Tan purs

Aquesta nit he somiat que em convertia en la teva heroïna particular. Heroïna, femení d'heroi, no pas la droga (que ben mirat, no són coses tan i tan diferents). Em transformava en una mena de James Bond, dona biònica i Mc Guiber tot a l'hora, i et trobava feble i desvalgut, lligat en una cadira, en mans dels dolents. I aconseguia sorprendre't i salvar-te d'una mort segura i dolorosa.
Fent-me passar per una turista neozelandesa de pare grec (recordo haver pronunciat un jronya ke jronya) aconseguia treure't del vaixell on et tenien presoner, i saltàvem per la popa esquivant tots els dolents de la pel·lícula.
Ha sigut quan quèiem al mar que, amb l'impacte, he perdut el camuflatge en forma de perruca rossa, i en aquell precís moment, m'he despertat.
Ben lluny de repúbliques bananeres, de disfresses impossibles i monos de neoprè.

Pot haver-hi algun significat ocult en aquest somni absurd? Pot ser que el què em passa és que estaria disposada fins i tot a jugar-me la pell per tornar a veure't somriure?!
M'ha sorprès aquesta aventura nocturna sense solta ni volta, i m'ha fet riure. Sí, perquè en el fons, no deixaré mai de ser un collons d'ingènua somiatruites! Ho sento, no tinc remei!