Drownin'

Els pulmons s'omplen de líquid pudent i putrefacte, no pots respirar. Sembla que amb la punteta dels dits toques terra ferma... però no. Tot acaba sent un miratge. La llum, la sort, esperen fora. A dins la peixera només hi ha aigua bruta i tèrbola i per molt que t'hi escarrassis, les parets de vidre que t'empresonen no et permeten res més que omplir-te de bones intencions per, tot seguit, estavellar-t'hi, una vegada i una altra. Una vegada rere l'altra.

En aquest món de sol·litud impertorbable, perds el temps buscant desesperadament una ànima amable per compartir, per ser valenta, per seguir lluitant... però l'única presència que trobes és el teu propi reflex deforme en el vidre. Les paraules es perden esmorteïdes en la densitat de l'element líquid, i quan cerques el moviment reflectit en les parets, n'obtens una ganyota grotesca de tu mateixa.

I llavors, de sobte, una onada de clarividència inesperada inunda els pensaments, com un tsunami: la vida és una marea infinita de despropòsits... i ja n'estàs cansada, de nedar i nedar i nedar... contra corrent.

...we're just two lost souls swimming in a fish bowl, year after year,
Running over the same old ground.
What have you found? The same old fears.
How I wish... how I wish you were here, now...