Crec que ja ho he dit algun cop, però no em canso de repetir que hi ha persones que tenen la virtut d'alegrar-te el dia i l'existència amb una simple paraula, un somriure, una abraçada. L'amic Joan Soler és una d'aquestes persones. Ell ha decidit fer servei als més pobres i se'n va lluny, al Togo, a viure d'acord amb la seva vocació, amb les seves creences.
Des d'aquí li vull desitjar tota la sort del món, i n'estic segura que la tindrà. Perquè passa poques vegades que algú sigui capaç de contagiar aquesta alegria i entusiasme, i força, serenor i calma, amb un esperit net, transparent, decidit i sense por.
Avui, quan he arribat he sentit que deia: la vida és una festa i hem de viure-la amb alegria, amb entusiasme, fent cas a la nostra vocació, perquè només d'aquesta manera serem capaços de donar el millor de nosaltres mateixos als altres. I és fent feliços els altres com ens podrem sentir alegres nosaltres també.
En Joan ens ha ensenyat moltes coses. Ens ha ensenyat com fer-li "al mal temps bona cara", sempre amb el somriure als llavis. Ens ha fet veure que el món tot sovint és ple de persones bones, sensates, sinceres, de cor net. I que només has de voler escoltar-les. Que a la vida, has de ser valent.
En Joan va compartir amb nosaltres a Pineda uns anys al cau, de cap. Al mateix temps, feia de seminarista a l'església del poble. Ara ja fa 3 anys que és capellà i per fi, farà realitat el seu somni, que és marxar de missioner a l'Àfrica. No sé quan ens tornarem a veure, ni si ens tornarem a veure, i això em crea una sensació extranya, una barreja de pena per la pèrdua, immensa alegria per veure feliç un amic, i una gran admiració per la seva valentia.
Des d'aquí li agraeixo tot el que ens ha ensenyat i li desitjo el millor, de tot cor.
Sort, Joan! Arreveure!
Des d'aquí li vull desitjar tota la sort del món, i n'estic segura que la tindrà. Perquè passa poques vegades que algú sigui capaç de contagiar aquesta alegria i entusiasme, i força, serenor i calma, amb un esperit net, transparent, decidit i sense por.
Avui, quan he arribat he sentit que deia: la vida és una festa i hem de viure-la amb alegria, amb entusiasme, fent cas a la nostra vocació, perquè només d'aquesta manera serem capaços de donar el millor de nosaltres mateixos als altres. I és fent feliços els altres com ens podrem sentir alegres nosaltres també.
En Joan ens ha ensenyat moltes coses. Ens ha ensenyat com fer-li "al mal temps bona cara", sempre amb el somriure als llavis. Ens ha fet veure que el món tot sovint és ple de persones bones, sensates, sinceres, de cor net. I que només has de voler escoltar-les. Que a la vida, has de ser valent.
En Joan va compartir amb nosaltres a Pineda uns anys al cau, de cap. Al mateix temps, feia de seminarista a l'església del poble. Ara ja fa 3 anys que és capellà i per fi, farà realitat el seu somni, que és marxar de missioner a l'Àfrica. No sé quan ens tornarem a veure, ni si ens tornarem a veure, i això em crea una sensació extranya, una barreja de pena per la pèrdua, immensa alegria per veure feliç un amic, i una gran admiració per la seva valentia.
Des d'aquí li agraeixo tot el que ens ha ensenyat i li desitjo el millor, de tot cor.
Sort, Joan! Arreveure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada