Nit de l'amic invisible, ahir. Va costar (¿!?!¿!entre balcons, a prop de les cordes ¿!?!¿!?!), però al final va ser un sopar memorable (nadales incloses, clar!). I com vam riure!!!
Va, aquí la teniu, aviam si ens l'aprenem d'una vegada, perquè si el sr. Carretero veiés que encara no ens l'hem apresa, li tornaria a agafar un atac de cor! XDDDDD... i gràcies al meu amic -amiga- invisible!! els ulls encara em fan pampallugues, em va agradar molt!
Trec un paperet de la pandereta i improvitzo:
...una rumbeta així ben passejada
jo et cantaria a cau d'orella
perquè et pengés com una arracada
per recordar-te la nit aquesta...
[Resposta: joan garriga :P]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada