanyolet amb una bandera amb el pollastre a mode de bufanda. Es va quedar plantat davant del local, callat i sol, i va estar allà fins que se'n va cansar i va marxar. Els organitzadors el van convidar a votar i expressar la seva opinió, ja que és un ciutadà del poble, i per tant, té tot el dret del món a expressar la seva opinió. Ell s'hi va negar en rotund. Burro... no deu saber ni què vol dir democràcia popular...
Al vespre van anar plovent els resultats de les votacions arreu del país, i el que més ens preocupava era saber el % de participació. A llocs com Osona ha sigut bastant massiva, superant fins i tot la participació en les votacions del parlament europeu, de la constitució europea i les últimes espanyoles. En altres llocs s'ha quedat més curt, com per exmple, a Premià o a VIlafranca... Ja sabem que Catalunya funciona molt per sectors, i era d'esperar que a comarques com El Pla de l'Estany l'assistència a les urnes fos molt més massiva que al Maresme, per exemple.
A mi, particularment, em fa patir bastant la consulta del 25 d'abril a Barcelona, perquè ja sabem com està el panorama a la ciutat... i també em preocupa la participació que hi haurà al meu poble, el mateix dia. Perquè a Pineda hi ha el nucli 'de tota la vida', la Pineda dels 3.000, que diem, però llavors resulta que la població ja arriba als 28.000 habitants... la majoria dels quals són gent vinguda de l'àrea metropolitana de Barcelona, gent vinguda d'arreu d'espanya, del marroc, i d'altres països africans.
Ahir, però, hi va haver un detall que em va allejar una mica. Resulta que al matí, abans d'anar cap a Canet, vaig passar per la plaça de les Mèlies per ajudar una mica en l'activitat que muntava el Cau per la Marató de TV3. Em vaig passejar una mica per la plaça per veure les paradetes, comprar coques, xocolata, punts de llibre preciosos fets de boixet, etc., quan de sobte se'm va acostar un avi. Em va dir 'hola maca! que content que estic que hi hagi jovent al poble amb empenta per enjegar això de la consulta per la independència!'. Es veu que l'home havia tret el nas per l'assemblea del divendres amb la seva dona, i em va dir que després de veure i patir tot el que havia passat al llarg dels anys (des de la guerra, postguerra, franquisme i transició democràtica de pa sucat amb oli), mai s'hauria imaginat que algun dia podria anar a una urna a dir que sí, que volia que el seu país fos Catalunya i cap altre.
Aquest fet va fer que em sentís absolutament orgullosa dela tasca que uns quants hem començat, i em va fer sentir totalment compromesa amb el fet, al mateix temps.
M'agradaria molt algun dia sentir que la classe política del nostre país és prou valenta com per convocar un referèndum vinculant. La qüestió és preguntar... el sí o el no... això ja es veurà!
Si voleu veure els resulats de la consulta feta ahir, clickeu aquí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada