Aquest vespre, mentre tornàvem de port aventura, parlàvem de les neurones. Resulta que assolim la plenitud neuronal als 20 anys, i a partir d'aquest moment, les nostres neurones comencen a morir sense remei ni aturador.
Per si la cosa no sonés prou greu, es veu que el nombre implacable de neurones mortes es veu incrementat pel nivell de mala vida que cadascú porti. És a dir, si fumes, beus o et drogues, es veu que la davallada neuronal és com la baixada més vertiginosa del dragon khan.
Es veu que fins i tot, el nivell de vicis diversos pot desembocar en futures malalties mentals un cop s'assoleix la 3a edat. És a dir, demències, alzheimers, síndromes de tots tipus... tot això és el que es fomenta amb un consum habitual (i fixeu-vos que no dic pas 'excessiu') de tabac, droga i alcohol.
Bé, arribats a aquest punt, podria frivolitzar una mica sobre el tema i dir-hi unes quantes opinions banals. Per exemple, donar-se cops forts al cap també contribueix a la mort de les nostres neurones (no us heu preguntat mai per què la majoria dels futbolistes gairebé no saben parlar?!). Passejar-se un dia sencer amunt i avall per muntanyes russes a velocitats infernals i fent tot de giragonses impossibles és una altra situació arriscada...
I posats a dir-les grosses: encara cal afegir que una altra via d'aniquilació neuronal són les absurditats més absolutes que em trobo servides en safata tan sovint en aquesta vida. Les poca-soltades familiars, els atzucacs emocionals, el cul-de-sac laboral... Créixer, simplement: fer-se vell...
Com m'espanta tot plegat!!!
(una de bonica i suau que contribueix a la pau mental XD)
Per si la cosa no sonés prou greu, es veu que el nombre implacable de neurones mortes es veu incrementat pel nivell de mala vida que cadascú porti. És a dir, si fumes, beus o et drogues, es veu que la davallada neuronal és com la baixada més vertiginosa del dragon khan.
Es veu que fins i tot, el nivell de vicis diversos pot desembocar en futures malalties mentals un cop s'assoleix la 3a edat. És a dir, demències, alzheimers, síndromes de tots tipus... tot això és el que es fomenta amb un consum habitual (i fixeu-vos que no dic pas 'excessiu') de tabac, droga i alcohol.
Bé, arribats a aquest punt, podria frivolitzar una mica sobre el tema i dir-hi unes quantes opinions banals. Per exemple, donar-se cops forts al cap també contribueix a la mort de les nostres neurones (no us heu preguntat mai per què la majoria dels futbolistes gairebé no saben parlar?!). Passejar-se un dia sencer amunt i avall per muntanyes russes a velocitats infernals i fent tot de giragonses impossibles és una altra situació arriscada...
I posats a dir-les grosses: encara cal afegir que una altra via d'aniquilació neuronal són les absurditats més absolutes que em trobo servides en safata tan sovint en aquesta vida. Les poca-soltades familiars, els atzucacs emocionals, el cul-de-sac laboral... Créixer, simplement: fer-se vell...
Com m'espanta tot plegat!!!
(una de bonica i suau que contribueix a la pau mental XD)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada