equilibris

Gairebé sense adonar-se'n es va veure immersa en una vida d'espectacle. Mai abans s'havia pogut imaginar que una vida nòmada, voluble i tan inestable, sempre anant d'una ciutat a l'altra, la faria sentir com a casa.

Havia començat com a fonambulista, especialitat que practicava ja des de ben petita: per a ella, les alçades no eren cap problema, i per demostrar que el seu valor no tenia límits, estava avesada a caminar tocant el cel i sempre amb la mirada desafiant clavada en l'horitzó.  Quan va entrar a formar part de la família del circ, tothom la respectava i els altres artistes se sentien orgullosos de poder comptar amb la seva gran habilitat.

Però, ai las, el temps passa depressa, i sense voler-ho, a la fonambulista li havia crescut barba! Una massa de pèl fosc, arrissat i espès li revobria galtes i mandíbules, cosa que, com et pots imaginar, li havia restat màgia i atractiu.

El director de la carpa, ben preocupat, va contractar uns saltimbanquis per intentar integrar la fonambulista barbuda en un nou número que tornés a motivar-la i a fer-la somriure perquè, tot i l'espessa barba, el seu somriure seguia conservant tota la màgia i l'encant que ofereix un cor net i sincer a tot aquell qui té a la vora.

I de bell nou l'atzar li jugava una mala passada: amb tant pallasso, la pobra dona barbuda va perdre la barba de pura desesperació... I el que és pitjor, ja havia oblidat com caminar damunt la corda fluixa sense la xarxa...