Meravelles

Resulta que entre tanta retallada i tanta misèria i tant polític deplorable (que nos jodan, eh?!), doncs avui m'he regalat un parèntesi... núvols al cel i baixada de les temperatures, tots aquells a qui no engresca massa la calor deveu estar contents, ja que aquest juliol s'està comportant d'allò més bé...

Això... que el cel no convidava massa, i potser per això la platja estava gairebé buida. Molt millor: tot el mar per a mi sola! He ficat un peu a l'aigua i brrrrrr... que freda! però vinga, sense pensar-m'hi gaire... cap dins! Ulleres i tub, no hi ha cap plaer que s'assembli al nedar nua, cap! 

De seguida una mola de salpes m'ha donat la benvinguda, i després un piló de sards de mida considerable que nedaven tranquils i confiats al meu voltant. Llavors, les julioles femelles, marrons, i algun mascle de colors fluorescents, nedant ràpides com llamps! Després he trobat una orella de venus minúscula que brillava com una mala cosa, una ostra incrustada en una roca, un cogombre de mar enorme i una botifarra marina movent-se amb parsimònia.

Tot seguit, he nedat fins més enllà de les boies, vigilant que no vingués cap dominguero amb iot a tota llet... i quina meravella! un camp de posidònia ple de peixos i anèmones, tot movent-se al ritme pausat de les onades en calma. Una mola de castanyoletes m'envoltava, i unes orades, i a les roques treia el nas un tord tímid. Al fons, camuflant-se amb les algues, una babosa groga preciosa i les garotes negres, omnipresents.

I llavors l'he vista! Enganxada en una roca, movent-se lentament, una estrella de mar vermella, preciosa, impressionant! No n'havia vista mai cap en viu! he al·lucinat una vegada més! 

He estat una bona estona badant, jugant amb ella, mirant com es movia per la roca buscant lapes o petxinetes per menjar, i quan el fred ja se'm feia massa evident, he tornat cap a la platja.

De camí, però, he tingut temps de trobar un eriçó violeta preciós, d'uns 15cm de diàmetre, que es camuflava sota unes fulles mortes de posidònia. L'he agafat i he contemplat un cop més com es movien els tentacles per tornar-se a tapar ben depressa, per evitar els rajos del sol, que tot just treia una mica el nas, com si tingués vergonya.