Coma

Hey, estic com en coma
i crec que no voldré tornar mai més a aquest… món
No està gens malament això del coma
perquè ningú em farà retornar
a aquest món.
Ara em sento com si flotés en l'aire
no sento la pressió
i m'agrada així,
però el meu cos em crida
el cos em crida:
no tornaràs a aquest món?
Suspès en les profunditats d'un mar de foscor
Veig la llum al final
el ossos pengen del màstil,
me he allunyat navegant, navegant,
seria tan fàcil marxar
mentre els amics em criden que torni
us diré que m'ho van deixar tot per a mi
quan tot el que necessitava era claror
i algú que em digués:
què collons et passa?!

Mentre volo més i més enllà
penso que és un miracle el temps que podem estar
en un món creat per les nostres ments
en un món ple de merda.

Ajudeu-me,
fills de puta!

Si us plau, entén-me.
M'enfilo per les restes
de somnis pertorbats
però aquestes indagacions de merda
no poden afogar els meus crits.
I estic esperant en una cantonada,
esperan-te
esperan-te
on ets?

Ningú em tornarà a molestar.
Ningú tornarà a jugar amb mi.
No entenc el sentit d'aquesta lliuta
però em sembla tot bé des d'aquí on sóc.
M'agradaria que ho poguessis veure, això
perquè no hi ha res per veure
estic en pau i em trobo bé,
no com en el món on he viscut fins ara
De fet, crec que mai vaig voler viure.
...
Vius com si estiguessis submergit en un coma
així que no em diràs per què hauríem de voler viure així,
i amb tots els motius que dónes
es fa difícil de creure.
Però qui sóc jo per dir-te que he vist
un motiu pel qual t'hauries de quedar,
si potser estarem millor sense tu…

Tens un bitllet d'anada
a la teva última oportinitat,
tens un bitllet d'anada i
no hi ha sortida amb vida.
I totes aquests paraules ofensives
que t'han deixat fet pols
no són gaire consol
quan et sents vell i feble.
Però si encara et queda algun sentiment,
això ja és una altra cosa.
No, no necessites cap metge,
ningú pot curar-te l'ànima…

Tens la ment sotmesa,
vius al límit,
però ningú va disparar la pistola,
només vam fer un pas enrere.
Ja podem acomiadar-nos de tu
mentre t'enfonses en l'aigua,
podem trucar-te per telèfon
i esperar que ens contestis
però tu saps que no hi ha ningú a casa…
I quan ja no soni més el timbre,
saps que tu en seràs l'únic culpable.
Hi ha hagut molts avisos,
hi ha hagut molts senyals subtils,
i hauries d'haver-ho vist venir,
però t'hem donat massa oportunitats.
I quan deies que ningú t'escoltava
ni tan sols el teu millor amic,
has de saber que ens vam cansar d'esperar
una manera de perdre el temps.
I és molt fàcil ser sociable
és molt fàcil ser enrollat,
Sí, és fàcil voler-t'ho menjar tot
quan no tens res a perdre.
I de veritat que m'agradaria ajudar-te
amb tot allò que esperes trobar
Però continuo aquí fora, esperant,
observant les anades i vingudes de la meva vida.
Quan ja no puguis més,
sàpigues que tardarem temps per
curar els records trencats
que qualsevol persona necessitaria
per sobreviure.

[traduccó cutre i ràpida d'un gran text, Coma]