diumenge, 29 de juliol del 2012

TransKatalonia -cap.1


Amunt i avall pel país, creuant mars i fronteres imposades, quins dies, tu! això és un no parar! 

Del Maresme "estimat" a Mallorca, uns dies per deixar-ho tot enrere, per compartir el blau més turquesa de la gamma i paisatges preciosos de la serra de tramuntana, del centre o del sud de l'illa amb les meves amigues, per gaudir del gelat d'avellana fet a Campos, de les ensaimades i la sobrassada, de les partides de trivial regades amb xoriguer, o de les platges nudistes, precioses, de sorreta blanca i aigua com un cel de neta i transparent. Ah, i no puc oblidar-me de mencionar la part musical: el grandíssim Tomeu Penya a Manacor, que ja és tradició, i els cossiers d'Algaida. Home, i els Guns n'Roses amb l'Izzy... fantàstic, després de 19 anys esperant aquest concert... sense paraules!!!

De Mallorca a l'Empordà, i de l'Empordà al Rosselló travessant els paisatges cremats de Portbou i La Jonquera. Quina pena tan gran, se'm trenca el cor en veure el bosc calcinat, i em sap molt greu per les persones que ho han perdut tot, però malgrat la catàstrofe, deixa'm ser optimista i rememorar l'Empordà més verd que recordo... perquè estic segura que d'aquí a poc temps tornarà a apuntar l'esclat de vida per tot arreu.

Deia que del raconet de Colera m'he perdut per Cotlliure, enfilant la carretera de corves impossibles que uneix el sud i el nord per la cosa, un autèntic luxe de paisatges i vistes. Després, amunt cap a Elna per recuperar el fil perdut del romànic i per arrodonir la jugada, visita fugaç a Perpinyà, que feia molt temps que hi tenia pendent la visita al palau de Jaume II.
Avui matí de luxe al Borró, amb l'eriçó violeta i tots els peixos del món! I per arrodonir la tarda (i la vida), visita de vespre al cap de creus, amb una copeta de vi blanc i tramuntana dalt el far. 
Felicitat!

Demà farem ruta per la Garrotxa, però encara no hem decidit el recorregut... gorgues, pedres antigues, volcans, fageda... carmanyola i vent! Potser a l'agost, després de bufar les espelmes -glups!- faig una visita al país valencià... i així sí que podré afirmar que he completat la ruta TransKatalonia en un sol estiu. 

Quin territori tan bonic i meravellós, el nostre!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada