Fent la maleta per marxar, he pensat que hi posaré poca roba, l'aftersun, el llibre de fonètica anglesa i unes fotos velles que vaig trobar l'altre dia remenant calaixos d'aquells que no s'obren gaire, de les tardes de bar a la pompeu fabra... quines pintes, com ha plogut des de llavors!
Em sento molt afortunada de poder comptar amb gent com elles, que sempre des que ens vam conèixer hi han sigut, a les verdes i a les madures. És com un oasi tenir amigues com aquestes en moments de vida solitària, en què la tònica general que regeix les relacions personals és girar-se d'esquena i passar olímpicament (ja-ja) de la vida dels altres. Ara m'interesses, et vull. Ara no m'interesses, que et donguin. Més o menys funciona així, no?! Intentar mantenir una relació propera i sincera d'amistat amb algú és vist gairebé com una utopia... uns et consideren una pesada emocionalment inestable; els altres, una desesperada poca-pena que no té on caure morta.
Per això a elles les valoro tant, perquè tot i que ens separen una pila de quilòmetres i un tros de mar, estem sempre en contacte per parlar, riure, plorar, compartir bons i mals moments, pel que calgui, i vaja... que a sobre et rebin amb els braços oberts (ja sigui al baix camp o a les illes), és un plaer absolut!
No sé encara si m'enduré el banyador de floretes o el de ratlles, o cap... el que sí que sé és que aquest cop la maleta pesarà molt menys perquè els fantasmes, els cabrons del departament, els mals de cap, la crisi i els pallassos es quedaran tots en terra. Aufwiedersehen!!!
Ja ens hi veig, és com si ja tingués els peus plens de sorreta blanca i la vista inundada per totes les tonalitats del blau en aquesta platja paradisíaca de dunes, savines i lliris de mar! No sents ja la pell salada i el va i ve de les onades?!
Amb la mar dolça que fa de pont
entre tots dos,
és la mar que em duu es teu color,
sa teva olor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada