Ahir a la nit vam anar al concert de la Troba a Canet. El concert va ser estupendo i em va ajudar a recrear-me encara una miqueta més si és possible en aquesta empanada mental meva que és com un núvol tou i agradable! I el moment màxim va ser quan enmig del volant, volant... en joan garriga va començar a cantar allò tan bonic i ultra-ensucrat de: el teu amor és son, és mort, és dolç, és calor, és son, és abric que em mata, és abric que adorm, és abric que em fon... Ionki d'amor sóc, el meu cos vesteix de dol, un somriure per passar la nit...
En fi, que tornar a sentir aquesta cançó en viu i en directe em va fer recordar moltíssimes coses i no vaig poder evitar de mirar enlaire i fer un somriure d'ample a ample...!
Si lligo una mica aquest cap de setmana (que està sent d'autèntic luxe), amb el que acabo d'explicar, doncs tot plegat resumeix força bé el moment que passo ara. La veritat és que la merda i els problemes hi són igual. A ningú se li ha curat l'artereosclarosi, ningú ha posat seny, ningú ha deixat les drogues i l'alcohol... Però a força de treballar moltíssimes coses des de dins he aconseguit treure el cap del forat i per fi ha arribat el moment en què puc assegurar sense complexes, ni vergonyes, ni mitges veritats que em sento bé, i que ha arribat el moment de fer totes aquelles coses que tenia guardades i mig oblidades al fons del pap.
Que no són poques...
Per exemple, tinc ganes de riure, de disfrutar de la vida sense complexes! De Parlar alt i clar sense por del què diran, ni del què pensin. M'importa un rave! També estic super contenta d'haver deixat enrere tota la col·lecció dels mil fantasmes (ho dic en sentit figurat, però no tant), les ombres dels quals m'acompanyaven i em torturaven allà on anava... diga-li un, un altre, i el de més enllà. Tots plegats, una colla d'arreplegats que a sobre em xuclaven les poques bones vibracions que jo pogués emetre.
Estic vivint aquests dies amb calma i amb serenor, no tinc ganes de relliscar i caure altre cop al pou... I a més, per disfrutar de tot no s'hi valen presses! Fa molt temps que esperava sentir-me així de bé, i repeteixo que els problemes hi són tots igual, però la mentalitat és diferent, l'actitud també ho és, i jo em sento fantàsticament bé, disfrutant del meu núvol particular!
(i que quedi clar, que triar per triar, em quedo amb en Belda, per orgàsmic...! Xp)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada